Un hort al balcó

Plantant cara al fred més intens.

2012-02-09T07:18:00.000-08:00

Accelerar la germinació i el creixement de les llavors al finalitzar l'hivern, permet collites més primerenques.Per exemple, si plantes Cannabis Rudenalis per a tenir matèria prima amb la que confeccionar unes magnífiques espardenyes de cànam, et serveix de poc tenir la collita en Setembre ( les espardenyes són per l'estiu). Amb un material reciclat, com són garrafes d'aigua buides, farem un mini-hivernacle per a testos individuals. El color del test és millor que sigui negre, per concentrar millor la calor solar. La garrafa d'aigua buida es retalla per tres dels quatre costats, a uns 5 centímetres de l'inici de la base. es col-loca el test amb la llavor i es rega per "immersió", posant aigua en l'espai que queda entre el test i la base. Paga la pena que el costat de la garrafa que deixem sense tallar sigui el que té la etiqueta comercial, de manera que aquesta banda la posarem mirant al Nord i en la banda interior, el color blanc del paper farà que una part de l'energia solar es reflexi damunt els plançons. Deixarem el tap posat mentre el fred sigui viu, doncs el aire calent puja. si la temperatura és més acceptable, es treu el tap per facilitar la circulació d'aire i l'exés d'humitat. No convé tancar hermèticament el tall de la garrafa, perquè impediriem l'intercanvi de gasos. Podem deixar un centímetre d'aigua sempre en el fons de la garrafa per assegurar humitat quan les llavors estiguin per germinar. Per tenir un marge entre l'aigua i la terra, es poden posar dues o tres testos del mateix diàmetre, un dins de l'altre, donant-li alçada al test que té les llavors. Davant d'invasions siberianes severes, encara podríem posar una bossa de plàstic transparent per damunt de cada garrafa, fent de doble capa.

Plantant un llavorer d'alçada.

2011-05-19T14:48:00.000-07:00

Durant l'Agost del 2005, amb un grup de persones interessades en recuperar la sobirania alimentària i dins de les jornades d'autonomia aèria que feren un grup d'artistes relacionats amb Can Ricart i rodalies, es va gravar un petit vídeo de com triar el substracte per plantar les llavors en un hort de balcó.

Per a veure el vídeo cliqueu damunt de l'enllaç:

http://www.dionisescorsa.net/pag/airautomomy/pag/plantesvideo.html

Reciclant estanteries metàl·liques per construir una taula de conreu multiusos.

2011-05-15T00:19:00.001-07:00

Davant la crisi alimentària que el capitalisme ens deixarà abans de caure, cal cercar fórmules decreixentistes per produir menjar que ens permeti recuperar la sobirania alimentària. Avui presento la idea de transformar les estanteries metàl·liques en taules de conreu o en centres de cria de caragols ( la proteïna animal més fàcil d'aconseguir, mitjançant cria casolana).

Si es disposa de prou metres quadrats, la cria de caragols ecològics pot suposar una font d'ingresos gens menystenibles en els temps que corren. Suposant un preu mitja de 10 Euros per quilo, amb 25 kg de "collita" setmanal s'arriba fàcilment a ser mileurista. Donat que els cargols poden alimentar-se d'una amplisima gama d'herbes i plantes, que si vius al camp (com en La Datzira) sols t'has de molestar en collir gratuitament dels marges de camps i camins, (a més de restes de poda, restes de l'hort, o inclús plantant bledes dins les "gàbies"), l'alimentació del "bestiar" és força barateta.

La Helicicultura requereix de un mínim d'espais diferenciats per implementar totes les fases de la vida del cargol, des del naixement fins a la venda. El circuit de comercialització es podria fer mitjançant la xarxa de cooperatives de consum ecològic integrades en la C.I.C. i el consumidor final podria adquirir els cargols a l'econòmic preu de 12 Euros (Dos Euros de marge per pagar trasport, etc.)

Distribució bàsica d'un criader:

- Sala de reproducció.

- Sala de incubació-eclosió i primera edat.

- Sala de segona fase de cria.

- Sala d'engreix.

Tindríem doncs un mínim de 4 espais, un per cadascuna de les fases vitals. Calculem que cada cargol pesi 10 grams i que cada metre quadrat pot albergar 300 caragols en cadascuna de les fases, implica 4 metres quadrats ens produiran 3 quilos per fase biològica.

Els períodes de las distintes fases de producció s'estimen de forma:

-1° Fase de cria (fins 0,5 grams): 1 mes

-2° Fase de cria (fins 2,5 grams): 2 mesos

-Fase d'engreix fins 10 grams): 3 mesos

Cada 6 mesos, ens caldrien 600 kg i cada 4m2 ens donen 3 quilos, ens trobem que caldran condicionar 800 m2 per obtenir un sou digne. La meitat de la producció podria ser cargol bobé i l'atre meitat cargol vinyal, per augmentar l'oferta i doblar la biodiversitat. A més, el "negoci" tindria una segona part:

Si en el fons de la "gàbia" de cria-engreix hi tenim una barreja al 50% de fibra de coco, 45% de terra vegetal i 5% de terra mineral ( sorra, argila i llins a parts iguals). El preu del m3 de la fibra de coco està en 70 Euros i el m3 de terra vegetal són 40 Euros, de manera que la inversió en substracte, comprat a majorista, és molt poc important.

després de 6 mesos tanquem el cercle productiu fent servir el substracte adobat pels excrements de cargol per a plantar xampinyons ecològics, que es poden vendre a 3 euros per quilo.

En 3 mesos, un m2 de substracte pot donar 3 Kg de xanpinyons, és a dir obtindríem 1 euro al mes per cada metre quadrat dels 800 que teníem amb caragols. Hi ha també l'opció de repartir el volum de substracte, plantant altres bolets cam ara el xiitake.

Un pa "com Deu mana"

2011-04-27T16:06:00.000-07:00

En La Datzira fan el seu propi pa, que no és qualsevol cosa:

Ja quasi no n'hi ha, de pa com es feia abans: Farina d'espelta, llevat mare, amassat a ma, cuit en un forn de pedra que s'escalfa amb llenya de pi i alzina....

El gust del pa no surt en les fotos, però cada cop que les miro em ve salivera!

Si no l'heu tastat, no sabeu el que us perdeu.

Perxa per rapinyaires nocturnes.

2011-04-25T02:45:00.000-07:00

Avui deixé el balcó de la polis enrere ( amb vistes a Can Ricart ), fugint del mundanal brogit, fins la masia de producció ecològica de La Datzira. Faré turisme rural autèntic, bo i gaudint d'una tasca que intentarà ser útil per mirar de solucionar un problema de rosegadors.

Davant una plaga de talpons que assetja la collita de verdures, cal mirar de fer servir els seus enemics naturals per tal de controlar-la. Els depredadors dels talpons són molts, des dels gats domèstics fins a les serps, passant per fures i genetes.

Però aquesta volta ens dediquem a potenciar el control aeri, mitjançant aus de presa nocturnes. Diu que els talpons femella, quan estan properes al part, es preparen el cau folrant-lo amb palla. Si entre l'hort i el paller hi posem una perxa per a que puguin caçar de gust els rapinyaires, afectarien en un factor clau en la reproducció dels rosegadors. Centrant la depredació damunt les femelles prenyades, col·laborem molt en la desactivació de la superpoblació.

Si algun mussol o gamarús agafa per costum aturar-se en la nostra perxa a fer algun mos de tant en tant, estaran treballant gratuïtament per nosaltres. Per això paga la pena intentar que es sentin com a casa i tal com es veu en les fotos, fer-lis una estructura on tinguin per triar el lloc a cor que vols. El disseny intenta donar confort a les aus de petit port, que prefereixin guaitar entre branques per impedir ser elles víctimes d'un atac per part d'un altre ocell més gran. També té llocs per a posar-se sense obstacles, per al repòs dels animals de grans ales.

Ara tant sols ens resta esperar a veure que tal funciona.

Que menjarem demà?

2011-04-14T03:45:00.000-07:00

Quan el pic del petroli ens deixi sense agricultura industrial, com produirem aliments per totes?

Aquí es planten i diuen prou :

http://www.decrecimiento.info/2011/02/una-granja-para-el-futuro.html

Nosaltres hem de fer el mateix:

http://salvemcanricart.blogspot.com/search?q=hort

I també:

http://verdurita.wordpress.com/la-datzira/

Salut i bons aliments!

L'agricultura ecològica doblaria la producció d'aliments

2011-03-23T02:52:00.000-07:00

Els mètodes agroecològics doblarien la producció d'aliments en deu anys. Aquesta és una de les conclusions de l'informe del Relator de les Nacions Unides pel dret a l’alimentació, Olivier De Schutter, que assegura que els petits agricultors de les regions mes afectades per la fam poden doblar la seva producció d’aliments en 10 anys tot utilitzant mètodes agroecològics.

Segons el Relator, per poder alimentar 9 bilions de persones l’any 2050, es necessiten “adoptar urgentment les tècniques agrícoles disponibles mes eficients, i l'evidència científica actual demostra que els mètodes agroecològics superen l’ús de fertilitzants químics en augmentar la producció, especialment on viuen les persones que passen fam, en medis difícils”.

Segons De Schutter, diferents projectes agroecològics desenvolupats a 57 països arreu del món mostren augments mitjans de la producció del 80%, amb un augment del 116% als projectes desenvolupats a Africa. En aquest sentit, l'informe demostra que l’agricultura convencional ja no és la millor alternativa. La seva dependència de l’energia i d’inputs cars la fa molt vulnerable.

En canvi, projectes agroecològics desenvolupats a països com Indonèsia, Vietnam o Bangladesh han permès reduir l’ús d’insecticides en un 92%. L’agroecologia és una aproximació en la que l’ús intensiu dels coneixements permet reduir o eliminar els insecticides i els fertilitzants de síntesi. Però el que sí requereix és un sistema públic d’investigació i extensió i l’enfortiment de les organitzacions pageses. Aquest informe contrasta molt clarament amb la notícia apareguda a finals del 2010 segons la qual als Estats Units, el país capdavanter de l’agricultura tecnocràtica i transgènica, s’ha assolit el nivell mes alt d’inseguretat alimentària des de l’any 1995 (moment en que també es començaven a aprovar les primeres varietats transgèniques), amb 45 milions de persones que tenen dificultats per alimentar-se, segons les dades del Departament d’Agricultura d’aquell país.

El gran negoci de la producció d'aliments

2011-03-15T05:30:00.000-07:00

17 de març.
"El perquè de la situació agrícola actual. Quins sistemes de producció agrícola existeixen en l'actualitat?”
Guillem Tendero, membre d'Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya.
Andreu Vila, tècnic de l'Associació de Defensa Vegetal de fruiters del Baix Llobregat, soci de Can Perol
i professor associat de l'ESAB
31 de març.
"El nou vell concepte: sobirania alimentària"
Xavi Montanyés, membre d'Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya
14 d'abril.
"L'arribada de la tecnologia
a l'agricultura"
Miquel Vallmitjana,
Biolèg i doctorat
en biotecnologia
a la UAB.
Membre de “Som el que sembrem”
28 d'abril.
"Sabem el què mengem?"
Passi del vídeo TranXènia + Taller d'etiquetatge
Erika Martí, dietista i nutricionista
12 de maig.
"La producció ramadera i pesquera"
Ferran Garcia, membre de Veterinaris Sense Fronteres.
Miquel Ortega, coordinador de política pesquera d'OCEAN2012
i membre d'Ent, medi ambient i gestió.
19 de maig.
"Apostem per l'agroecologia"
Joan Casals, estudiós de la millora genètica, membre de la Fundació Miquel Agustí.
Treballa amb varietats tradicionals i millora genètica.
Maria Giner, membre del projecte de la Kosturica
Totes les xerrades seran els dijous a les 19:00h
Carrer Muntadas, 24

Mira també:
http://www.cis-jaumecompte.cat/

Caminant per la Transició.

2011-02-16T11:08:00.000-08:00

Municipis que transiten cap a una societat post-petroli

16.02.2011

Blog de Marc Gavaldà
La perillosa combinació dels efectes del peak oil, o esgotament del petroli, amb els efectes del canvi climàtic preocupa cada cop més a moviments veinals d´arreu del planeta. A través de mecanismes participatius, una xarxa de pobles europeus intervenen als municipis per a posar en marxa un “full de ruta” cap a la independència energètica. En pocs anys, la idea s´escampa, perquè “sempre seràs benvingut a Transition Town”.

El moviment de Transició
El concepte de Transició va sorgir d´un treball que el dissenyador de permacultura Rob Hopkins havia fet amb els estudiants d´una escola de Kinsale (Irlanda). En aquest informe, anomenat “Pla d´Acció per una reducció de l'Energia", s´apuntaven adaptacions creatives en els àmbits de la producció d'energia, la salut, l'educació, l'economia i l'agricultura per a un futur sostenible per a la ciutat. Dos dels seus estudiants, Louise Rooney i Catherine Dunne, es van posar a desenvolupar el concepte de transició dels pobles i el van presentar a l'Ajuntament de Kinsale, donant lloc a la històrica decisió dels regidors per aprovar el pla i treballar cap a la independència energètica.[1]
Davant la proximitat dels efectes del Peak oil sobre les economies locals, una idea vinculada a la transició és la de resiliència ecològica o capacitat d'un ecosistema -incloent-hi el subsistema social- per resistir pertorbacions i mantenir-se.[2]
La idea es va contagiar a altres pobles com Totnes (Anglaterra) , ciutat natal de Hopkins una de les més implicades en posar en marxa iniciatives participatives per despetrolitzar la localitat. La creació d´una xarxa de pobles en transició va afavorir la propagació de la proposta, i al maig de 2010, es comptaven més de 300 comunitats reconegudes com a ciutats en transició a Itàlia, Irlanda, Regne Unit, Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units, Canadà, i Xile. Darrerament, el terme ciutat en transició s'ha transformat en iniciatives de transició per a reflectir l'abast i el tipus de les comunitats involucrades - per exemple, pobles (Kinsale), suburbis (Portobello, Edimburg), o districtes de les ciutats (Brixton).
Els objectius pràctics
El moviment de transició és un recurs i un catalitzador per a la creació de comunitats resistents que són capaces de suportar l'esgotament energètic, el clima o les crisis econòmiques i al mateix temps crear una millor qualitat de vida en el procès. Es busca doncs estimular i donar suport a la creació de xarxes i capacitar a les comunitats per adoptar, adaptar i aplicar l'enfocament de transició a la potenciació d´eines per reduir el consum d'energia, així com la reducció de la seva dependència de les cadenes de subministrament a llarg que són totalment dependents dels combustibles fòssils per a articles de primera necessitat. Reduir aliments kilomètrics és una àrea clau, com també els sistemes de transport i l´autoproducció d´energia.
Entre els projectes realitzats destaquem la creació d'hortes comunitàries per conrear aliments, el tancament de cercles productius per a reutilitzar els residus, tallers de reparació d´estris per evitar l´obsolència programada [3] o la posada en circulació de monedes locals.

Posar-se a caminar
Tot comença quan un petit grup de persones motivades dins d'una comunitat s'uneixen amb una preocupació comuna: com es mourà la comunitat davant els reptes de l´esgotament del petroli, el canvi climàtic? Es reconeixen diverses qüestions crucials. Fins a cert punt, tots experimentem una vida desconnectada del nostre entorn vital, de la comunitat i del territori. La transició és, ho haureu endevinat, una postura que s´adhereix al moviment del decreixement. Si fins avui, els mercats fan servir enormes quantitats de creativitat humana, enginy i capacitat d'adaptació per a fer créixer el PIB i el consum d´energia. No hi ha raó, doncs, que no poguem fer el mateix per reduir-lo.
Superant els burocràtics esforços de sostenibilitat institucionalitzada vestida de participació, com és l´aplicació de l´Agenda 21 a casa nostra, les iniciatives de Transició actuen preparant-se per a un futur incert.
Com adverteixen als seus butlletins, “si esperem als governs, serà massa tard, si actuem com a individus, serà molt poc però si actuem col.lectivament podria ser suficient i just a temps.”[4]
Un petroli, cada cop més car i contaminant, amb un clima cada cop més impredictible, ens faràn la vida més difícil. Elements bàsics de supervivència, com són els aliments, l´aigua o l´energia escassejaran. Seguirem esperant, passius, que el govern o les corporacions ens treguin les castanyes del foc?
Notes:
[1] Veure: http://www.transitionnetwork.org/ , http://www.transitionculture.org i el llibre emblemàtic: Rob Hopkins, The Transition Handbook, Green Books, Cornwall, 2009
[2] Veure article en català: “Les ciutats en transició”, http://ca.demagazine.eu/la-practica/ciutats-en-transicio-crisi-global-re...
[3] Nom que doona títol a un recent documental del programa “30 minuts” que reflecteix la conxorxa industrial per a induir a un consum repetitiu d´articles que abans duraven molts anys.
[4] A Barcelona, un col.lectiu ha començat a treballar el tema: http://barcelonaentransicio.wordpress.com

L'Ajuntament aprova per unanimitat la proposta de la CUP de crear una xarxa d'horts urbans

2011-02-04T14:27:00.000-08:00

Moció per a la creació d'una xarxa d'horts urbans a Berga

1- Els horts urbans són espais d'horta ubicats en zones urbanes o periurbanes. El seu benefici social és destacable, principalment per la seva funció de lleure (lleure productiu), com a funció educativa, i també per la seva funció terapèutica.

2- El lleure productiu és una alternativa al lleure de consum. En el cas de l'hort, la persona s'esplaia cultivant, representant una activitat de baix cost o fins i tot rendible per al qui la practica. A més, és una manera d'obtenir uns aliments d'alt valor nutritiu (hortalisses riques en minerals i vitamines) i sanitari (si es cultiven amb el mètode ecològic), amb l'afegit de la qualitat que posseeixen per ser de temporada i de producció local, i per l'estalvi energètic del circuit més curt possible (producció per l'autoconsum). Actualment, el col·lectiu d'homes jubilats encapçala la pràctica de l'horticultura del lleure.

3- En la seva funció educativa, l'hort urbà s'ha incorporat als programes de les escoles, instituts i també universitats, esdevenint un element imprescindible per a l'aprenentatge de diverses disciplines.

4- L'hort urbà també apareix com a espai per a la teràpia ocupacional, i s'orienta a col·lectius específics com són el dels malalts mentals, drogodependents, discapacitats intel·lectuals, gent gran en edat senil, i també en malalts d'Alzheimer, entre d'altres.

5- Existeixen diverses experiències d'horticultura de lleure, educativa i terapèutica. Algunes d'aquestes experiències s'han plantejat d'una manera concreta, i es desenvolupen estrictament dins l'àmbit específic on s'emmarquen (lleure, educatiu o terapèutic). En altres casos, en canvi, els seus protagonistes pretenen anar més enllà, i contemplen l'hort urbà com un instrument polític de canvi, de construcció de comunitats inclusives, i de transformació econòmica i social.

6- Actualment, més 20 ciutats i viles catalanes ja compten amb horts urbans municipals, principalment per a lleure de jubilats i pensionistes, però també a disposició de centres educatius o bé per a entitats que hi desenvolupen programes de teràpia ocupacional. Entre aquestes poblacions hi ha el Vendrell, Sitges, Sta. Margarida i els Monjos i, Vilanova (aquestes dues últimes en projecte).

7- La CUP, doncs, defensa la creació d'una xarxa d'horts urbans que permeti la pràctica de l'horticultura amb totes les finalitats indicades, implicant entitats amb finalitats educatives o terapèutiques que desitgin participar-hi, i persones a títol individual que sol·licitin el cultiu d'una parcel·la amb finalitats lúdiques. També s'indica la possibilitat que, davant la crisi econòmica que hem entrat, els horts esdevinguin espais ocupacionals per a aturats amb dificultats de trobar feina.

Es tracta, en definitiva, d'un model de desenvolupament sostenible i respectuós amb el territori amb un alt valor social per a moltes persones i col·lectius; que es contraposa amb el model de progrés capitalista basat en l'execució de grans projectes amb elevats costs econòmics o la creació de polígons o centres logístics amb gran afectació paisatgística i ecològica.

Donat que es tracta doncs, d'una tasca que supera l'àmbit estrictament de medi ambient (i per tant sectorial), ja que s'emmarca dins d'un projecte transversal a l'actual divisió orgànica de l'Ajuntament de Berga (abastant àmbits com gent gran, serveis socials, educació, treball, medi ambient, urbanisme...).

Per tot això, des de la Candidatura d'Unitat Popular, demanem que el plenari adopti els següents acords:

- La creació immediata (màxim un mes) per acord de Ple d'una Comissió d'Horts Urbans formada per representants dels diferents grups municipals representats a l'Ajuntament, tècnics municipals de les àrees afectades per aquest projecte (treballant transversalment), associacions interessades en participar en la xarxa, i persones interessades a títol individual. En aquests dos últims casos, els membres inicials de la Comissió determinaran i treballaran per ampliar la participació ciutadana al màxim nombre d'entitats i ciutadans, per tal d'incorporar-los a la Comissió.

- La Comissió estudiarà la creació d'una xarxa d'horts urbans (estat actual de l'horticultura urbana al municipi, ubicació, cost econòmic, formació tècnica, mercat local, fórmules de protecció dels espais de cultiu, gestió del projecte, reglament de funcionament o altres qüestions que la Comissió cregui oportunes) i haurà d'emetre un Informe inicial en el transcurs de nou mesos, que posteriorment haurà de ser aprovat per Ple.

Un exemple de l’explotació laboral dels més febles:

2011-01-30T11:26:00.000-08:00

Dins d’aquest saqueig econòmic ( mal anomenat crisi), els menys forts s'emporten sempre la pitjor part. Enfrontats davant el “salvi’s qui pugui”, els sectors populars menys afavorits durant els llunyans bons temps, resten ara ofegats sota el menys teniment del desempar.
Si en general, les classes treballadores cada cop ho tenen més difícil, aquelles persones amb discapacitats físiques, intel·lectuals o trastorns mentals, estan en circumstàncies pitjor que precàries. En els temps que corren, son les víctimes perfectes de l’explotació laboral neoliberalitzada, que ens rosega com corcó els drets adquirits durant segles de lluita obrera.
Empresaris sense cap principi que no sigui la cobdícia, s’enriqueixen miserablement a costa de trepitjar els drets laborals dels més febles. Hipòcritament disfressats darrera d’alguna fundació de pa sucat amb oli, negocis com els desenvolupats pel “Grupo Sifu” repugnen a qualsevol persona mínimament sensible. Darrera de sous d’almoina per jornades laborals maratonianes, s’amaguen els vehicles d’últim model com ara el Jaguar que condueix el “senyor” director gerent d'una de les empreses del grup,Jesus Pardo.
Individus com en Fèlix Millet tenien la dignitat de robar majoritariament als rics o a les institucions. Aquests que, dins de la legalitat, “estafen” discapacitats són lo més pervers i maquiavelic que coneixem fins ara del erm de la post bombolla immobiliària. Amb promeses de contractes laborals que no es materialitzen mai, fan treballar gratuïtament als alumnes en pràctiques, durant mesos.
Han arribat a minimitzar tant les despeses, com per a fer treballar amb les mans als presumptes futurs jardiners i així s'estalvien part del pressupost per eines. Encara s'estalvien més no proporcionant cap caseta per canviar-se i poder-se aixoplugar quan plovia. La salut mental de les persones amb risc d'exclusió social que s'apuntaren al curs de jardineria no era gaire prioritària. La principal preocupació era augmentar el marge de benefici, quasi a qualsevol preu.
Però aquests directius-devoradors no acostumen a treballar en solitari. Igual que les piranyes i les barracudes, conten sempre amb el suport del banc per atacar les seves víctimes. En el cas del Grupo Sifu conta amb el patrocini i/o suport de:
-La Caixa -Caixa Tarragona ( tu ajudes) -Criteria ( Caixa corp) -Barclays -Cahipsa ( seguros e inversiones ) -Condis -El periodico -Mc donals -Coca cola -Ono -Etc,etc, etc.
Convindria plantejar-se fins a quin punt som còmplices d’aquests abusos al comprar i/o utilitzar els bens i serveis d’aquestes empreses, sense exigir un mínim d’ètica en els seus tripijocs. Encara que la majoria de les empreses mencionades siguin refractàries a les sensibilitats socials, hi ha un cas que encara s'hi pot fer alguna cosa: el Triodos Banc. Aquesta entitat financera que presumeix d'ètica entre els seus clients, presta diners al Grupo SIFU. A més, encara és hora que normalitzi lingüisticament el seu lloc web per a "Cataluña y Baleares", donant un altre mostra del que entenen per ètica bancària, indiferent davant la nostra realitat nacional diferenciada.

Posa el teu granet de sorra en l'engranatge d'hipocresia publicitària explicant a les teves amistats que tinguin els estalvis en la que suposen una banca ètica, que potser estarien millor en la Coop 57, per exemple.
Perterres del palauet de Can Boixeres, a l'Hospitalet del Llobregat. El “senyor” Jesus pardo (gerent de l'empresa “servicios de cualificación profesional”, integrada en el grupo sifu) inspeccionant la feina no remunerada dels alumnes d’un curs de formació en jardineria, que treuen males herbes amb les mans,capcots i genoflexionats davant el jefe. El flamant Jaguar que condueix decora el fons de l’escena.

Patrocinadors del grupo sifu

Entrada del parquing més proper al parc de Can Boixeres. El mateix grup d’alumnes que treballaven sense cobrar, cercant aixoplug els dies de curs que plovia

Publicitat del Triodos banc

Feina amb una eina d'un alumne, mentre els altres esperaven torn per poder fer-la servir. El Jaguar i el “senyor” Jesus Pardo parlant pel mòvil, continuen formant part de l'atrezzo

Suposat futur jardiner, fent neteja dels parterres amb la ma, i el Jaguar que conduïa el “senyor” Pardo aparcat en la porta del palauet de Can Boixeres, donant un contrapunt sarcàsticament sàdic

La CUP aconsegueix impulsar la creació d'horts urbans

2011-01-12T14:56:00.000-08:00

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) ha aconseguit posar sobre la taula el debat de l'impuls dels horts urbans aconseguint en alguns casos fer realitat la creació d'espais destinats al cultiu a l'interior de les ciutats.

La formació ha estès el debat a molts ajuntaments, però de moment les les viles on la CUP ha aconseguit que finalment el procés de creació d'horts urbans es dugui a terme han estat a Figueres i a Vilafranca del Penedès. Un debat que va acompanyat d'un llarg procés de sensibilització ciutadana i política.

Figueres

A Figueres ja s'ha fet la primera reunió de la comissió que està estudiant la possibilitat de tirar endavant un projecte d'horts urbans a la ciutat de Figueres. La proposta, que va començar a caminar gràcies a una iniciativa de la CUP que va ser aprovada per l'Ajuntament, s'ha de concretar definint la manera amb la que es gestionaran els horts i els espais concrets en els que es començaran a implantar. La CUP ha manifestat la seva esperança de que des de l'Ajuntament s'aprofiti amb valentia aquesta oportunitat per incorporar els horts en la trama urbana i no se'ls relegui a ocupar espais allunyats.

La candidatura considera que cal treballar amb determinació per tal d'obrir un nou marc urbanístic molt més adequat a la situació econòmica actual i que tingui en compte les necessitats dels habitants de Figueres i no només les de les immobiliàries i les constructores.

Vilafranca del Penedès

La CUP ha impulsat a Vilafranca el projecte de creació d'una xarxa d'horts urbans a diverses zones verdes del municipi amb valor social afegit que s'aconseguiria confiant la cura dels horts a persones amb risc d'exclusió social com gent gran o discapacitats físics o psíquics. El projecte vilafranquí, però, va més enllà dels horts urbans i busca recuperar masies que es volen enderrocar o vinyes situades dins de polígons industrials. El projecte de la CUP preveu reconvertir vuit espais verds municipals en horts urbans, que conformen una superfície d'unes deu hectàrees tant al centre de la ciutat com a barris exteriors.

Segons la formació, els veïns de Melió Residencial han denunciat en diverses ocasions l'estat lamentable i de deixadesa que presenten els horts, fet que s'agreuja encara més, ja que just al costat s'hauria d'urbanitzar un espai com a parc infantil, promesa que en el seu moment l'Ajuntament va fer als veïns i que a dia d'avui no s'ha acomplert.

En aquest sentit, la CUP ha anat treballant per sensibilitzar tant la població com els diferents partits polítics del valor social i ecològic d'aquest projecte. Un procés que es podria veure culminat aquesta primavera. Per la CUP els horts urbans donen resposta a unes formes alternatives de consum i de producció agrícoles, basades en criteris de proximitat i de sostenibilitat ambiental.

Solidaritat pagesa

2011-01-03T13:42:00.000-08:00

http://movimientocampesinodelaguan.blogspot.com/

Estem fartes de veure els drets dels camperols violats a punta de metralleta.

Estem fastiguejades de tant uniformat colpista, potinejant impunement en centroamèrica.

Estem esperverades de contemplar la pasivitat de les anomenades democràcies davant de tot plegat.

Estem decidides a no restar callades i a enfrentar-nos a tanta violència monetària global.

Continuem hortoculturitzant-nos

2010-12-26T13:10:00.000-08:00

els Horts urbans de PORTA a un programa de la televisió alemana Südwestrundfunk o SWR.

http://www.youtube.com/watch?v=R5-fHTsNBIE&feature=player_embedded

diumenge 28 de novembre de 2010 14:14

Filed Under: horts urbans, huertos urbanos, pages urbà, Porta |0 comentaris Als periodistes de la televisió alemanya SWR els va interessar i molt l'experiència dels horts de barri de Porta i Can Masdeu al Districte de Nou Barris per ensenyar a la seva audiència del sur-oest d'Alemanya i els cantons de la mateixa parla a Suïssa.També surten els horts del Forat de la Vergonya.
L'experiència dels horts de Porta ja la varem explicar en el seu moment en aquest blog. Tant la nostra Associació pel Lloguer Protegit i Assequible(500x20) com l'Avv de Porta recolzen aquesta iniciativa que es desenvolupa sobre un solar propietat creiem de Nuñez i Navarro que de moment s'ha salvat d'ésser estripat pels bulldozers gràcies a l'esclat de la bombolla immobiliària.

La institucional "millor botiga del món" conserva entre edificis, en solars de propietaris privats que volen omplir-los de ciment i totxo, aquests racons bucòlics. Són espais de "vida verda i comunitària" que en els anomenats "mercats immobiliaris" cotitzen com OKUPES. Deu ser per això, que l'Ajuntament del Districte ha ignorat fins ara les peticions dels parcel·listes que demanen un punt d'aigua per regar les verdures. Als okupes, ni aigua! deuen pensar les autoritats. És la santa propietat privada i les plusvàlues que generen!.

Jardinejant per la xarxa.

2010-12-21T03:03:00.000-08:00

Des d'aquest blog d'horticultura urbana ens agermanem amb " La crida verda", una gent d'allò més interesant:

http://lacridaverda.blogspot.com/

També recomenem :

Els jardiners que es planten quan cal http://malesherbes.blogspot.com/

I als consumidors ecològics responsables la unió del Poblenou

a l'enemic ni aigua!

2010-12-08T15:09:00.000-08:00

Horticultura guerrillera i vacilona.

L'escamot pastanagaire (de la comissió de batalles vegetals de l'A.V. de Can Ricart), reivindica l'autoria de la següent acció de lluita arada:

Amb premeditació, alevosia, nocturnitat i duet, equipats amb uleta i rasclet, sense ni un sol pètal de pacifisme hippy-flowers , amarats d'èpica patatera i armats d'esperances de futur fins a les dents, un grup reduït de membres de les forces especials horticultores, ha alliberat els escocells de les noves jardineres que hi ha en la plaça de la biblioteca de can saladrigas ( C/Joncar nº 35) . Burlant clamorosament les defenses enemigues i clandestinament camuflats en la foscor, hem plantat alls, pèsols i cols, per fer front a la crisi nutricional que ens encercla amenaçadorament. Són petites llavors de combat, però que faran germinar brots verds davant l'obscuritat de l'horitzó capitalista i a despit de les normatives del cinisme consistorial.

Amb aquesta acció de propaganda arada, declarem la guerra a la insostenibilitat municipal barcelonina, fins a recuperar la sobirania alimentària que ens arravataren amb molt males arts les polítiques, obtusament miops, de l'ajuntafems governant.

PERQUÈ SOM LO QUE SEMBREM: NI UN NAP ENRERA!
HORT O MORT, FINS A LA VERDURA FINAL!

Vila de Poblenou, durant la matinada de "la noche de autos" i sense "fuerte viento de levante".

NO EN VOLEM CAP
QUE SIGUI PACIFISTA,

NO EN VOLEM CAP
QUE SIGUI MODERAT.

VOLEM, VOLEM, VOLEM,
VOLEM MÉS CONTUNDÈNCIA,

VOLEM, VOLEM, VOLEM,
MÉS RADICALITAT!

Visca la terra, mori el mal govern.

Guerra a la guerra i visca la terra !

Horticultura d'artista

2010-12-08T12:24:00.000-08:00

El moviment hort-art arrela dins de Can Ricart.

L’espectre del desabastiment alimentari sobrevola amenaçador damunt la millor botiga del món. La insostenibilitat del sistema ens empeny a caure pel penyasegat famolenc de la manca de menjar per a tothom. El territori encimentat es fa de mal conrear i la pagesia és cada cop més, una espècie en greu perill d’extinció.

Quan l’anorèxia obligatòria semblava que seria el nostre pa de cada dia, apareix una escletxa d’esperança: La proposta del moviment hort-art que es desenvolupa en un dels molts descampats de Can Ricart.

Diem moviment perquè la idea va literalment sobre rodes. Superfícies mòbils on colocar-hi testos, que es puguin canviar de lloc per tal de defugir la repressió municipal de les iniciatives ciutadanes. Horts urbans autogestionats i transportables, disfressats per a camuflar-los entre les creacions artístiques d’Hangar. Verdures nòmades, pseudoclandestines i fugiceres dels mercenaris uniformats, els que apliquen les normatives de “civisme” cínic. Agricultura de guerrilla en terra de ningú, petites llavors de resistència al model caduc de capitalisme megalòman amb peus de fang.

Just enfront del simulacre de parc central, (que ha resultat ser el mausoleu més car d’Europa, on enterrar sense gens de glòria la gran mentida del 22@), iniciatives populars obertes i gratuïtes germinen quant menys s’ho esperen, floreixen quant menys els plau.

Els únics brots verds veritables que veurem els propers anys seran fruit d’activitats com aquesta, radicalment arrelada a la realitat social i llurs necessitats primàries. Venen temps de buidors estomacals i penúries digestives, on empassar massa saliva no ajudarà gaire a pair tanta fels i l’individualisme avariciós acabarà per ennuegar-nos de forma irreversible.