El gran vídeo dels horts permaculturals de Vallbona.

Ja està a l'abast d'un clic el vídeo dels horts socials comunitaris municipals de Vallbona:

 https://www.youtube.com/watch?v=SUZiOzBGFCY&feature=youtu.be 

En el vídeo s'intenta documentar argumentadament les múltiples avantatges d'aquest equipament polifacètic: Genera teixit social, dignitat humana i aliments ecològics, combat el canvi climàtic, germina resiliència i sobirania alimentària, aflora conscienciació mediambiental, fructifica salut física i mental...

Alcaldes de ciutats més grans comencen a posar-se també les piles, com el de València, que proposa fer horts urbans en els solars buits i que se fan resó la premsa
http://www.eldiario.es/cv/Ribo-plantea-huertos-terrenos-abandonados_0_442006821.html


http://www.lasprovincias.es/valencia-ciudad/201510/17/vecinos-colegios-podran-cultivar-

En la "ciutat comtal", però, de moment sols tenim notícia de que hi ha intencions ben intencionades, sense propostes concretes que les sustentin. Ara que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha signat el Pacte de Política Alimentària Urbana que s’ha celebrat a Milà ( i que ha reunit representants de cents ciutats de tot el món) seria el moment d'exigir-li coherència i que els set punts de que consta aquest pacte ( i que diuen el següent) no quedi en paper mullat:

1. Treballar per desenvolupar sistemes alimentaris sostenibles, inclusius, resistents, segurs i diversificats, per assegurar menjar sà i accessible a tots en un marc d’acció basat en els drets, amb el fi de reduir el malbaratament d’aliments i preservar la biodiversitat i, al mateix temps, mitigar i adaptar-se als efectes dels canvis climàtics.
2. Promoure la coordinació entre departaments i sectors en l’àmbit municipal i territorial, afavorint la inclusió de consideracions relatives a la política alimentària urbana dins de les polítiques, els programes i les iniciatives en el camp social, econòmic i ambiental, que tractin, entre d’altres coses, la distribució i l’abastiment alimentaris, la protecció social, la nutrició l’equitat, la producció alimentària, la instrucció, la seguretat alimentària i la reducció dels malbaratament.
3. Promoure la coherència entre les polítiques i els programes municipals relatius a la alimentació i les polítiques i els processos sub nacionals, nacionals, regionals i internacionals pertinents.
4. Involucrar a tots els sector del sistema alimentari (incloses les autoritats locals, els ens tècnics i acadèmics, la societat civil, els petits productors i el sector privat), per al desenvolupament, l’actuació i l’evaluació de polítiques, programes i iniciatives en el camp alimentari.
5. Revisar i modificar les polítiques, els plans i les normes existents en l’àmbit urbà per afavorir la creació de sistemes alimentaris justos, resistents i sostenibles.
6. A cada ciutat, utilitzar el Marc d’Acció com a punt de partida per organitzar el propi sistema alimentari urbà i compartir els avenços entre les ciutats participants, els governs nacionals i les organitzacions internacionals, en el seu cas.
7. Promoure la participació d’altres ciutats en el marc de la nostra acció a favor de les polítiques alimentàries.

Amb voluntat política, la capital del país hauria de predicar amb l'exemple d'integració i reducció de la insostenible petjada ecològica barcelonina damunt la resta de territori, bo i invertint en polítiques d'inclusió dels més febles. Si Vallbona d'Anoia pot, la "millor botiga del món" no hi arriba? Falta d'espai no poden alegar:

http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2015/09/volem-horts-socials-en-els-descampats.html