La recuperació d'una antiga piscina per reconvertir-la en bassa i regar l'ampliació dels horts comunitaris de Vallbona d'Anoia, presentava la dificultat de controlar el creixement de les algues sense ús de Clor, per poder seguir donant-li els anteriors usos lúdics, sense malmetre les verdures que regarem.Per assolir el repte, seguim una estratègia de tres eixos. El primer és la limitació de l'energia solar que reben, mitjançant la cobertura amb una tela d'ombrejat. La segona consisteix en introduir peixos omnívors d'aigua dolça, com ara carpes, que es menjaran les algues i les larves de mosquit. El tercer eix estratègic consisteix en absorbir el Nitrogen dissolt en l'aigua, per treure-li el principal nutrient vegetal relacionat amb el creixement.
Però, com absorbim el N dissolt? doncs mitjançant l'enfonsament d'una bala de palla :-)
La cosa funciona així: La palla té una relació Carboni/Nitrogen molt baixa. El Carboni submergit "voldrà podrir-se", i per a poder fer-ho han de créixer bacteris i fongs que facin la feina. Però per a créixer cal poder fabricar proteïnes, i per a fer proteïnes cal un 6'25% de N en cadascuna. Si la palla està enfonsada, cap bacteri podrà fer us del N2 atmosfèric i estaran obligats a consumir el que porti l'aigua, fins esgotar-lo. Sense gaire llum ni N, i menjades pels peixos, les algues tenen un futur d'escassetat garantit. Tot i que la bala de palla ( embolicada amb tela mosquitera i filferro de galliner i lligada a tres pedres que li donen llast), caldrà canviar-la amb regularitat mensual, surt més bé de preu que qualsevol potinga amb químics de síntesi, i sobretot, no contamina la collita amb marranades agrotòxiques :-)