Si veritablament ens creiem l'afirmació de que som lo que sembrem, per pura coherència aristotèlica arribarem a la conclusió de que un bon llavorer és la mare de tots els ous. Amb l'estructura metàl·lica externa rectangular, que caracteritza els dipòsits de 1000 litres, folrada de plàstic i amb un llit de garrafes d'aigua,( tot materials reciclats) hem dissenyat aquest intent de burlar al Març marçot.
Diu que els Incas del Perú ja utilitzaven la calor específica de l'aigua per combatre les gèlides temperatures de les nits andines. Encerclaven els horts de fossars poc fondos d'aigua estancada que s'escalfava amb l'intensa radiació solar d'aquelles alçades muntanyenques. Duran la nit, un anell d'aire més temperat que la resta, per estar en contacte amb l'aigua que alliberava calor, defensava del vent gèlid les collites de blat de moro.
Aprofitant aquesta herència de coneixements, hem comprovat empíricament que a l'albada la temperatura interior és un mínim de 5º centígrads superior a l'externa, amb 0 despesa i esforç. El disseny inclou una tela metàl·lica en la part superior que evita la formació de bosses d'aigua de pluja i un altre que impedeix l'entrada de bestioles passavolants dins el planter.
Més fotos en http://www.facebook.com/media/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada