Sembla que aviat ens veurem enfrontats a un més que probable cataclisme meteorològic que devasti les collites. Com podem dissenyar un model agroecològic resilient a la climatologia adversa? Una de les opcions possibles és plantar en el fons de walipinis, que donen una bona inèrcia tèrmica. ( Veure
https://unhortalbalco. blogspot.com/2014/02/el- walipini-de-vallbona-danoia. html ). Però... Com podria millorar-se el disseny? Com bunqueritzar al màxim la capacitat geotèrmica que els caracteritza?
Després de donar-li voltes al concepte, crec que la resposta són els
murs de pedra seca, fent de radiadors lítics, amb una enorme massa
tèrmica i una extensíssima superfície de contacte amb l'aire. Amb els
murs de pedra seca, a més de folrar les parets, també es pot fer una
jardinera en l'interior, formant una mena de 4 "dits" on, a part de
l'efecte sobre la temperatura, se pot fer una rotació de conreus ( Com
en les parades de crestall, per exemple) La resta de la jardinera pot
estar plantada per altres vegetals que no entren en les rotacions, com
aromàtiques, maduixes, o carxofes, per exemple.
La jardinera termolítica permet concentrar els nutrients, airejar el substracte i facilitar l'accés a tot el sembrat. Propicia a l'hora el fer els walipinis més amples, sense perdre inèrcia tèrmica.
D'altre
banda, els murs de pedra seca són un excel·lent macro-hotel d'insectes,
i la seva diferent orientació dins del walipini garanteix que sempre hi
hagi que rebin sol i altres que estiguin a l'ombra, de manera que
puguin triar segons gustos. Veure https://www.facebook.com/pg/Associaci%C3%B3-Permacultural-Nutriens-Terram-864357733670503/photos/?tab=album&album_id=1846057395500527.
La resta
d'avantatges del walipini segueixen intactes ( Calor a l'hivern, fresc a
l'estiu, i protegit del vent tot l'any... ) i amb una petita ampliació
del disseny, si pot fer lloc per entrar-hi des de llavorer fins a
vermicompostera, passant per conills o gallines....Qui s'anima a fer-ne
uns quants abans de que ens agafi el toro meteorològic?