Davant la crisi alimentària que el capitalisme ens deixarà abans de caure, cal cercar fórmules decreixentistes per produir menjar que en
s permeti recuperar la sobirania alimentària. Avui presento la idea de transformar les estanteries metàl·liques en taules de conreu o en centres de cria de caragols ( la proteïna animal més fàcil d'aconseguir, mitjançant cria casolana).
Si es disposa de prou metres quadrats, la cria de caragols ecològics pot suposar una font d'ingresos gens menystenibles en els temps que corren. Suposant un preu mitja de 10 Euros per quilo, amb 25 kg de "collita" setmanal s'arriba fàcilment a ser mileurista. Donat que els cargols poden alimentar-se d'una amplisima gama d'herbes i plantes, que si vius al camp (com en La Datzira) sols t'has de molestar en collir gratuitament dels marges de camps i camins, (a més de restes de poda, restes de l'hort, o inclús plantant bledes dins les "gàbies"), l'alimentació del "bestiar" és força barateta.
La Helicicultura requereix de un mínim d'espais diferenciats per implementar totes les fases de la vida del cargol, des del naixement fins a la venda. El circuit de comercialització es podria fer mitjançant la xarxa de cooperatives de consum ecològic integrades en la C.I.C. i el consumidor final podria adquirir els cargols a l'econòmic preu de 12 Euros (Dos Euros de marge per pagar trasport, etc.)
Distribució bàsica d'un criader:
- Sala de rep
roducció.
- Sala de incubació-eclosió i primera edat.
- Sala de segona fase de cria.
- Sala d'engreix.
Tindríem doncs un mínim de 4 espais, un per cadascuna de les fases vitals. Calculem que cada cargol pesi 10 grams i que cada metre quadrat pot albergar 300 caragols en cadascuna de les fases, implica 4 metres quadrats ens produiran 3 quilos per fase biològica.
Els períodes de las distintes fases de producció s'estimen de forma:
-1° Fase de cria (fins 0,5 grams): 1 mes
-2° Fase de cria (fins 2,5 grams): 2 mesos
-Fase d'engreix fins 10 grams): 3 mesos
Cada 6 mesos, ens caldrien 600 kg i cada 4m2 ens donen 3 quilos, ens trobem que caldran condicionar 800 m2 per obtenir un sou digne. La meitat de la producció podria ser cargol bobé i l'atre meitat cargol vinyal, per augmentar l'oferta i doblar la biodiversitat. A més, el "negoci" tindria una segona part:
Si en el fons de la "
gàbia" de cria-engreix hi tenim una barreja al 50% de fibra de coco, 45% de terra vegetal i 5% de terra mineral ( sorra, argila i llins a parts iguals). El preu del m3 de la fibra de coco està en 70 Euros i el m3 de terra vegetal són 40 Euros, de manera que la inversió en substracte, comprat a majorista, és molt poc important.
després de 6 mesos tanquem el cercle productiu fent servir el substracte adobat pels excrements de cargol per a plantar xampinyons ecològics, que es poden vendre a 3 euros per quilo.
En 3 mesos, un m2 de substracte pot donar 3 Kg de xanpinyons, és a dir obtindríem 1 euro al mes per cada metre quadrat dels 800 que teníem amb caragols. Hi ha també l'opció de repartir el volum de substracte, plantant altres bolets com ara el xiitake.
Més sobre plantacions casolanes de fongs en http://victorpaiam.blogspot.com.es/2013/03/infografia-cultiva-setas-en-casa.html
Durant l'Agost del 2005, amb un grup de persones interessades en recuperar la sobirania alimentària i dins de les jornades d'autonomia aèria que feren un grup d'artistes relacionats amb Can Ricart i rodalies, es va gravar un petit vídeo de com triar el substracte per plantar les llavors en un hort de balcó. 
Davant la crisi alimentària que el capitalisme ens deixarà abans de caure, cal cercar fórmules decreixentistes per produir menjar que en
s permeti recuperar la sobirania alimentària. Avui presento la idea de transformar les estanteries metàl·liques en taules de conreu o en centres de cria de caragols ( la proteïna animal més fàcil d'aconseguir, mitjançant cria casolana).
roducció.