dimecres, 8 de febrer de 2017

De gallines i galliners.


Hi ha una gran varietat de dissenys a l’hora de construir un galliner. La majoria utilitza la fusta com a material principal, cosa que crec un error. Les esquerdes de la fusta faciliten la cria de puces, un dels principals problemes que patiran les gallines.

Per això jo recomano l'ús del ferro i de la lona, tot i que no tenen l’aïllament tèrmic, les gallines tampoc no en necessiten. Les plomes els hi ofereixen tot l’escalfor que els hi cal, sempre que el vent no les molesti.  Per protegir-les del vent i la pluja, la lona és un material molt econòmic i sense porus que facilitin amagatalls per paràsits. 

Per suportar la lona, una estructura barata consisteix en mallazos electrosoldats, dels de fer armadures pel formigó. Compres peces de 6 metres per un d’ample i les “doblegles”  en forma de mig túnel.  Les lligues per sota amb filferro i enterres uns centímetres l’estructura. 

No guanyarà cap premi a la millor estètica, però serà fàcilment desinfectable,  desmuntable, transportable i transformable !!!  :-)
 
El que si és important és el tancat extern del recinte, que ha d’estar reforçat. La base de formigó, doble filferrada ( Fil gruixut i forat ample + fil prim i forat estret) Tancant tot el sostre, etc. Un sol depredador tipus fura o gat mesquer, et deixarà sense cap plumífer amb vida en una sola penetració  :-( 
 
Com que les gallines cerquen l’ombra a l’estiu i el sòl a l’hivern, convé  construir el galliner sota un arbre de fulla caduca, per exemple una morera. Cada gallina necessita un mínim de 5 metres quadrats i val la pena tenir un gall que estructuri les complexes relacions socials entre gallines.

La humitat les fa emmalaltí, Val més tenir sorra i sauló en el terreny on visquin. Que no els hi manquin cendres per a rebolcar-s’hi i despendre’ls dels paràsits.  Afegir sempre un raig de vinagre en l’aigua que beuen ( El Ph àcid evita que creixin bacteris que els hi transmeten malalties). 

Pensa que les varietats rústiques no són tant productives, però resisteixen millor viure a l’aire lliure: https://www.fincacasarejo.com/noticias/articulos/razas-de-gallinas-espanolas#.WNGNWSIY94d.facebook.  El sabor dels seus ous també té més substància alimentària, http://agricultura101.com/2012/05/gallinas-ponedoras/ , sobretot si els hi dones pinso ecològic!

Recomanem mireu els 10 minuts del final d'aquest vídeo, on aprendreu a fer preguntes i respondre-les: https://www.youtube.com/watch?v=3qtPyK2ati4&list=PLch162T2eCpGrw97GxpIsxpv9ljI4Gi6W&index=2

dimarts, 15 de novembre de 2016

El compostatge és l'alquímia de la vida.

Totes les cadenes tròfiques són cicles circulars. Els seus elements es transmuten una i altre volta, mitjançant la màgica pedra filosofal de la biodiversitat. http://www.eis.uva.es/energiasostenible/?p=2373. Miríades de microorganismes, simbiòticament sincronitzades amb centenars d'espècies d'insectes, aconsegueixen mantenir aquest equilibrí inestable anomenat biomassa en el camí de convertir-se en adob.
 Val a dir que segons temperatura, humitat, Ph, elements químics, etc, fongs i bacteris s'autoregulen competint durant el procés de la maduració de la matèria orgànica. Tot plegat pot ser molt complexe d'assimilar.La bona notícia és que no cal saber-ne gaire per a sortir-se'n airós. http://autosuficientedesconecta.blogspot.com.es/2015/10/creando-suelos-organicos-profundos.html?spref=fb

Afortunadament, aquest "totum revolutum" del compostatge funciona sol, de manera natural, donant-li un mínim de temps i condicions.Les més importants són l'oxigen, la humitat, la relació Carboni/Nitrogen i la gestió dels lixiviats (Àcids húmics que no volem perdre per "escorrentia"). http://www.agrhumus.com/humus-suelo-materia-organica/

Els cicles circulars funcionen a petita escala local, però també a nivell global de Gaia. L'escalfament global, la concentració de CO2 i la dinàmica dels sols, estan íntimament lligades entre si, com bé explica el vídeo https://www.youtube.com/watch?v=nvAoZ14cP7Q . Fabricar terra vegetal compostant matèria orgànica, no sols estalvia els combustibles fòssils necessaris per fer els adobs químics, sinó que alleuja significativament l'efecte hivernacle que pateix el planeta (on pretenem continuar vivint). Mireu també http://www.ecohabitar.org/la-perdida-de-carbono-del-suelo-puede-acelerar-el-cambio-climatico/

 Un cop passada molt per sobre la teoria, doncs hi ha llibres sencers que en parlen, (cliqueu damunt de http://www.serveiambiental.cat/con%C3%A8ixer-els-residus/compostatge/ ) anem a un cas pràctic. Com fer un compostador casolà?

Exemple pràctic d'un compostador casolà.

D'entrada, consultem aquest enllaç per a veure si ens inspira alguna idea. Veure http://ecoinventos.com/ideas-para-hacer-tu-compostera-casera/

Després, pensarem en que tenim a ma, per a que el cost dels materials sigui 0. Mirem el que han fet en la masia La Morgadella : Guaiteu https://www.facebook.com/permasenderi/photos/?tab=album&album_id=1806401562971244

Veiem doncs, que l'estructura, més enllà de l'estètica, ha de garantir un volum oxigenat i resistent a l'atac de porcs senglars, situat a l'ombra per tenir més humitat, i no sempre cal remenar, es pot fer per capes. Altre opció és fer un compostador giratori: http://ecoinventos.com/como-hacer-una-compostadora-giratoria/

En l'interior del compostador és important afegir terra de bosc per garantir biodiversitat i restes de la foguera: La centra és una bona font de nutrients químics, i els carbons són excel·lents esponges que retindran els àcids húmics, els anions i els cations.

Si introdueixes cucs de terra, els més eficients són els vermells de California. Llavors hom parla de vermicompostatge:  http://www.agrohuerto.com/vermicultura-hacer-compost-de-lombriz-para-el-huerto-ecologico/

El temps és l'altre factor determinant, tot s'acaba compostant, abans o després, segons la relació superfície/volum i la quantitat de Nitrogen que disposin els bacteris per fer proteïnes i multiplicar-se. Si vols anar més depresa, pots pixar-hi damunt, aportant-hi urea, nitrits i amoníac. L'adob resultant serà més nutritiu. No et descuidis de vigilar el Ph http://www.compostandociencia.com/2013/11/ph-en-el-compostaje-html/

A l'estiu rega i mulla la pila del compost, a l'hivern no et caldrà. Amb una mica de sentit comú, de ben segur acabaràs tenint un bon resultat, que alimenti de nou els vegetals de l'hort. El creixement de les plantes, ja és un altre tema a part :-) http://www.forest.ula.ve/~rubenhg/crecimiento_vegetal/

Compostant també es fa política.

Però tornant al compostatge, pot arribar a ser quelcom tant estratègic per la supervivència, com en el Kurdistan sirià,  http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2016/05/ladob-organic-que-fara-guanyar-una.html  
En el nostre continent, hi ha polítics, com en l'actual equip de govern de Manuela Carmena, que hi aposten decididament i mereixen ser aplaudits per llur coherència. Veure http://www.agrohuerto.com/compostaje-domestico-subvencionado/ Altres ciutats Europees com Paris també estan per la feina. Mireu http://www.revistaesposible.org/numeros/72-esposible-45/109-huertos-urbanos-la-revolucion-silenciosa#.WCtNKskZeM8.
Madrid i París li passen la ma per la cara a la Barcelona de la senyora alcaldessa Ada Colau, que encara és hora que es posi les piles. Mireu http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/03/ruralitzar-la-ciutat-es-posible.html  La comparació és insosteniblement vergonyosa, escolteu el que s'explica en el programa de ràdio http://www.rtve.es/alacarta/audios/vida-verda/vida-verda-jardins-compartits-paris-horts-urbans-barcelona/2949169/.

Sostenibilitat, sobirania alimentària, resiliència, http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/dependencia-o-sobirania-alimentaria/video/5572036/...., tants mots que articulen el discurs eteri dels neo-greens !!!!. Tots  passen necessàriament per la realitat d'organitzar un servei de recollida porta a porta de matèria orgànica, descentralitzat en tots els barris de les grans ciutats, i compostadors de Km 0 amb horts socials comunitaris inclosos en el pac.  http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2015/08/res-mes-patriotic-que-els-horts.html

Compostant fem girar la roda de la vida, i d'aquest dinamisme indeturable, depèn la nostra existència. Qualsevol mecanisme de l'economia capitalista que li vagi en contra, també va en contra nostra. És feina dels polítics esmenar aquest sense sentit de l'actual gestió de residus urbans. És del tot ineludible planificar un decreixement econòmic, que minimitzi l'actual consum insostenible de matèries primes i energies:  http://www.decrecimiento.info/2017/03/decrecimiento-es-incompatible-el-medio.html?spref=fb

diumenge, 16 d’octubre de 2016

Prou d’hipsteritzar l’horticultura urbana!

Massa postureo i poca producció, seria el resum de l’actual estat de l’horticultura urbana en la ciutat de Barcelona. Amb prou feines hi ha un parell d’honroses exempcions d’aquesta norma, dins dels horts municipals, com ara Can Soler (St Genís dels Agudells) i Can Cadena ( La Verneda). Són antics masos recuperats, amb pou, bassa i terres treballades pels jubilats, que hi aporten llurs anys d’experiència.
Entre els horts okupats, Can Masdeu és tot un referent, un lliri entre cards, que diria el poeta. Kan Pasqual també cal nomenar-lo, entre altres projectes de la serralada de Collserola. Però són flors petites que no arriben a fer caliu d'estiu.
D'altre banda, els horts okupes més urbanites, com per exemple els horts indignats del Poblenou, (a punt de ser desnonats per edificar-hi, Veure http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/10/perdem-lhort-indignat.html) no tenen terra fèrtil, ni aigua de rec garantida, ni gaire orientació tècnica de cap pèrit agrícola... Malauradament, amb bona voluntat no sempre n'hi ha prou.
Barrejant-se entre aquestes realitats, hi ha el totum revolutum del pla buits, que pinta de verd l’especulació immobiliària amb jardins d’hortalisses, de paupèrrima producció verdulaire (Veure http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2014/06/pla-buits-i-butxaques-plenes.html). Si algun d’ells genera èxits agraris i socials, tampoc té cap garantia de continuïtat, pregunteu-li a la bona gent de l’espai Germanetes de l’Eixample, després de l’elevada inversió de diners municipals: Veure https://www.facebook.com/groups/554263251428494/?ref=ts&fref=ts
Però davant el fet evident de la manca de sobirania alimentària, la petjada ecològica, el canvi climàtic, etc, l’economia capitalista treu profit de la mala consciència ciutadana, venent-nos taules de conreu pels balconets, qual pastilles Juanola contra el cancer de gola.
Boniques iniciatives hipsteristes malbaraten recursos públics, bé per l’incapacitat dels seus responsables, bé per precipitació en posar-se medalles, bé per les preses de sortir en la foto electoralista... Bé perquè tinc un cunyat que acaba de muntar una empresa que podria gestionar-ho...
Tot plegat, igual que fan des del Fòrum 2004 fins a la fallida implementació de les superilles, prostitueixen conceptes fins llavors ennoblits, com la pau, la sostenibilitat o el multiculturalisme, bo i xulejant-nos els diners públics.
Cremaran el concepte de l’hort urbà, passarà l’actual moda, i quan realment vingui el genet de la fam a galopar damunt del territori, els veritables pagesos estaran extingits, i els camps de conreu cremats pel Glisofat o asfaltat per l’especulació. Quan deixin de fluir aliments de la gran agroindustria, i la sequera incendií els nostres descuidats boscos, la majoria descobrirà que en un test no és gens fàcil que te creixi cap tomaquera, i que calen molts testos per aconseguir preparar-te el teu propi gaspatxo.
Quan veus l’èxit tant pansit d’iniciatives com la que retratem en les fotos, i lo fàcil que seria poder fer-ho bé si s’ho proposessin, no podem deixar d’exigir responsabilitats als polítics, tècnics, i empresaris “Hippy flowers” responsables de tot plegat. http://www.agriculturaurbana.cat/tallers-laplec-2016/  Hi ha més segells d'entitats signant la convocatòria que usuàries tingueren els tallers :-(

divendres, 19 d’agost de 2016

De l'hort comunitari a la botiga social.

Davant el fenomen socioeconòmic que anomenen crisi, hi ha qui opta per repartir menjar gratuït "caritativament", com a pal·liatiu pels més necessitats. Però la caritat promou una societat vertical, enquistant la pobresa com a "mal necessari". També les "Grans Recaptes" provoquen la punyent paradoxa d'enriquir a la gran agroindústria, per tal d'alleugerir la mala consciència ciutadana; com? Veure:  https://directa.cat/amb-bancs-daliments-se-subvenciona-de-forma-perversa-gran-industria-alimentaria

Enfront d'aquesta visió, que estigmatitza i degrada la dignitat de la gent, es preferible la solidaritat, que és horitzontal i ens col·loca a totes en el mateix pla social: Avui per a tu, demà per a mi. En aquesta encertada direcció, es fan apostes tant interessants com les botigues socials ( Veure http://uoc.elperiodico.com/2016/06/08/olivera-tienda-social-badia-del-valles/) on amb la participació dels serveis municipals i les voluntàries que col·laboren gratuïtament, no regalen lots d'aliments “tancats”, sinó que reparteixen moneda d'us local, segons el nº de membres, amb la que comprar el menjar que cada nucli familiar prefereix. 

Un altre dels inconvenients que s'acostumen a donar en aquests establiments és la manca de verdures fresques. Les conserves i els llegums secs, els pots de llet, etc, gaudeixen d'uns quants mesos de marge de conservació i són fàcils d'emmagatzemar. 
Però els productes vegetals no tractats, han de tenir un cicle de consum de proximitat i immediatesa. En cas contrari, l'equilibri nutricional de les famílies amb baixos recursos es veu amenaçada pel consum de tanta conserva.

Aquest problema es pot resoldre amb la creació d'horts comunitaris, on l'ajuntament de torn aporti els materials, les eines i el sistema de reg, a canvi d'una part de la collita. Aquesta es porta directament a la botiga social, i les persones sense recursos poden adquirir verdures ecològiques acabades de collir.

Els mateixos horts serveixen per a fer cursos d'aprenentatge agroecològic, (Veure http://www.sergicaballero.com/permacultura-en-las-escuelas/)  i per a la conscienciació mediambiental d'escoles, instituts i col·lectius diversos, bo i oferint una opció de lleure saludable i productiu als aturats del municipi: Veure https://www.rubi.cat/ca/ajuntament/sala-de-premsa/notes-de-premsa/una-quinzena-de-rubinencs-treballen-gracies-al-projecte-d2019horts-socials-ecobodum

 D'aquesta manera, les persones sense feina poden superar millor el tràngol psicològic de no tenir obligacions, evitant la dependència institucional i conservant els hàbits laborals imprescindibles per a poder reprendre l'activitat a la que se dedicaven abans. http://ctxt.es/es/20160921/Firmas/8498/manteros-barcelona-en-comu-economia-informal.htm#.V-OdojWd7sI.twitter Tanmateix, els centres especials de treball, (per a persones amb altres capacitats), ja fa molt de temps que coneixen i aprofiten els nombrosos avantatges (terapèutics i rehabilitadors) de la fitoteràpia. Veure http://www.santtomas.cat/reportaje.asp?id_rep=214

 També en els horts municipals es poden aprendre uns oficis amb força futur, com ara jardineria sostenible, permacultura, viverisme, etc. Així potser es redreci a tanta ma d'obra del moribund sector de  la construcció, cap a altres àmbits en expansió i millors perspectives laborals. Poder recuperar els descampats fruit de l'esclat de la bombolla immobiliària, i requalificar-los per ruralitzar la ciutat. és l'opció més desitjable: 

Veure http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/03/ruralitzar-la-ciutat-es-posible.html

diumenge, 31 de juliol de 2016

El preu dels nostres actes i les conseqüències de les nostres inaccions.

Ja no podem seguir així ni un sol dia més. La crua realitat de lo criminalment insostenible del sistema en el que estem immersos, la podeu veure en aquest aclaridor documental https://www.youtube.com/watch?v=s_SbYfdIoqw. No us el podeu perdre !!!!


Deixem de mirar cap un altre banda https://www.youtube.com/watch?v=E53PcYGl7C4 i assumim la nostra responsabilitat envers les futures generacions, com bé diu la lletra del tango que magistralment ens canta Anabel Santiago en aquest vídeo musical:  https://www.youtube.com/watch?v=-oJlyBV2rvE&feature=youtu.be

dissabte, 16 de juliol de 2016

Glisofat en parc infantil :-(


Doncs si, els cartells municipals ho diuen clar i català: La setmana que ve, continuaran fent servir Roundup V. plus ( Marca comercial de la multinacional Montsanto, que porta Glisofat com agent actiu) per fumigar parcs on juguen nens barcelonins  :-(

Com de seguida s'entén en llegir
l'argumentari en pdf (http://www.somloquesembrem.org/wp-content/uploads/2015/10/argumentari_glifosat09_15.pdf) que al respecte del Glisofat han escrit les amigues de Som lo que Sembrem, és escandalosa la barbaritat que estan perpetrant.


L'herbicida Round-up està catalogat com a cancerigen per l'O.M.S. des de fa un any http://www.somloquesembrem.org/glifosat-herbicida-cancerigen/ i fa 8 mesos Barcelona es va declarar lliure de Glisofat http://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/noticia/barcelona-acorda-eradicar-lzs-del-glifosat-i-altres-herbicides-tzexics-als-espais-verds-i-a-la-via-pzblica
Tot i això, i malgrat hi ha substituts igual d'eficaços que no posen en perill la salut de ningú, s'han donat un període d'un any per a seguir usant-lo. http://castello.es/web30/pages/noticias_web10.php?cod=8670

D'aquesta manera, els parcs infantils continuen sent fumigats amb substàncies clarament perjudicials per la salut de totes, en especial els nens. Sols cal llegir impunement. Si qüestions com aquesta succeeixen, alguna cosa no va bé :-(


Però està clar que en el parc central del Poblenou, "objecte pseudopúblic no identificat", les coses no han anat mai bé, sols cal llegir  http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2015/02/la-llenya-i-els-arbres-caiguts.html

Anem acumulant exemples de com la realitat empírica desmenteix sistemàticament el discurs triomfalista de l'actual equip de govern del districte X barceloní. Dedicat a ells, uns versos de Miquel Pujadó, (un gran ncantautor, força castigat per la indiferència dels mitjans de masses)

"Sé de revolucionaris amb el dogma com a fi
que han forçat la realitat fins a fer-la-hi coincidir.
Però sé de revoltats que opten pel coneixement
i que exposen les certeses als embats cruels del vent.
La Revolta és el somriure, però un somriure que mossega:
bisturí que entra en la carn, fil que talla la mantega.
Ajuda la insurrecció a no esdevenir gregària.
Priva la provocació de fer-se convencional.
Fa que ni la veritat sigui intocable i primària;
ni l’heretgia, ortodoxa; ni la transgressió, moral.
Massa il·luminats et volen fer feliç, però a quin preu!
Cada individu ha de ser el seu propi Prometeu."

dissabte, 11 de juny de 2016

Adaptant la parada en crestall al terreny argilós.

El terreny argilós és un substrat pesat, on la compactació acostuma a ser un greu problema. Les arrels no poden créixer com caldria i el rendiment agrícola decau ostentosament. 
Per tal de reduir aquest inconvenient i fer el sol més porós es poden aportar sorra i matèria orgànica com esmenes. Si concentrem aquest substrat millorat just on les plàntules més ho necessiten, La millora en quantitat i qualitat de collita compensaran amb escreix l’esforç esmerçat.
Les parades en crestall són un mètode agroecològic, que s’explica a l’enllaç http://www.gasparcaballerodesegovia.net/ca/puntos_basicos.html.
 Però per tal de que permeti adaptar-se molt bé a les millores abans comentades, versionarem el mètode. Acumularem la fertilitat en una cresta que coronarà tota la vora, bo i augmentant la superfície d’intercanvi amb l’atmosfera, en ondular i esponjar la capa de substrat. Concretant, les parades les farem seguint les feines següents:











A)    dividim l’espai en parades de 1’5 metres d’ample i passadissos de 1 metre que les separen. 
B)  Esquarterem el terreny interior de les parades amb una fanga de dues mans. 
C) Aboquem sorra i fems compostats en els espais de les parades.
D) Passem el motocultor per a obtenir una barreja homogènia i esponjada.
E) Cavem una rasa en el centre, fent dos cavallons en les vores, que aplanarem pel cim.
F) Omplirem el forat central de matèria orgànica vegetal per compostar, que farà d’encoixinat.

En encoixinar el centre de la parada en crestall amb tiges, branquillons, palla i/o fulles, aconseguim:
1) Evitar que germinin bona part de les herbes adventícies.
2) Donar ombra al terra evitant evaporació. 
3) Crear nous nínxols ecològics per augmentar la biodiversitat.
4) En descomposar-se, la matèria orgànica aporta nutrients.

Es pot tunejar l’espai central, depenent dels materials disponibles i els gustos personals, però posar-hi aromàtiques acostuma a ser resulton...


dilluns, 2 de maig de 2016

L'adob orgànic que farà guanyar una guerra.

A Síria porten 5 anys de guerra amb 250.000 morts i més de la meitat de la població fugida de sa llar. Milers de milions de Dòlars han estat malbaratats en bombes. Un sol míssil Tomahawk arriba a valdre 1'5 milions https://es.wikipedia.org/wiki/BGM-109_Tomahawk.

Però cap guerra es guanya amb la panxa buida i la situació agrícola de la regió és comprensiblement devastadora: Camps sembrats de mines, pagesos executats, sequera i manca d'adobs, fan molt poc productiu qualsevol intent de plantació.

Ara, en Rojava ( Kurdistan sirià), hi ha un grup de bona gent que vol canviar aquesta situació. Encaixonats entre el turc-feixisme i l'integrisme brutal de l'Estat Islàmic, continuen lluitant per defensar la terra i l'ecologia, fent amb democràcia popular una revolució laica i feminista, que mereix tot el nostre suport.

Estan tirant endavant amb  l'organització d'un ambiciós crowdfunding en:

 Coopfundinghttps://coopfunding.net/es/campaigns/feed-the-revolution/ 
  
Els diners recollits aniran destinats a organitzar la recollida selectiva de la matèria orgànica i la construcció d'una planta de compostatge. Si Rojava aconsegueix tenir sobirania alimentària, podrà acollir els refugiats Sirians que Turquia bloqueja en la frontera, podent viure com a persones dignes altre volta. 

Ja sabem que els estats seguiran apostant per invertir els nostres impostos en la industria armamentística, enlloc de donar eines de pau. Però nosaltres podem solidaritzar-nos amb els habitants de Rojava fent aportacions en Euros o criptomonedes com els Bitcoins o els Faircoins... Prometen publicar un informe de despeses i del destí i els resultats de les inversions. De m oment, un primer vídeo on es veu l'espai triat i alguna explicació https://www.youtube.com/watch?v=Q6We6FV2bZk


dissabte, 9 d’abril de 2016

Joies robades.



Pengem dues joies, que va fer l'any 1984 l'amic Felicià Pla, de la associació ecologista UNIVERD, Ell va ser el nostre precursor.

dijous, 3 de març de 2016

De l’hort social al centre cívic i hotel de cooperatives.

L'entorn urbà on està immersa la ciutadania barcelonina és ecològicament insostenible. S'han de prendre mesures de planificació urbana que rectifiquin els errors comesos fins ara: Veure http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/02/planificacio-urbanistica-i-produccio.html
Però a curt termini que es pot fer?
Un hort social comunitari és una eina polivalent. Permet socialitzar, produir i aprendre, tot millorant la salut i l’entorn. Veure http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2015/02/lhort-social-comunitari-es-una-eina.html
Bo i amb això,.... i si ens atrevim a anar una mica més enllà? Emmarcat dins d’un model més ample, podríem catalitzar moltes més opcions ecològiques, si posés en contacte productors i consumidors.  Si a més d’un hort social, (que ocuparia la meitat de l’espai disponible), fem coincidir diferents equipaments complementaris, potenciarien moltes altres capacitats. 
Fent les funcions de centre cívic permacultural i hotel de cooperatives de productors i consumidors. Els beneficis mutus es multipliquen en progressió geomètrica. Això que diuen economia verda gaudiria d'un biòtop on completar els seus cicles naturals. Veure https://vimeo.com/143892834
Des de nouvinguts amb traves burocràtiques que els impedeixen guanyar-se la vida honradament, fins a persones amb altres capacitats o mobilitat reduïda, passant per veïnat en general, generarien vincles interculturals i intergeneracionals entre elles. Això permetria que poguéssim recosir el teixit social esparracat, que s'esfilagarsa sense que ningú l'apedaci.
Proposta model hort i hotel de cooperatives, de 10.000 m2
Parlem d'un equipament municipal que faci de catalitzador socioeconòmic, generant a l'hora riquesa humana.Per acomplir els diferents objectius, dividim el terreny en tres espais de funcionalitats diverses. En la zona 1 van 34 parcel·les de 100 m2, En fer una mica de xamfrà, en realitat seran uns 96 m2 cadascuna. Fan 10m X 10m i la idea és que dels 34 espais, 20 quedin sense cap divisió interna, 7 els separi en dos horts de 50 m2 i els altres 7 que queden els divideixo en 4 parts, obtenint 28 horts de 25 m2, 14 horts de 50 m2 i 20 horts de 100.

 Conclusió, gastem uns 5.000 m2 en la zona 1, aproximadament la meitat del terreny, dels que 3.400 serien “Útils”.  Si “cobrem” a cada futur usuari d'aquestes parcel·les 1hora setmanal de feina comunitària per cada 25 m2 utilitzats, obtindríem 136 hores de feina comunitària a canvi d’usar aquesta meitat de l’espai disponible. Aquestes hores de voluntariat social es podrien fer servir per a mantenir els espais comunitaris ( Zones 2 i 3), però també per altres fins. Per exemple, iniciar un pla pilot de recollida selectiva porta per porta,de matèria orgànica en bars i restaurants del voltant. Altre manera de pagar el lloguer dels espais agrícoles d'us privatitzat, seria entregant un % de la collita a entitats com els bancs d'aliments o (Millor encara)  botigues socials municipals., que dignifiquen a les usuàries perquè són solidaritat horitzontal.
En la zona 2 hi haurà compostadors comunitaris que transformarien les deixalles en adob col·lectiu i gratuït. També podríem construir taules de conreu amb material reciclat, dissenyades per a que persones amb mobilitat reduïda podessin treballar un hort des de una cadira de rodes, etc...
Hi ha dues zones 2, on aniran els espais educatius i de collita comunitària (550 M2)  galliner de 100 m2 i compostador de 175 m2, en total, cadascuna de les dues zones 2 gasta uns 800 m2. Total 1.600 m2. En aquestes zones, escoles del barri poden venir a fer pràctiques hortícoles, o construir un dessecador solar, interactuar amb gallines i/o conills,....
Queden quasi 3.000 m2 on cal posar 4 espais construïts.
- una caseta per menjar, cuinar i socialitzar-se els diferents usuaris dels espais.
- un altre caseta per W.C., dutxa i vestidor
- la tercera caseta és per a guardar les eines.
- cal un altre espai més gran, amb façana al carrer, per a ecobotiga i obrador on fer cistelles.
Les zones les separem amb passadissos de 5 metres d'ample, amb arbres fruiters plantats al tresbolillo, que permeten passejar-hi i organitzar fires de productors a llur l’ombra.... També es podria acabar de plantar amb més fruiters tot el perímetre, dependrà del pressupost disponible i de si l’espai ho permet...
Organització dels usuaris i els espais.
 
La idea seria que l’ajuntament invertís una partida econòmica en organitzar lo anterior i contractar dos docents a mitja jornada, que farien cursos gratuïts de permacultura, especialment dirigits a persones amb risc d’exclusió social, però oberts a qualsevol ciutadà. Semblant al que ja ha fet en http://eldigital.barcelona.cat/un-trampoli-cap-a-la-reinsercio-laboral_297560.html.
 Els participants de la zona 1, la majoria derivats pels serveis socials, aprendrien uns coneixements útils a l’hora de treballar de jardiner o peó agrari, practicarien en el seu espai “particular” i disposaria de la collita per a consum propi o comercialitzar. Un exemple: si disposes de 100 m2, pots plantar 400 enciams. Durant l’estiu et creixen en un mes, i es poden vendre per un Euro cada unitat. Durant l’estiu, cada 100 m2 poden arribar a donar 400 euros al mes. A l’hivern, el creixement vegetatiu, alentit per les baixes temperatures, reduiria el potencial econòmic a uns 100 euros al mes per cada 100 m2. Per això la importància de disposar d’un obrador que compleixi les normatives i carnets de manipuladors d’aliments. Es podria obtenir registre sanitari per comercialitzar productes manufacturats, que augmenten molt els beneficis econòmiques de la comercialització.

També es podrien produir milers de Kg de verdures ecològiques pels menjadors de les escoles bressols municipals, ( Veure http://soberaniaalimentaria.info/numeros-publicados/42-numero-20/197-los-comedores-escolares  ). L'ajuntament compraria la collita i, mitjançant una cooperativa de càtering (que contractés persones amb altres capacitats) elaborar els menús de les guarderies. En estar lliures de pesticides, aquestes verdures permetrien assegurar que, en les escoles bressols, els nostres nens s'alimenten sense consumir agrotòxics. Mireu que diu la TV3 sobre l'efecte de la contaminació damunt l'aprenentatge infantil  http://www.ccma.cat/324/la-contaminacio-perjudica-laprenentatge-dels-nens-segons-un-estudi-del-centre-de-recerca-en-epidemiologia-ambiental/noticia/2647334/
Penseu que diaris tant poc donats a l'alarmisme com La Vanguardia es fan ressò dels riscos de l'exposició que tenen ja els fetus no nascuts
http://www.lavanguardia.com/natural/20151002/54437833322/ginecologos-alertan-dano-contaminantes-quimicos-en-reproduccion-humana.html.
També altres investigadors d'hospitals barcelonins s'esparveren dels tòxics que ingerim http://www.imim.cat/media/upload/arxius/porta/Valor%20produ%20eco_AE.pdf 

Creant horts municipals, a l'hora que es minimitzarien els micro-enverinaments, la ciutat de Barcelona reduiria la seva petjada ecològica, guanyaria sobirania alimentària i augmentaria llur resiliència. Dit amb unes altres paraules, es farien polítiques mediambientals dignes d'esser considerades d'esquerres, sense augmentar el preu dels menús. Veure http://www.eldiario.es/aragon/sociedad/estafando-comida-hijos_0_391961846.html
L’elaboració de pa d’espelta amb massa mare o galetes, o .... són altres opcions de rendibilitzar esforços, que permeten solapar-se entre elles.
Els usuaris de les zones 2 i 3 tindrien altres perfils. Des de A.M.P.A.'s. d'alumnes d’escoles properes, fins a Minyons Escoltes o casals d'avis, passant pels socis de les cooperatives de consum ecològic del barri que podrien usar gratuïtament l’obrador de l’ecobotiga per a preparar-se els productes en cistelles, o que els seus productors comercialitzessin els excedents que puguin tindre, ...
La zona 3 té espais buits no plantats expressament, per a tenir lloc on realitzar jornades, espectacles, recitals poètics, passis de vídeos a l’aire lliure....
Materials i pressupostos aproximats.
Per a poder treballar la terra de la zona 1 en comunitat, calen eines que poder compartir.
El llistat inclouria: 2 pics, 6 pales de punta, 6 pales planes, 12 caveguets, 6 carretons, 12 tisores de ma, 2 de força i dues de dos mans, 6 rasclets, 12 uletes, Cordill, guants, sabates de seguretat, llavors, llavorers... En aquest apartat, poden haver entre 3.000 i 5.000 Euros de despesa prevista.
En les dues zones 2 s’ha de comprar xarxa per a tancar 100 m2 en cadascuna, comprar 2 dotzenes de gallines, construir-les un sostre, uns ponedors, menjadores, abreujadors... També cal tenir materials per a fer els compostadors, hivernacles, etc. Això pot representar uns altres 2.00 o 3.000 Euros més.
En la zona 3 cal construir diferents infraestructures. Un menjador-cuina, un vestidor, W.C i dutxa, una caseta d’eines i un obrador-ecobotiga on poder manipular per a comercialitzar la collita de la zona 1. Com que al barri hi ha clientela potencial ( 60.000 habitants) molt per sobre de la capacitat productiva, també podríem comercialitzar els excedents d’altres productors permaculturals de les rodalies de Barcelona.
Construir seria l’apartat més voluminós del pressupost. Per posar preus orientatius, una casa de fusta prefabricada de 36 m2 està per 8.000 euros. Un contenidor de vaixell de 18 m2 surt per uns 3.000 Euros,...
Els arbres fruiters poden costar entre 10 i 15 Euros la unitat, si en plantem 100 serien uns 1.200 Euros.
Usos ciutadans.
Els espais de les diferents zones estan separats per passadissos amples amb fruiters plantats a banda i banda, pensant en la comoditat de les veïnes que vinguin a passejar i fer una ullada, gaudint tothom que vulgui del plaer de caminar entre camps productius dins la ciutat.
Les entitats del barri, especialment les sensibilitzades amb el medi ambient, podrien organitzar tot d’activitats que donessin resposta a les seves necessitats. Des d’una calçotada diumengera fins a una gimcana de casal d'estiu, passant per activitats culturals diverses. Veure https://www.youtube.com/watch?v=SdCrj0GpNUg. 

La proposta està disponible en l'Issuu  https://issuu.com/joanmarcatristan/docs/ruralitzar_la_ciutat_es_possible