

Físicament, augmentem la superfície
d'intercanvi amb l'aire i espongem. Químicament, la matèria orgànica
enriquirà en nutrients a mesura que es descomposi. Laboralment, dona
molta més feina.
Per això darrer, es pot fer en dues fases separades en el temps ( que escalonen els esforços), tal com ara expliquem:

En la segona, cap el Març, collits els rebrots de ceba,
continuem afegint restes de les podes d'olivera, pi, canyes ..., en
capes colgades de més terra i gallinaça, com un "hojaldre" de mil
fulles. Els excrements de gallina, rics en Nitrògen, són importants
perquè per descomposar la matèria orgànica calen bacteris i fongs que se
multipliquin. Però per reproduir-se els hi cal fer proteïnes i les
proteïnes tenen un 6'25% de N.

lleguminosa. Les plantes que tenen els fruits dins de baines ( Pèsols, faves, cigrons, mongetes,....) fan uns nòduls radiculars on bacteris especialitzats viuen en simbiosi amb el vegetal, capturant l'N2 atmosfèric i transformant-lo en nitrats i nitrits a canvi del midó fotosintètic que fabriquen les fulles. D'aquesta manera s'aconsegueix enriquir amb més N el conjunt del biòtop format sota l'amuntegament acumulat i convertir el pastís resultant en una mullida mousse, curulla de biodiversitat nodridora. En aquest terreny tant fèrtil, la collita vindrà sola :-)
Està molt ben explicat el funcionament del sol en http://ecoagricultor.com/wp-content/uploads/2013/10/EL-SUELO-DE-CULTIVO.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada