diumenge, 7 de juliol de 2019

Mòduls Agroecològics Resilients a la Climatologia Adversa: (M.A.R.C.A.)



Cada cop està més acceptada entre els experts, la metàfora de comparar el clima amb un borratxo: Si a un borratxo el deixes tranquil, la tendència natural és a assentar-se. Però si a un borratxo l’obligues a moure’s, la tendència natural és a tomballejar-se. Com que hem forçat un escalfament global, el tomballeig del termòstat planetari està garantit. Ho demostra el que va passar en el darrer escalfament global de fa 18.000 anys: https://www.youtube.com/watch?v=NPG55Ja8BmQ
Els qui tenim l'esguard enfocat al mig termini, patim esgarrifances al pensar com podrem obtenir collita, bo i enfrontats a una crisi climàtica sense precedents. https://www.wbur.org/cognoscenti/2019/06/05/climate-change-food-frederick-hewett?-6Wk Les anomalies en les temperatures causaran onades de fred i de calor que, difícilment, els conreus podran resistir. La poca sobirania alimentària que ens resta, desapareixerà com llàgrimes en la pluja:-( Ja avui estem produint sols el 40% del que mengem) https://www.elcritic.cat/investigacio/que-ha-de-fer-catalunya-per-tenir-sobirania-alimentaria-10511
Altres habitants de l’ecosistema tant insubstituïbles com la fauna auxiliar, poden fàcilment formar part de la 6ª extinció que ja està en marxa. Els biòtops estan mudant a malament, i tot indica que sols podem anar a pitjor. https://www.ccma.cat/324/la-sisena-extincio-despecies-massiva-esta-en-marxa-i-es-una-greu-amenaca/noticia/2799182/ Ens calen la inventiva i creativitat holística que caracteritzen la permacultura, per a mirar de dissenyar sistemes resilients que minimitzin la patacada que ens espera. Hauriem de  dissenyar bioconstruccions que aixopluguen un biotop aprofitant la geotermia.
Proposo per a pal·liar en lo possible aquests problemes, un model basat en el concepte de walipini (hivernacle/ umbracle semi-soterrat, veure https://elhorticultor.org/construye-un-invernadero-subterraneo-para-cultivar-durante-todo-el-ano/). Però millorant el disseny, afegint un element  que maximitzi la inèrcia tèrmica: Una jardinera radiant amb mur de pedra seca. També aconseguim que la base del que hi plantem estigui entre 1 i 3 metre per sota del terreny (segons mides del model), però a 1 metre pel damunt del terra del mòdul. (Com que l’aire molt fred baixa i el molt calent puja, estar a mitja alçada és la situació més desitjable.) (Veure: http://unhortalbalco.blogspot.com/2019/04/el-walipini-amb-radiador-termolitic.html ) Les jardineres falquen tota la part baixa dels murs, i les que estan encarades al sud, tindran 4 braços per a facilitar les rotacions de conreus. La resta de jardinera sud pot fer-se servir per a plantes plurianuals sense rotacions La jardinera nord pot utilitzar-se per a tot allò que vol ombra( Troncs amb xiitaque o gírgoles, cargols, vermicompost...) La forma arrodonida de les parets de contenció fa que, per l’efecte “clau de volta”, els murs de pedra seca, tinguin més resistència. http://www.catpaisatge.net/dossiers/pedra_secaphp. En cas de caldre, hi ha morters naturals a base de calç o argila https://www.projectegreta.cat/ca/murs/tecniques-constructives/murs-de-pedra-pedra-seca-paredat-carreus/. I cal gent amb experiència que supervisi la feina https://lafeixapedraseca.com/com-treballem-2/. Un altre opció igualment vàlida són els murs de gabions, més fàcils de fer, i que se poden embolicar de tela metàl·lica amb una llum prou petita per evitar ratolins, però prou grossa per a permetre el pas de sargantanes i abellots. Veure http://estructurando.net/2019/03/18/muros-de-gaviones/.
 Els walipinis, construïts en paquets de 3 o 5 (en el mig els models més grans i profunds per aconseguir varietat de biòtops), permeten utilitzar les diferents zones polivalents de forma intercanviable. Això facilita diversificar la producció amb altres aliments. L’estabilitat tèrmica afavoreix tota mena de cria d’animals, com ara: conills, gallines, aquaponia, o el llavorer,... poden aprofitar la bona temperatura de les zones polivalents. En ser intercanviables permeten rotacions, que dificultin la instal·lació permanent de plagues en un mateix lloc. El bestiar es menja la part vegetal que nosaltres rebutgem i genera fems que adobaran els conreus.
Els diferents hivernacles actuen com a petit arxipèlag de nínxols ecològics pseudoconnectats per la proximitat ( Uns 2 o 3 metres de passadís extern entre l’inici de la rampa de cadascun dels walipinis). Aconseguim així un efecte “arca de Noé” per a tot un ecosistema d’invertebrats. Un veritable macrohotel d’insectes, aràcnids i miriàpodes diversos. La fauna auxiliar és imprescindible, i ens cal tenir-ne  tanta cura com del propi conreu.
Donat que el vent és el factor que més augmenta l’evapotranspiració, i que plantar en un “forat” protegeix del vent, l’estalvi hídric és evident. En cas de vents tempestuosos que trenquen les tiges exposades, els conreus en aquests mòduls salven la collita que en l’exterior es perd. 
Si bé es cert que per a tenir el mòdul en mode hivernacle, cal vidre o plàstic transparent (Petroli), en el mode umbracle no. L’ombra es pot aconseguir amb una pèrgola, trenant canyes o vímet, i col·locada just damunt,treure l’excés de radiació del migdia, però deixant entrar el sol de matí i de tarda.  Veure http://voltes.coop/projectes/pergola-prat-del-llobregat/.
El conrear dins dels mòduls també permet que a l’hivern s’hi pugui afegir calefacció amb estufa de llenya. A l’estiu, podem refrigerar l’aire amb polvoritzadors de microgotes d’aigua, o panells de materials humits (Veure https://avicultura.info/enfriamiento-evaporativo-todo-lo-que-deben-saber). D’aquesta forma, mentre tinguem amb que regar, el microclima necessari per al bon desenvolupament vegetal el podrem contenir dins d’uns marges acceptables, sense consum energètic. La principal dificultat serà enfrontar-se a la sequera que el canvi climàtic ens pot intensificar. Tenir accés a un freàtic amb reserves abundoses seria lo ideal, doncs el cicle de l’aigua fa temps que l’estem alterant: https://www.elagoradiario.com/agua/dibujan-un-nuevo-ciclo-del-agua-que-incluye-los-impactos-humanos/_vUOLmFThu0.
Per anar concloent, i resumir tot lo abans exposat, cal resiliència i flexibilitat. Un espai on els conreus i els animals ho tinguin més fàcil per a que ens acompanyin en la gimcana de supervivència en que se transformarà el futur proper. ( On la única cosa segura serà la incertesa https://www.academia.edu/RiesgodeseguridadM). Però si disposem de diferents M.A.R.C.A.’s construïts, podem produir bona part dels aliments requerits en una petita comunitat https://ecoagroconstruccion.wordpress.com/2018/08/14/limestone-permaculture-farm-demuestra-que-con-menos-de-media-hectarea-de-terreno-se-puede-alimentar-a-50-familias/I. Si se compleixen les pitjors previsions científiques (https://drive.google.com/file/d/1A4tpc-zO1iwluMp26URhi8zbFY4d5g3h/view ) serà la millor manera d’intentar adaptar-se sense morir en l’intent. 

dilluns, 22 d’abril de 2019

El walipini amb radiador termolític.


Sembla que aviat ens veurem enfrontats a un més que probable cataclisme meteorològic que devasti les collites. Com podem dissenyar un model agroecològic resilient a la climatologia adversa? Una de les opcions possibles és plantar en el fons de walipinis, que donen una bona inèrcia tèrmica. ( Veure https://unhortalbalco.blogspot.com/2014/02/el-walipini-de-vallbona-danoia.html ). Però... Com podria millorar-se el disseny? Com bunqueritzar al màxim la capacitat geotèrmica que els caracteritza?

Després de donar-li voltes al concepte, crec que la resposta són els murs de pedra seca, fent de radiadors lítics, amb una enorme massa tèrmica i una extensíssima superfície de contacte amb l'aire. Amb els murs de pedra seca,  a més de folrar les parets, també es pot fer una jardinera en l'interior, formant una mena de 4 "dits" on, a part de l'efecte sobre la temperatura, se pot fer una rotació de conreus ( Com en les parades de crestall, per exemple) La resta de la jardinera pot estar plantada per altres vegetals que no entren en les rotacions, com aromàtiques, maduixes, o carxofes, per exemple.

La jardinera termolítica permet concentrar els nutrients, airejar el substracte i facilitar l'accés a tot el sembrat. Propicia a l'hora el fer els walipinis més amples, sense perdre inèrcia tèrmica.


D'altre banda, els murs de pedra seca són un excel·lent macro-hotel d'insectes, i la seva diferent orientació dins del walipini garanteix que sempre hi hagi que rebin sol i altres que estiguin a l'ombra, de manera que puguin triar segons gustos. Veure https://www.facebook.com/pg/Associaci%C3%B3-Permacultural-Nutriens-Terram-864357733670503/photos/?tab=album&album_id=1846057395500527.


La resta d'avantatges del walipini segueixen intactes ( Calor a l'hivern, fresc a l'estiu, i protegit del vent tot l'any... ) i amb una petita ampliació del disseny, si pot fer lloc per entrar-hi des de llavorer fins a vermicompostera, passant per conills o gallines....Qui s'anima a fer-ne uns quants abans de que ens agafi el toro meteorològic?


dijous, 11 de maig de 2017

Caixes niu amb material de rebuig.

On està escrit que les caixes niu hagin de ser obligatoriament de fusta? Hi ha un munt d'altres opcions alternatives, bo i reciclant tot tipus de materials de rebuig, als que donem una segona vida. 

 En aquest cas concret, teníem un grapat de garrafes d'aigua usades en una obra i massa brutes com per a tornar a fer-se servir per usos de boca. A l'hora, una dotzena de sacs buits, que havien contingut morter, cal o argila.
 
 Les garrafes tenen diferents diàmetres d'orifici, de manera que espècies variades d'ocell, segons la mida, ocuparan els futurs nius. Tallem les garrafes de plàstic per la meitat i introduïm una part dins de l'altre. ens assegurem que no es pugui acumular aigua dins fent uns petits orificis en la part posterior. 
 
Ara que tenim l'estructura, cal aïllar-la termicament i de la pluja. Els sacs que tenen dues capes de paper i una de plàstic, són ideals per aquesta finalitat, sempre que n'acumulis suficients unes damunt de les altres, com les cebes. La nansa de la garrafa farà de reposador en l'entrada.
 
Ja sols ens cal fixar el conjunt entre les branques d'un arbre, amb una certa inclinació per tal que el cul quedi relativament aixecat respecte la horitzontal. També és important posar-lo a prou alçada per a que sigui un espai atractiu fer fer-hi niu....

dimecres, 8 de febrer de 2017

De gallines i galliners.


Hi ha una gran varietat de dissenys a l’hora de construir un galliner. La majoria utilitza la fusta com a material principal, cosa que crec un error. Les esquerdes de la fusta faciliten la cria de puces, un dels principals problemes que patiran les gallines.

Per això jo recomano l'ús del ferro i de la lona, tot i que no tenen l’aïllament tèrmic, les gallines tampoc no en necessiten. Les plomes els hi ofereixen tot l’escalfor que els hi cal, sempre que el vent no les molesti.  Per protegir-les del vent i la pluja, la lona és un material molt econòmic i sense porus que facilitin amagatalls per paràsits. 

Per suportar la lona, una estructura barata consisteix en mallazos electrosoldats, dels de fer armadures pel formigó. Compres peces de 6 metres per un d’ample i les “doblegles”  en forma de mig túnel.  Les lligues per sota amb filferro i enterres uns centímetres l’estructura. 

No guanyarà cap premi a la millor estètica, però serà fàcilment desinfectable,  desmuntable, transportable i transformable !!!  :-)
 
El que si és important és el tancat extern del recinte, que ha d’estar reforçat. La base de formigó, doble filferrada ( Fil gruixut i forat ample + fil prim i forat estret) Tancant tot el sostre, etc. Un sol depredador tipus fura o gat mesquer, et deixarà sense cap plumífer amb vida en una sola penetració  :-( 
 
Com que les gallines cerquen l’ombra a l’estiu i el sòl a l’hivern, convé  construir el galliner sota un arbre de fulla caduca, per exemple una morera. Cada gallina necessita un mínim de 5 metres quadrats i val la pena tenir un gall que estructuri les complexes relacions socials entre gallines.

La humitat les fa emmalaltí, Val més tenir sorra i sauló en el terreny on visquin. Que no els hi manquin cendres per a rebolcar-s’hi i despendre’ls dels paràsits.  Afegir sempre un raig de vinagre en l’aigua que beuen ( El Ph àcid evita que creixin bacteris que els hi transmeten malalties). 

Pensa que les varietats rústiques no són tant productives, però resisteixen millor viure a l’aire lliure: https://www.fincacasarejo.com/noticias/articulos/razas-de-gallinas-espanolas#.WNGNWSIY94d.facebook.  El sabor dels seus ous també té més substància alimentària, http://agricultura101.com/2012/05/gallinas-ponedoras/ , sobretot si els hi dones pinso ecològic!

Recomanem mireu els 10 minuts del final d'aquest vídeo, on aprendreu a fer preguntes i respondre-les: https://www.youtube.com/watch?v=3qtPyK2ati4&list=PLch162T2eCpGrw97GxpIsxpv9ljI4Gi6W&index=2 . També dona idees aquest vídeo d'una grnja avícola d'ous en Colòmbia:  https://www.youtube.com/watch?v=VBSEfb1i-ck

dimarts, 15 de novembre de 2016

El compostatge és l'alquímia de la vida.

Totes les cadenes tròfiques són cicles circulars. Els seus elements es transmuten una i altre volta, mitjançant la màgica pedra filosofal de la biodiversitat. http://www.eis.uva.es/energiasostenible/?p=2373. Miríades de microorganismes, simbiòticament sincronitzades amb centenars d'espècies d'insectes, aconsegueixen mantenir aquest equilibrí inestable anomenat biomassa en el camí de convertir-se en adob.
 Val a dir que segons temperatura, humitat, Ph, elements químics, etc, fongs i bacteris s'autoregulen competint durant el procés de la maduració de la matèria orgànica. Tot plegat pot ser molt complexe d'assimilar.La bona notícia és que no cal saber-ne gaire per a sortir-se'n airós. http://autosuficientedesconecta.blogspot.com.es/2015/10/creando-suelos-organicos-profundos.html?spref=fb

Afortunadament, aquest "totum revolutum" del compostatge funciona sol, de manera natural, donant-li un mínim de temps i condicions.Les més importants són l'oxigen, la humitat, la relació Carboni/Nitrogen http://agriculturers.com/relacion-ideal-cn-carbononitrogeno-en-el-suelo/ i la gestió dels lixiviats (Àcids húmics que no volem perdre per "escorrentia"). http://www.agrhumus.com/humus-suelo-materia-organica/

Els cicles circulars funcionen a petita escala local, però també a nivell global de Gaia. L'escalfament global, la concentració de CO2 i la dinàmica dels sols, estan íntimament lligades entre si, com bé explica el vídeo https://www.youtube.com/watch?v=nvAoZ14cP7Q . Fabricar terra vegetal compostant matèria orgànica, no sols estalvia els combustibles fòssils necessaris per fer els adobs químics, sinó que alleuja significativament l'efecte hivernacle que pateix el planeta (on pretenem continuar vivint). Mireu també http://www.ecohabitar.org/la-perdida-de-carbono-del-suelo-puede-acelerar-el-cambio-climatico/

 Un cop passada molt per sobre la teoria, doncs hi ha llibres sencers que en parlen, (cliqueu damunt de http://www.serveiambiental.cat/con%C3%A8ixer-els-residus/compostatge/ ) anem a un cas pràctic. Com fer un compostador casolà?

Exemple pràctic d'un compostador casolà.

D'entrada, consultem aquest enllaç per a veure si ens inspira alguna idea. Veure http://ecoinventos.com/ideas-para-hacer-tu-compostera-casera/

Després, pensarem en que tenim a ma, per a que el cost dels materials sigui 0. Mirem el que han fet en la masia La Morgadella : Guaiteu https://www.facebook.com/permasenderi/photos/?tab=album&album_id=1806401562971244

Veiem doncs, que l'estructura, més enllà de l'estètica, ha de garantir un volum oxigenat i resistent a l'atac de porcs senglars, situat a l'ombra per tenir més humitat, i no sempre cal remenar, es pot fer per capes. Altre opció és fer un compostador giratori: http://ecoinventos.com/como-hacer-una-compostadora-giratoria/

En l'interior del compostador és important afegir terra de bosc per garantir biodiversitat i restes de la foguera: La centra és una bona font de nutrients químics, i els carbons són excel·lents esponges que retindran els àcids húmics, els anions i els cations.

Si introdueixes cucs de terra, els més eficients són els vermells de California. Llavors hom parla de vermicompostatge:  http://www.agrohuerto.com/vermicultura-hacer-compost-de-lombriz-para-el-huerto-ecologico/

El temps és l'altre factor determinant, tot s'acaba compostant, abans o després, segons la relació superfície/volum i la quantitat de Nitrogen que disposin els bacteris per fer proteïnes i multiplicar-se. Si vols anar més depresa, pots pixar-hi damunt, aportant-hi urea, nitrits i amoníac. L'adob resultant serà més nutritiu. No et descuidis de vigilar el Ph http://www.compostandociencia.com/2013/11/ph-en-el-compostaje-html/

A l'estiu rega i mulla la pila del compost, a l'hivern no et caldrà. Amb una mica de sentit comú, de ben segur acabaràs tenint un bon resultat, que alimenti de nou els vegetals de l'hort. El creixement de les plantes, ja és un altre tema a part :-) http://www.forest.ula.ve/~rubenhg/crecimiento_vegetal/

Compostant també es fa política.

Però tornant al compostatge, pot arribar a ser quelcom tant estratègic per la supervivència, com en el Kurdistan sirià,  http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2016/05/ladob-organic-que-fara-guanyar-una.html  
En el nostre continent, hi ha polítics, com en l'actual equip de govern de Manuela Carmena, que hi aposten decididament i mereixen ser aplaudits per llur coherència. Veure http://www.agrohuerto.com/compostaje-domestico-subvencionado/ Altres ciutats Europees com Paris també estan per la feina. Mireu http://www.revistaesposible.org/numeros/72-esposible-45/109-huertos-urbanos-la-revolucion-silenciosa#.WCtNKskZeM8.
Madrid i París li passen la ma per la cara a la Barcelona de la senyora alcaldessa Ada Colau, que encara és hora que es posi les piles. Mireu http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/03/ruralitzar-la-ciutat-es-posible.html  La comparació és insosteniblement vergonyosa, escolteu el que s'explica en el programa de ràdio http://www.rtve.es/alacarta/audios/vida-verda/vida-verda-jardins-compartits-paris-horts-urbans-barcelona/2949169/.

Sostenibilitat, sobirania alimentària, resiliència, http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/dependencia-o-sobirania-alimentaria/video/5572036/...., tants mots que articulen el discurs eteri dels neo-greens !!!!. Tots  passen necessàriament per la realitat d'organitzar un servei de recollida porta a porta de matèria orgànica, descentralitzat en tots els barris de les grans ciutats, i compostadors de Km 0 amb horts socials comunitaris inclosos en el pac.  http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2015/08/res-mes-patriotic-que-els-horts.html

Compostant fem girar la roda de la vida, i d'aquest dinamisme indeturable, depèn la nostra existència. Qualsevol mecanisme de l'economia capitalista que li vagi en contra, també va en contra nostra. És feina dels polítics esmenar aquest sense sentit de l'actual gestió de residus urbans. És del tot ineludible planificar un decreixement econòmic, que minimitzi l'actual consum insostenible de matèries primes i energies:  http://www.decrecimiento.info/2017/03/decrecimiento-es-incompatible-el-medio.html?spref=fb

diumenge, 16 d’octubre de 2016

Prou d’hipsteritzar l’horticultura urbana!

Massa postureo i poca producció, seria el resum de l’actual estat de l’horticultura urbana en la ciutat de Barcelona. Amb prou feines hi ha un parell d’honroses exempcions d’aquesta norma, dins dels horts municipals, com ara Can Soler (St Genís dels Agudells) i Can Cadena ( La Verneda). Són antics masos recuperats, amb pou, bassa i terres treballades pels jubilats, que hi aporten llurs anys d’experiència.
Entre els horts okupats, Can Masdeu és tot un referent, un lliri entre cards, que diria el poeta. Kan Pasqual també cal nomenar-lo, entre altres projectes de la serralada de Collserola. Però són flors petites que no arriben a fer caliu d'estiu.
D'altre banda, els horts okupes més urbanites, com per exemple els horts indignats del Poblenou, (a punt de ser desnonats per edificar-hi, Veure http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/10/perdem-lhort-indignat.html) no tenen terra fèrtil, ni aigua de rec garantida, ni gaire orientació tècnica de cap pèrit agrícola... Malauradament, amb bona voluntat no sempre n'hi ha prou.
Barrejant-se entre aquestes realitats, hi ha el totum revolutum del pla buits, que pinta de verd l’especulació immobiliària amb jardins d’hortalisses, de paupèrrima producció verdulaire (Veure http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2014/06/pla-buits-i-butxaques-plenes.html). Si algun d’ells genera èxits agraris i socials, tampoc té cap garantia de continuïtat, pregunteu-li a la bona gent de l’espai Germanetes de l’Eixample, després de l’elevada inversió de diners municipals: Veure https://www.facebook.com/groups/554263251428494/?ref=ts&fref=ts
Però davant el fet evident de la manca de sobirania alimentària, la petjada ecològica, el canvi climàtic, etc, l’economia capitalista treu profit de la mala consciència ciutadana, venent-nos taules de conreu pels balconets, qual pastilles Juanola contra el cancer de gola.
Boniques iniciatives hipsteristes malbaraten recursos públics, bé per l’incapacitat dels seus responsables, bé per precipitació en posar-se medalles, bé per les preses de sortir en la foto electoralista... Bé perquè tinc un cunyat que acaba de muntar una empresa que podria gestionar-ho...
Tot plegat, igual que fan des del Fòrum 2004 fins a la fallida implementació de les superilles, prostitueixen conceptes fins llavors ennoblits, com la pau, la sostenibilitat o el multiculturalisme, bo i xulejant-nos els diners públics.
Cremaran el concepte de l’hort urbà, passarà l’actual moda, i quan realment vingui el genet de la fam a galopar damunt del territori, els veritables pagesos estaran extingits, i els camps de conreu cremats pel Glisofat o asfaltat per l’especulació. Quan deixin de fluir aliments de la gran agroindustria, i la sequera incendií els nostres descuidats boscos, la majoria descobrirà que en un test no és gens fàcil que te creixi cap tomaquera, i que calen molts testos per aconseguir preparar-te el teu propi gaspatxo.
Quan veus l’èxit tant pansit d’iniciatives com la que retratem en les fotos, i lo fàcil que seria poder fer-ho bé si s’ho proposessin, no podem deixar d’exigir responsabilitats als polítics, tècnics, i empresaris “Hippy flowers” responsables de tot plegat. http://www.agriculturaurbana.cat/tallers-laplec-2016/  Hi ha més segells d'entitats signant la convocatòria que usuàries tingueren els tallers :-(

divendres, 19 d’agost de 2016

De l'hort comunitari a la botiga social.

Davant el fenomen socioeconòmic que anomenen crisi, hi ha qui opta per repartir menjar gratuït "caritativament", com a pal·liatiu pels més necessitats. Però la caritat promou una societat vertical, enquistant la pobresa com a "mal necessari". També les "Grans Recaptes" provoquen la punyent paradoxa d'enriquir a la gran agroindústria, per tal d'alleugerir la mala consciència ciutadana; com? Veure:  https://directa.cat/amb-bancs-daliments-se-subvenciona-de-forma-perversa-gran-industria-alimentaria

Enfront d'aquesta visió, que estigmatitza i degrada la dignitat de la gent, es preferible la solidaritat, que és horitzontal i ens col·loca a totes en el mateix pla social: Avui per a tu, demà per a mi. En aquesta encertada direcció, es fan apostes tant interessants com les botigues socials ( Veure http://uoc.elperiodico.com/2016/06/08/olivera-tienda-social-badia-del-valles/) on amb la participació dels serveis municipals i les voluntàries que col·laboren gratuïtament, no regalen lots d'aliments “tancats”, sinó que reparteixen moneda d'us local, segons el nº de membres, amb la que comprar el menjar que cada nucli familiar prefereix. 

Un altre dels inconvenients que s'acostumen a donar en aquests establiments és la manca de verdures fresques. Les conserves i els llegums secs, els pots de llet, etc, gaudeixen d'uns quants mesos de marge de conservació i són fàcils d'emmagatzemar. 
Però els productes vegetals no tractats, han de tenir un cicle de consum de proximitat i immediatesa. En cas contrari, l'equilibri nutricional de les famílies amb baixos recursos es veu amenaçada pel consum de tanta conserva.

Aquest problema es pot resoldre amb la creació d'horts comunitaris, on l'ajuntament de torn aporti els materials, les eines i el sistema de reg, a canvi d'una part de la collita. Aquesta es porta directament a la botiga social, i les persones sense recursos poden adquirir verdures ecològiques acabades de collir.

Els mateixos horts serveixen per a fer cursos d'aprenentatge agroecològic, (Veure http://www.sergicaballero.com/permacultura-en-las-escuelas/)  i per a la conscienciació mediambiental d'escoles, instituts i col·lectius diversos, bo i oferint una opció de lleure saludable i productiu als aturats del municipi: Veure https://www.rubi.cat/ca/ajuntament/sala-de-premsa/notes-de-premsa/una-quinzena-de-rubinencs-treballen-gracies-al-projecte-d2019horts-socials-ecobodum

 D'aquesta manera, les persones sense feina poden superar millor el tràngol psicològic de no tenir obligacions, evitant la dependència institucional i conservant els hàbits laborals imprescindibles per a poder reprendre l'activitat a la que se dedicaven abans. http://ctxt.es/es/20160921/Firmas/8498/manteros-barcelona-en-comu-economia-informal.htm#.V-OdojWd7sI.twitter Tanmateix, els centres especials de treball, (per a persones amb altres capacitats), ja fa molt de temps que coneixen i aprofiten els nombrosos avantatges (terapèutics i rehabilitadors) de la fitoteràpia. Veure http://www.santtomas.cat/reportaje.asp?id_rep=214

 També en els horts municipals es poden aprendre uns oficis amb força futur, com ara jardineria sostenible, permacultura, viverisme, etc. Així potser es redreci a tanta ma d'obra del moribund sector de  la construcció, cap a altres àmbits en expansió i millors perspectives laborals. Poder recuperar els descampats fruit de l'esclat de la bombolla immobiliària, i requalificar-los per ruralitzar la ciutat. és l'opció més desitjable: 

Veure http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/03/ruralitzar-la-ciutat-es-posible.html

diumenge, 31 de juliol de 2016

El preu dels nostres actes i les conseqüències de les nostres inaccions.

Ja no podem seguir així ni un sol dia més. La crua realitat de lo criminalment insostenible del sistema en el que estem immersos, la podeu veure en aquest aclaridor documental https://www.youtube.com/watch?v=s_SbYfdIoqw. No us el podeu perdre !!!!


Deixem de mirar cap un altre banda https://www.youtube.com/watch?v=E53PcYGl7C4 i assumim la nostra responsabilitat envers les futures generacions, com bé diu la lletra del tango que magistralment ens canta Anabel Santiago en aquest vídeo musical:  https://www.youtube.com/watch?v=-oJlyBV2rvE&feature=youtu.be

dissabte, 16 de juliol de 2016

Glisofat en parc infantil :-(


Doncs si, els cartells municipals ho diuen clar i català: La setmana que ve, continuaran fent servir Roundup V. plus ( Marca comercial de la multinacional Montsanto, que porta Glisofat com agent actiu) per fumigar parcs on juguen nens barcelonins  :-(

Com de seguida s'entén en llegir
l'argumentari en pdf (http://www.somloquesembrem.org/wp-content/uploads/2015/10/argumentari_glifosat09_15.pdf) que al respecte del Glisofat han escrit les amigues de Som lo que Sembrem, és escandalosa la barbaritat que estan perpetrant.


L'herbicida Round-up està catalogat com a cancerigen per l'O.M.S. des de fa un any http://www.somloquesembrem.org/glifosat-herbicida-cancerigen/ i fa 8 mesos Barcelona es va declarar lliure de Glisofat http://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/noticia/barcelona-acorda-eradicar-lzs-del-glifosat-i-altres-herbicides-tzexics-als-espais-verds-i-a-la-via-pzblica
Tot i això, i malgrat hi ha substituts igual d'eficaços que no posen en perill la salut de ningú, s'han donat un període d'un any per a seguir usant-lo. http://castello.es/web30/pages/noticias_web10.php?cod=8670

D'aquesta manera, els parcs infantils continuen sent fumigats amb substàncies clarament perjudicials per la salut de totes, en especial els nens. Sols cal llegir impunement. Si qüestions com aquesta succeeixen, alguna cosa no va bé :-(


Però està clar que en el parc central del Poblenou, "objecte pseudopúblic no identificat", les coses no han anat mai bé, sols cal llegir  http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2015/02/la-llenya-i-els-arbres-caiguts.html

Anem acumulant exemples de com la realitat empírica desmenteix sistemàticament el discurs triomfalista de l'actual equip de govern del districte X barceloní. Dedicat a ells, uns versos de Miquel Pujadó, (un gran ncantautor, força castigat per la indiferència dels mitjans de masses)

"Sé de revolucionaris amb el dogma com a fi
que han forçat la realitat fins a fer-la-hi coincidir.
Però sé de revoltats que opten pel coneixement
i que exposen les certeses als embats cruels del vent.
La Revolta és el somriure, però un somriure que mossega:
bisturí que entra en la carn, fil que talla la mantega.
Ajuda la insurrecció a no esdevenir gregària.
Priva la provocació de fer-se convencional.
Fa que ni la veritat sigui intocable i primària;
ni l’heretgia, ortodoxa; ni la transgressió, moral.
Massa il·luminats et volen fer feliç, però a quin preu!
Cada individu ha de ser el seu propi Prometeu."

dissabte, 11 de juny de 2016

Adaptant la parada en crestall al terreny argilós.

El terreny argilós és un substrat pesat, on la compactació acostuma a ser un greu problema. Les arrels no poden créixer com caldria i el rendiment agrícola decau ostentosament. 
Per tal de reduir aquest inconvenient i fer el sol més porós es poden aportar sorra i matèria orgànica com esmenes. Si concentrem aquest substrat millorat just on les plàntules més ho necessiten, La millora en quantitat i qualitat de collita compensaran amb escreix l’esforç esmerçat.
Les parades en crestall són un mètode agroecològic, que s’explica a l’enllaç http://www.gasparcaballerodesegovia.net/ca/puntos_basicos.html.
 Però per tal de que permeti adaptar-se molt bé a les millores abans comentades, versionarem el mètode. Acumularem la fertilitat en una cresta que coronarà tota la vora, bo i augmentant la superfície d’intercanvi amb l’atmosfera, en ondular i esponjar la capa de substrat. Concretant, les parades les farem seguint les feines següents:











A)    dividim l’espai en parades de 1’5 metres d’ample i passadissos de 1 metre que les separen. 
B)  Esquarterem el terreny interior de les parades amb una fanga de dues mans. 
C) Aboquem sorra i fems compostats en els espais de les parades.
D) Passem el motocultor per a obtenir una barreja homogènia i esponjada.
E) Cavem una rasa en el centre, fent dos cavallons en les vores, que aplanarem pel cim.
F) Omplirem el forat central de matèria orgànica vegetal per compostar, que farà d’encoixinat.

En encoixinar el centre de la parada en crestall amb tiges, branquillons, palla i/o fulles, aconseguim:
1) Evitar que germinin bona part de les herbes adventícies.
2) Donar ombra al terra evitant evaporació. 
3) Crear nous nínxols ecològics per augmentar la biodiversitat.
4) En descomposar-se, la matèria orgànica aporta nutrients.

Es pot tunejar l’espai central, depenent dels materials disponibles i els gustos personals, però posar-hi aromàtiques acostuma a ser resulton...