Avui, que la legalment anomenada "comunitat autònoma de Catalunya" s'enfronta al procés de recuperar les llibertats nacionals,( que ens arravataren per dret de conquesta fa 300 anys), la qüestió de la sobirania alimentària pren una importància cada dia més cabdal.
Ja no és tant sols ( que també) el canvi climàtic, el pic-oil i la 6ª extinció massiva de la història del planeta, les que amenacen amb deixar-nos buit el rebost ( Veure http://blogs.ccma.cat/latituds.php?itemid=55113). El conflicte inevitable amb l'estat veí posarà en escacs la nostra capacitat de resiliència.
Els més que
probables bloqueigs de les fronteres, ens obligaran a menjar del que
produïm, i els anys d'especulació urbanística ens han encimentat el territori. Tenim una pagesia en perill d'extinció i depenem de les exportacions d'aliments per a poder omplir el pap. La Catalunya rica i plena pot començar a assaborir llurs
llibertats amb la panxa escassament nodrida :-( Diuen que Henry Kissinger va afirmar "controla els aliments i controlaràs pobles"
La
veritable pàtria són els boscos, els rius, la terra i les persones que
les habiten, i el tenir-ne cura de totes elles et dona el dret a autoproclamar-te patriota.
Els himnes i les banderes ens alimenten els esperits amb renovada fúria, fins a quasi delejar la lluita, però no dissimulen pas la fam. Tampoc es poden servir els símbols per amagar les vergonyes de la classe política postfranquista, caracteritzada en bona mesura per un grau de corrupció digne de les millors monarquies bananeres. Els enriquiments per "art de màfia" tenen tendència a justificar els seus barroers trucs agitant draps de colors, com si fossin capots de torero, per desviar les envestides i fent continuar l'espectacle. :-(
Els himnes i les banderes ens alimenten els esperits amb renovada fúria, fins a quasi delejar la lluita, però no dissimulen pas la fam. Tampoc es poden servir els símbols per amagar les vergonyes de la classe política postfranquista, caracteritzada en bona mesura per un grau de corrupció digne de les millors monarquies bananeres. Els enriquiments per "art de màfia" tenen tendència a justificar els seus barroers trucs agitant draps de colors, com si fossin capots de torero, per desviar les envestides i fent continuar l'espectacle. :-(
Per això,
davant uns temps imminents carregats de cabòries, incerteses i
trasbalsos, on el país es juga el ser o no ser, no hi pot haver cap acció més
patriòtica que organitzar uns horts públics i col·lectius en cada
ajuntament.Hi ha qui diu que un hort és lo més revolucionari que hi ha, i no li negarem. Però cal dir clar i català que lo més patriòtic també són els horts. Horts públics, col·lectius, multiculturals i permaculturals,fent teixit social i associatiu, i defensant la terra, bo i compartint els fruits del nostre treball tot sembrant llavors de dignitat nacional!!!!
http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/03/ruralitzar-la-ciutat-es-posible.html