
Però a curt termini que es pot fer?
Un hort
social comunitari és una eina polivalent. Permet socialitzar, produir i
aprendre, tot millorant la salut i l’entorn. Veure http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2015/02/lhort-social-comunitari-es-una-eina.html
Bo i amb això,.... i si ens atrevim a anar una mica més enllà? Emmarcat dins d’un model més
ample, podríem catalitzar moltes més opcions ecològiques, si posés en contacte
productors i consumidors. Si a més d’un
hort social, (que ocuparia la meitat de l’espai disponible), fem coincidir diferents
equipaments complementaris, potenciarien moltes altres capacitats.
Fent
les
funcions de centre cívic permacultural i hotel de cooperatives de
productors i
consumidors. Els beneficis mutus es multipliquen en progressió
geomètrica. Això que diuen economia verda gaudiria d'un biòtop on
completar els seus cicles naturals. Veure https://vimeo.com/143892834

Des de
nouvinguts amb traves burocràtiques que els impedeixen guanyar-se la vida
honradament, fins a persones amb altres capacitats o mobilitat reduïda, passant
per veïnat en general, generarien vincles interculturals i intergeneracionals entre elles. Això permetria que
poguéssim recosir el teixit social esparracat, que s'esfilagarsa sense que ningú l'apedaci.
Proposta model hort i hotel de
cooperatives, de 10.000 m2

Conclusió, gastem uns 5.000 m2 en la zona 1, aproximadament la meitat del terreny, dels que 3.400 serien “Útils”. Si “cobrem” a cada futur usuari d'aquestes parcel·les 1hora setmanal de feina comunitària per cada 25 m2 utilitzats, obtindríem 136 hores de feina comunitària a canvi d’usar aquesta meitat de l’espai disponible. Aquestes hores de voluntariat social es podrien fer servir per a mantenir els espais comunitaris ( Zones 2 i 3), però també per altres fins. Per exemple, iniciar un pla pilot de recollida selectiva porta per porta,de matèria orgànica en bars i restaurants del voltant. Altre manera de pagar el lloguer dels espais agrícoles d'us privatitzat, seria entregant un % de la collita a entitats com els bancs d'aliments o (Millor encara) botigues socials municipals., que dignifiquen a les usuàries perquè són solidaritat horitzontal.

Hi ha dues zones 2, on aniran els
espais educatius i de collita comunitària (550 M2) galliner de 100 m2 i
compostador de 175 m2, en total, cadascuna de les dues zones 2 gasta uns 800
m2. Total 1.600 m2. En aquestes zones, escoles del barri poden venir a fer
pràctiques hortícoles, o construir un dessecador solar, interactuar amb
gallines i/o conills,....

- una caseta per menjar, cuinar i socialitzar-se els diferents usuaris dels espais.
- un altre caseta per W.C., dutxa i vestidor
- la tercera
caseta és per a guardar les eines.
- cal un altre espai més gran, amb
façana al carrer, per a ecobotiga i obrador on fer cistelles.
Les zones les separem amb passadissos de 5 metres d'ample, amb arbres fruiters plantats al tresbolillo, que permeten passejar-hi i organitzar fires de productors a llur l’ombra.... També es podria acabar de plantar amb més fruiters tot el perímetre, dependrà del pressupost disponible i de si l’espai ho permet...
Organització
dels usuaris i els espais.Les zones les separem amb passadissos de 5 metres d'ample, amb arbres fruiters plantats al tresbolillo, que permeten passejar-hi i organitzar fires de productors a llur l’ombra.... També es podria acabar de plantar amb més fruiters tot el perímetre, dependrà del pressupost disponible i de si l’espai ho permet...

Els participants de la zona 1, la
majoria derivats pels serveis socials, aprendrien uns coneixements útils a
l’hora de treballar de jardiner o peó agrari, practicarien en el seu espai
“particular” i disposaria de la collita per a consum propi o comercialitzar. Un
exemple: si disposes de 100 m2, pots plantar 400 enciams. Durant l’estiu et
creixen en un mes, i es poden vendre per un Euro cada unitat. Durant l’estiu,
cada 100 m2 poden arribar a donar 400 euros al mes. A l’hivern, el creixement
vegetatiu, alentit per les baixes temperatures, reduiria el potencial econòmic
a uns 100 euros al mes per cada 100 m2. Per això la importància de disposar
d’un obrador que compleixi les normatives i carnets de manipuladors d’aliments.
Es podria obtenir registre sanitari per comercialitzar productes manufacturats,
que augmenten molt els beneficis econòmiques de la comercialització.
També es podrien produir milers de Kg de
verdures ecològiques pels menjadors de les escoles bressols municipals, ( Veure http://soberaniaalimentaria.info/numeros-publicados/42-numero-20/197-los-comedores-escolares ). L'ajuntament compraria la collita i, mitjançant una
cooperativa de càtering (que contractés persones amb altres capacitats) elaborar els menús de les guarderies. En estar lliures de pesticides, aquestes verdures permetrien
assegurar que, en les escoles bressols, els nostres nens s'alimenten sense
consumir agrotòxics. Mireu que diu la TV3 sobre l'efecte de la contaminació damunt l'aprenentatge infantil
http://www.ccma.cat/324/la-contaminacio-perjudica-laprenentatge-dels-nens-segons-un-estudi-del-centre-de-recerca-en-epidemiologia-ambiental/noticia/2647334/
Penseu que diaris tant poc donats a l'alarmisme com La Vanguardia es fan ressò dels riscos de l'exposició que tenen ja els fetus no nascuts
http://www.lavanguardia.com/natural/20151002/54437833322/ginecologos-alertan-dano-contaminantes-quimicos-en-reproduccion-humana.html.
També altres investigadors d'hospitals barcelonins s'esparveren dels tòxics que ingerim http://www.imim.cat/media/upload/arxius/porta/Valor%20produ%20eco_AE.pdf
Creant horts municipals, a l'hora que es minimitzarien els micro-enverinaments, la ciutat de Barcelona reduiria la seva petjada ecològica, guanyaria sobirania alimentària i augmentaria llur resiliència. Dit amb unes altres paraules, es farien polítiques mediambientals dignes d'esser considerades d'esquerres, sense augmentar el preu dels menús. Veure http://www.eldiario.es/aragon/sociedad/estafando-comida-hijos_0_391961846.html

Penseu que diaris tant poc donats a l'alarmisme com La Vanguardia es fan ressò dels riscos de l'exposició que tenen ja els fetus no nascuts
http://www.lavanguardia.com/natural/20151002/54437833322/ginecologos-alertan-dano-contaminantes-quimicos-en-reproduccion-humana.html.
També altres investigadors d'hospitals barcelonins s'esparveren dels tòxics que ingerim http://www.imim.cat/media/upload/arxius/porta/Valor%20produ%20eco_AE.pdf
Creant horts municipals, a l'hora que es minimitzarien els micro-enverinaments, la ciutat de Barcelona reduiria la seva petjada ecològica, guanyaria sobirania alimentària i augmentaria llur resiliència. Dit amb unes altres paraules, es farien polítiques mediambientals dignes d'esser considerades d'esquerres, sense augmentar el preu dels menús. Veure http://www.eldiario.es/aragon/sociedad/estafando-comida-hijos_0_391961846.html

Els usuaris de les zones 2 i 3 tindrien altres perfils. Des de A.M.P.A.'s. d'alumnes
d’escoles properes, fins a Minyons Escoltes o casals d'avis, passant pels socis de les cooperatives de consum ecològic del
barri que podrien usar gratuïtament l’obrador de l’ecobotiga per a preparar-se els
productes en cistelles, o que els seus productors comercialitzessin els excedents
que puguin tindre, ...
La zona 3 té espais buits no plantats expressament, per a tenir lloc on
realitzar jornades, espectacles, recitals poètics, passis de vídeos a l’aire
lliure....
Materials i
pressupostos aproximats.
Per a poder treballar la terra de la zona 1 en comunitat, calen eines que
poder compartir.
El llistat inclouria: 2 pics, 6 pales de punta, 6 pales planes, 12 caveguets,
6 carretons, 12 tisores de ma, 2 de força i dues de dos mans, 6 rasclets, 12
uletes, Cordill, guants, sabates de seguretat, llavors, llavorers... En aquest
apartat, poden haver entre 3.000 i 5.000 Euros de despesa prevista.
En les dues zones 2 s’ha de comprar xarxa per a tancar 100 m2 en cadascuna,
comprar 2 dotzenes de gallines, construir-les un sostre, uns ponedors,
menjadores, abreujadors... També cal tenir materials per a fer els
compostadors, hivernacles, etc. Això pot representar uns altres 2.00 o 3.000
Euros més.
En la zona 3 cal construir diferents infraestructures. Un menjador-cuina,
un vestidor, W.C i dutxa, una caseta d’eines i un obrador-ecobotiga on poder
manipular per a comercialitzar la collita de la zona 1. Com que al barri hi ha
clientela potencial ( 60.000 habitants) molt per sobre de la capacitat
productiva, també podríem comercialitzar els excedents d’altres productors
permaculturals de les rodalies de Barcelona.

Els arbres fruiters poden costar entre 10 i 15 Euros la unitat, si en
plantem 100 serien uns 1.200 Euros.
Usos ciutadans.
Els espais de les diferents zones estan separats per passadissos amples amb
fruiters plantats a banda i banda, pensant en la comoditat de les veïnes que
vinguin a passejar i fer una ullada, gaudint tothom que vulgui del plaer de
caminar entre camps productius dins la ciutat.
Les entitats del
barri, especialment les sensibilitzades amb el medi
ambient, podrien organitzar tot d’activitats que donessin resposta a les
seves
necessitats. Des d’una calçotada diumengera fins a una gimcana de casal
d'estiu, passant per activitats culturals diverses. Veure https://www.youtube.com/watch?v=SdCrj0GpNUg.
La proposta està disponible en l'Issuu https://issuu.com/joanmarcatristan/docs/ruralitzar_la_ciutat_es_possible
La proposta està disponible en l'Issuu https://issuu.com/joanmarcatristan/docs/ruralitzar_la_ciutat_es_possible