El "WALIPINI" de Vallbona d'Anòia.

En els horts comunitaris municipals de Vallbona d'Anoia http://www.vallbonadanoia.cat/index.php?md=articles&id=1136  hi ha un hivernacle una mica diferent. Està semi-soterrat a una fondària de 1'5 metres, per aprofitar la inèrcia tèrmica del terreny i minimitzar la resistència al vent.

El nom d'aquesta tècnica agrícola precolombina és 'Walipini', paraula Aimara que significa "aixoplug càlid", i val molt la pena plantejar-se-la. 



















Davant de les incerteses climàtiques a les que cal fer front i els episodis extrems que se sovintejaran cada volta més http://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2014-02-20/cuenta-atras-disfruta-mientras-puedas-el-colapso-mundial-llegara-en-16-anos_91566/, un Walipini ofereix un grau de defensa al vent, les pedregades, les glaçades i les calorades, que molt aviat amortitza la inversió de construir-lo.

A continuació us presentem un parell d'enllaços on podreu trobar exemples on aprofundir en el seu coneixement:

Un primer, on s'explica el seu funcionament http://csaranjuez.wordpress.com/2013/03/14/walipini-cobijo-calido-o-invernadero-semienterrado-fundamentos/

I un segon, en llengua anglesa, on podreu trobar exemples gràfics de models diferents, tots ells aprofitant els mateixos principis http://www.inspirationgreen.com/pit-greenhouses.html

 

TOT GERMINANT LLAVORERS FINS A TRANSFORMAR EN UMBRACLE.

Encara en procés de construcció, ja fa les funcions de germinador per llavorers. La humitat que s'hi condensa i l'elevada temperatura són ideals per aquest objectiu.  Quan arribi l'estiu, el plàstic es canviarà per una tela d'ombrejat i dins hi haurà uns 5 graus centígrads menys que fora. Això permetrà que els vegetals del seu interior s'estalviïn bona part de l'estrès hídric que patiran els que estiguin plantats a ple sòl. Tinguem present que per damunt de 35º centígrads, la majoria de verdures aturen bona part dels mecanismes metabòlics, limitant-se a concentrar tots els esforços a intentar sobreviure.

PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ

El seu procés de construcció és molt econòmic i consumeix un mínim de materials. La retroexcavadora fa un forat de 6 X 10 X 1'5 M en poc més de 4 o 5 hores, amb un preu de lloguer de la màquina més operari d'uns 300 Euros. Els maons i ciment i hores de paleta que costi aixecar murs per deixar-ho més maco és opcional. Altres possibilitats serien fer uns horts verticals o posar unes estanteries per germinar els llavorers dels horts dels veïns.

El sostre són barres d'acer corrugat de les de fer armadures pel formigó, soldades fent una quadrícula i soldades també pels extrems a altres barres de prop d'un metre, clavades dins del terreny com piquetes d'una tenda de càmping gegants. Es recobreixde tela de galliner per evitar que quan plogui el plàstic que posem pel damunt faci bosses. La tela de galliner també evita el fregament directe entre el plàstic i l'acer corrugat quan fa vent. Per damunt del plàstic, cordes tensades fent un altra quadrícula i els extrems del plàstic enterrats, eviten que se pugui volar per efecte vela.

Més fotos en https://www.facebook.com/joan.marcatristan/media_set?set=a.806515689375253.1073741848.100000504888874&type=1