He
vist taules de conreu de diferents materials, preus i mides, però no hi
ha model que me convenci més que el conreu en big bags, col·locats
damunt de palès de plàstic. Els avantatges són molts, i passo a
enumerar-los:
Primer que res la relació qualitat/preu. Una
taula de conreu comercial costa entre 150 i 200 euros, proporcionant
menys de 200 litres de substrat útil per l'arrelament dels vegetals. En
comparació, un big bag proporciona 1000 litres de volum de substrat, que sumant el cost del palet i la terra vegetal es pot aconseguir per
un preu força inferior als 100 Euros, comprant a l'engròs.
El major volum aporta
inèrcia tèrmica, de manera que les arrels pateixen menys les glaçades o
les ones de calor. El color blanc del big bag causa un efecte d'albero
molt interessant durant l'estiu ( Època de màxima collita).
L'entreteixit de la tela permet gran superfície d'intercanvi de gasos
entre l'atmosfera i el terreny., i garanteix un magnífic drenatge dels lixiviats.
També tenim més retenció
d'aigua de reg per metre quadrat, en tenir major fondària un big bag que
una taula de conreu comercial. Això permet més resiliència dels
vegetals davant l'estrès hídric per una manca puntual de reg.
En
estar els big bags col·locats damunt de palets són perfectament mòbils,
ja sigui amb un transpalet per a trajectes curts, ja sigui amb un toro
per a trajectes mitjans, ja sigui amb un camió ploma per a viatges
llargs.
El sistema és perfectament utilitzable per a
persones amb mobilitat reduïda, doncs la superfície de treball està a
1'20 metres d'alçada, utilitzable des d'una cadira de rodes.
La
hipotètica contaminació del terra no és problemàtic, doncs les arrels
no surten del big bag. També és ùtil a l'hora d'horticulturalitzar
espais amb jaciments arqueològics en el subsol, com per exemple l'antic
recinte fabril de Can Ricart
http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2015/03/volem-can-ricart-musical-i-horticola.htmlEl
fet de disposar d'horts bellugables, permet posar en producció espais
encimentats amb usos molt puntuals, d'on l'hort es pot moure quan faci
nosa. Per exemple, l'esplanada del Fòrum en Barcelona http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2015/04/la-facana-mes-falac-de-totes-les-que-es.html
Si
la producció de verdures ecològiques la fan persones amb risc
d'exclusió, es creen llocs de treball protegits per als més vulnerables http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2015/02/lhort-social-comunitari-es-una-eina.html, a l'hora que se guanya una significativa sobirania alimentària http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2015/08/res-mes-patriotic-que-els-horts.html, bo i predicant amb l'exemple de l'anomenada resiliència urbana http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2013/10/resiliencia-predicant-mentre-van.html enlloc de fer el paperina amb els malabarismes municipals del pla buits http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2014/06/pla-buits-i-butxaques-plenes.html
. Un hort social pot ser una bona font d'ingressos pels seus usuaris si
se li dona valor afegit a la collita i es treballa en cooperativa http://www.regio7.cat/anoia-baix-llobregat/2015/08/27/laccio-social-dels-horts-vallbona/326979.html
