De l'hort comunitari a la botiga social.

Davant el fenomen socioeconòmic que anomenen crisi, hi ha qui opta per repartir menjar gratuït "caritativament", com a pal·liatiu pels més necessitats. Però la caritat promou una societat vertical, enquistant la pobresa com a "mal necessari". També les "Grans Recaptes" provoquen la punyent paradoxa d'enriquir a la gran agroindústria, per tal d'alleugerir la mala consciència ciutadana; com? Veure:  https://cestaagroecologica.info/amb-els-bancs-daliments-se-subvenciona-de-forma-perversa-la-gran-industria-alimentaria/

Enfront d'aquesta visió, que estigmatitza i degrada la dignitat de la gent, es preferible la solidaritat, que és horitzontal i ens col·loca a totes en el mateix pla social: Avui per a tu, demà per a mi. En aquesta encertada direcció, es fan apostes tant interessants com les botigues socials ( Veure http://uoc.elperiodico.com/2016/06/08/olivera-tienda-social-badia-del-valles/) on amb la participació dels serveis municipals i les voluntàries que col·laboren gratuïtament, no regalen lots d'aliments “tancats”, sinó que reparteixen moneda d'us local, segons el nº de membres, amb la que comprar el menjar que cada nucli familiar prefereix. 

Un altre dels inconvenients que s'acostumen a donar en aquests establiments és la manca de verdures fresques. Les conserves i els llegums secs, els pots de llet, etc, gaudeixen d'uns quants mesos de marge de conservació i són fàcils d'emmagatzemar. 
Però els productes vegetals no tractats, han de tenir un cicle de consum de proximitat i immediatesa. En cas contrari, l'equilibri nutricional de les famílies amb baixos recursos es veu amenaçada pel consum de tanta conserva.

Aquest problema es pot resoldre amb la creació d'horts comunitaris, on l'ajuntament de torn aporti els materials, les eines i el sistema de reg, a canvi d'una part de la collita. Aquesta es porta directament a la botiga social, i les persones sense recursos poden adquirir verdures ecològiques acabades de collir.

Els mateixos horts serveixen per a fer cursos d'aprenentatge agroecològic, (Veure http://www.sergicaballero.com/permacultura-en-las-escuelas/)  i per a la conscienciació mediambiental d'escoles, instituts i col·lectius diversos, bo i oferint una opció de lleure saludable i productiu als aturats del municipi: Veure https://www.rubi.cat/ca/ajuntament/sala-de-premsa/notes-de-premsa/una-quinzena-de-rubinencs-treballen-gracies-al-projecte-d2019horts-socials-ecobodum

 D'aquesta manera, les persones sense feina poden superar millor el tràngol psicològic de no tenir obligacions, evitant la dependència institucional i conservant els hàbits laborals imprescindibles per a poder reprendre l'activitat a la que se dedicaven abans. http://ctxt.es/es/20160921/Firmas/8498/manteros-barcelona-en-comu-economia-informal.htm#.V-OdojWd7sI.twitter Tanmateix, els centres especials de treball, (per a persones amb altres capacitats), ja fa molt de temps que coneixen i aprofiten els nombrosos avantatges (terapèutics i rehabilitadors) de la fitoteràpia. Veure http://www.santtomas.cat/reportaje.asp?id_rep=214

 També en els horts municipals es poden aprendre uns oficis amb força futur, com ara jardineria sostenible, permacultura, viverisme, etc. Així potser es redreci a tanta ma d'obra del moribund sector de  la construcció, cap a altres àmbits en expansió i millors perspectives laborals. Poder recuperar els descampats fruit de l'esclat de la bombolla immobiliària, i requalificar-los per ruralitzar la ciutat. és l'opció més desitjable: 

Veure http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/03/ruralitzar-la-ciutat-es-posible.html