El conreu en Big bags.

He vist taules de conreu de diferents materials, preus i mides, però no hi ha model que me convenci més que el conreu en big bags, col·locats damunt de palès de plàstic. Els avantatges són molts, i passo a enumerar-los:

Primer que res la relació qualitat/preu. Una taula de conreu comercial costa entre 150 i 200 euros, proporcionant menys de 200 litres de substrat útil per l'arrelament dels vegetals. En comparació, un big bag proporciona 1000 litres de volum de substrat, que sumant el cost del palet i la terra vegetal  es pot aconseguir per un preu força inferior als 100 Euros, comprant a l'engròs.

El major volum aporta inèrcia tèrmica, de manera que les arrels pateixen menys les glaçades o les ones de calor. El color blanc del big bag causa un efecte d'albero molt interessant durant l'estiu ( Època de màxima collita). L'entreteixit de la tela permet gran superfície d'intercanvi de gasos entre l'atmosfera i el terreny., i garanteix un magnífic drenatge dels lixiviats.

També tenim més retenció d'aigua de reg per metre quadrat, en tenir major fondària un big bag que una taula de conreu comercial. Això permet més resiliència dels vegetals davant l'estrès hídric per una manca puntual de reg.

En estar els big bags col·locats damunt de palets són perfectament mòbils, ja sigui amb un transpalet per a trajectes curts, ja sigui amb un toro per a trajectes mitjans, ja sigui amb un camió ploma per a viatges llargs.

El sistema és perfectament utilitzable per a persones amb mobilitat reduïda, doncs la superfície de treball està a 1'20 metres d'alçada, utilitzable des d'una cadira de rodes.

La hipotètica contaminació del terra no és problemàtic, doncs les arrels no surten del big bag. També és ùtil a l'hora d'horticulturalitzar espais amb jaciments arqueològics en el subsol, com per exemple l'antic recinte fabril de Can Ricart http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2015/03/volem-can-ricart-musical-i-horticola.html

El fet de disposar d'horts bellugables, permet posar en producció espais encimentats amb usos molt puntuals, d'on l'hort es pot moure quan faci nosa. Per exemple, l'esplanada del Fòrum en Barcelona http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2015/04/la-facana-mes-falac-de-totes-les-que-es.html
Si la producció de verdures ecològiques la fan persones amb risc d'exclusió, es creen llocs de treball protegits per als més vulnerables http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2015/02/lhort-social-comunitari-es-una-eina.html, a l'hora que se guanya una significativa sobirania alimentària http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2015/08/res-mes-patriotic-que-els-horts.html, bo i predicant amb l'exemple de l'anomenada resiliència urbana http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2013/10/resiliencia-predicant-mentre-van.html enlloc de fer el paperina amb els malabarismes municipals del pla buits http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2014/06/pla-buits-i-butxaques-plenes.html . Un hort social pot ser una bona font d'ingressos pels seus usuaris si se li dona valor afegit a la collita i es treballa en cooperativa http://www.regio7.cat/anoia-baix-llobregat/2015/08/27/laccio-social-dels-horts-vallbona/326979.html

Si les escoles bressol municipals disposen d'unes empreses de càtering que utilitzin les verdures ecològiques per a menjar dels més petits, evitarem que al demostrat endarreriment cognitiu que causa la contaminació atmosfèrica, veure http://www.ccma.cat/324/la-contaminacio-perjudica-laprenentatge-dels-nens-segons-un-estudi-del-centre-de-recerca-en-epidemiologia-ambiental/noticia/2647334/ se li sumin els micro enverinaments a que la agroindústria convencional ens condemna a totes les seves consumidores.