Físicament, augmentem la superfície
d'intercanvi amb l'aire i espongem. Químicament, la matèria orgànica
enriquirà en nutrients a mesura que es descomposi. Laboralment, dona
molta més feina.
Per això darrer, es pot fer en dues fases separades en el temps ( que escalonen els esforços), tal com ara expliquem:
En la primera fase, cap el setembre, plantem cebes de calçot (Allium Cepa, varietat blanca gran tardana de Lleida)
i les anem calçant amb les tiges sobreres de la collita de blat de moro
i terra amb una mica de cendres, que a les cebes els hi va molt bé com
adob. Com que les cendres augmenten el Ph, posem pinassa que acidifica
per neutralitzar-ho. L'acció mecànica de descalçar en arribar la
collita, ja ens barreja l'amalgama. https://www.facebook.com/
En la segona, cap el Març, collits els rebrots de ceba,
continuem afegint restes de les podes d'olivera, pi, canyes ..., en
capes colgades de més terra i gallinaça, com un "hojaldre" de mil
fulles. Els excrements de gallina, rics en Nitrògen, són importants
perquè per descomposar la matèria orgànica calen bacteris i fongs que se
multipliquin. Però per reproduir-se els hi cal fer proteïnes i les
proteïnes tenen un 6'25% de N.
Per afegir més N a la barreja, la primera
plantació recomanem una lleguminosa. Les plantes que tenen els fruits dins de baines ( Pèsols, faves, cigrons, mongetes,....) fan uns nòduls radiculars on bacteris especialitzats viuen en simbiosi amb el vegetal, capturant l'N2 atmosfèric i transformant-lo en nitrats i nitrits a canvi del midó fotosintètic que fabriquen les fulles. D'aquesta manera s'aconsegueix enriquir amb més N el conjunt del biòtop format sota l'amuntegament acumulat i convertir el pastís resultant en una mullida mousse, curulla de biodiversitat nodridora. En aquest terreny tant fèrtil, la collita vindrà sola :-)
Està molt ben explicat el funcionament del sol en http://ecoagricultor.com/wp-content/uploads/2013/10/EL-SUELO-DE-CULTIVO.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada