dimecres, 16 de febrer del 2011

Caminant per la Transició.

Municipis que transiten cap a una societat post-petroli


16.02.2011
Blog de Marc Gavaldà
La perillosa combinació dels efectes del peak oil, o esgotament del petroli, amb els efectes del canvi climàtic preocupa cada cop més a moviments veinals d´arreu del planeta. A través de mecanismes participatius, una xarxa de pobles europeus intervenen als municipis per a posar en marxa un “full de ruta” cap a la independència energètica. En pocs anys, la idea s´escampa, perquè “sempre seràs benvingut a Transition Town”.
El moviment de Transició
El concepte de Transició va sorgir d´un treball que el dissenyador de permacultura Rob Hopkins havia fet amb els estudiants d´una escola de Kinsale (Irlanda). En aquest informe, anomenat “Pla d´Acció per una reducció de l'Energia", s´apuntaven adaptacions creatives en els àmbits de la producció d'energia, la salut, l'educació, l'economia i l'agricultura per a un futur sostenible per a la ciutat. Dos dels seus estudiants, Louise Rooney i Catherine Dunne, es van posar a desenvolupar el concepte de transició dels pobles i el van presentar a l'Ajuntament de Kinsale, donant lloc a la històrica decisió dels regidors per aprovar el pla i treballar cap a la independència energètica.[1]
Davant la proximitat dels efectes del Peak oil sobre les economies locals, una idea vinculada a la transició és la de resiliència ecològica o capacitat d'un ecosistema -incloent-hi el subsistema social- per resistir pertorbacions i mantenir-se.[2]
La idea es va contagiar a altres pobles com Totnes (Anglaterra) , ciutat natal de Hopkins una de les més implicades en posar en marxa iniciatives participatives per despetrolitzar la localitat. La creació d´una xarxa de pobles en transició va afavorir la propagació de la proposta, i al maig de 2010, es comptaven més de 300 comunitats reconegudes com a ciutats en transició a Itàlia, Irlanda,  Regne Unit,  Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units, Canadà, i Xile. Darrerament, el terme ciutat en transició s'ha transformat en iniciatives de transició per a reflectir l'abast i el tipus de les comunitats involucrades - per exemple, pobles (Kinsale), suburbis (Portobello, Edimburg), o districtes de les ciutats (Brixton).
Els objectius pràctics
El moviment de transició és un recurs i un catalitzador per a la creació de comunitats resistents que són capaces de suportar l'esgotament energètic, el clima o les crisis econòmiques i al mateix temps crear una millor qualitat de vida en el procès. Es busca doncs estimular i donar suport a la creació de xarxes i capacitar a les comunitats per adoptar, adaptar i aplicar l'enfocament de transició a la potenciació d´eines per reduir el consum d'energia, així com la reducció de la seva dependència de les cadenes de subministrament a llarg que són totalment dependents dels combustibles fòssils per a articles de primera necessitat. Reduir aliments kilomètrics és una àrea clau, com també els sistemes de transport i l´autoproducció d´energia.
Entre els projectes realitzats destaquem la creació d'hortes comunitàries per conrear aliments, el tancament de cercles productius per a reutilitzar els residus,  tallers de reparació d´estris per evitar l´obsolència programada [3] o la posada en circulació de monedes locals.

Posar-se a caminar
Tot comença quan un petit grup de persones motivades dins d'una comunitat s'uneixen amb una preocupació comuna: com es mourà  la comunitat davant els reptes de l´esgotament del petroli,  el canvi climàtic? Es reconeixen diverses qüestions crucials. Fins a cert punt, tots experimentem una vida desconnectada del nostre entorn vital, de la comunitat i del territori. La transició és, ho haureu endevinat, una postura que s´adhereix al moviment del decreixement. Si fins avui, els mercats fan servir enormes quantitats de creativitat humana, enginy i capacitat d'adaptació per a fer créixer el PIB i el consum d´energia. No hi ha raó, doncs, que no poguem fer el mateix per reduir-lo.
Superant els burocràtics esforços de sostenibilitat institucionalitzada vestida de participació, com és l´aplicació de l´Agenda 21 a casa nostra, les iniciatives de Transició actuen preparant-se  per a un futur incert.
Com adverteixen als seus butlletins, “si esperem als governs, serà massa tard,  si actuem com a individus, serà molt poc  però si actuem col.lectivament podria ser suficient i just a temps.”[4]
Un petroli, cada cop més car i contaminant, amb un clima cada cop més impredictible, ens faràn la vida més difícil. Elements bàsics de supervivència, com són els aliments, l´aigua o l´energia escassejaran. Seguirem esperant, passius, que el govern o les corporacions ens treguin les castanyes del foc?
Notes:
[1] Veure: http://www.transitionnetwork.org/ , http://www.transitionculture.org  i el llibre emblemàtic: Rob Hopkins, The Transition Handbook, Green Books, Cornwall, 2009
[2] Veure article en català: “Les ciutats en transició”, http://ca.demagazine.eu/la-practica/ciutats-en-transicio-crisi-global-re...
[3] Nom que doona títol a un recent documental del programa “30 minuts” que reflecteix la conxorxa industrial per a induir a un consum repetitiu d´articles que abans duraven molts anys.
[4]  A Barcelona, un col.lectiu ha començat a treballar el tema: http://barcelonaentransicio.wordpress.com

divendres, 4 de febrer del 2011

L'Ajuntament aprova per unanimitat la proposta de la CUP de crear una xarxa d'horts urbans

1- Els horts urbans són espais d'horta ubicats en zones urbanes o periurbanes. El seu benefici social és destacable, principalment per la seva funció de lleure (lleure productiu), com a funció educativa, i també per la seva funció terapèutica.
2- El lleure productiu és una alternativa al lleure de consum. En el cas de l'hort, la persona s'esplaia cultivant, representant una activitat de baix cost o fins i tot rendible per al qui la practica. A més, és una manera d'obtenir uns aliments d'alt valor nutritiu (hortalisses riques en minerals i vitamines) i sanitari (si es cultiven amb el mètode ecològic), amb l'afegit de la qualitat que posseeixen per ser de temporada i de producció local, i per l'estalvi energètic del circuit més curt possible (producció per l'autoconsum). Actualment, el col·lectiu d'homes jubilats encapçala la pràctica de l'horticultura del lleure.
3- En la seva funció educativa, l'hort urbà s'ha incorporat als programes de les escoles, instituts i també universitats, esdevenint un element imprescindible per a l'aprenentatge de diverses disciplines.
4- L'hort urbà també apareix com a espai per a la teràpia ocupacional, i s'orienta a col·lectius específics com són el dels malalts mentals, drogodependents, discapacitats intel·lectuals, gent gran en edat senil, i també en malalts d'Alzheimer, entre d'altres.
5- Existeixen diverses experiències d'horticultura de lleure, educativa i terapèutica. Algunes d'aquestes experiències s'han plantejat d'una manera concreta, i es desenvolupen estrictament dins l'àmbit específic on s'emmarquen (lleure, educatiu o terapèutic). En altres casos, en canvi, els seus protagonistes pretenen anar més enllà, i contemplen l'hort urbà com un instrument polític de canvi, de construcció de comunitats inclusives, i de transformació econòmica i social.
6- Actualment, més 20 ciutats i viles catalanes ja compten amb horts urbans municipals, principalment per a lleure de jubilats i pensionistes, però també a disposició de centres educatius o bé per a entitats que hi desenvolupen programes de teràpia ocupacional. Entre aquestes poblacions hi ha el Vendrell, Sitges, Sta. Margarida i els Monjos i, Vilanova (aquestes dues últimes en projecte).
7- La CUP, doncs, defensa la creació d'una xarxa d'horts urbans que permeti la pràctica de l'horticultura amb totes les finalitats indicades, implicant entitats amb finalitats educatives o terapèutiques que desitgin participar-hi, i persones a títol individual que sol·licitin el cultiu d'una parcel·la amb finalitats lúdiques. També s'indica la possibilitat que, davant la crisi econòmica que hem entrat, els horts esdevinguin espais ocupacionals per a aturats amb dificultats de trobar feina.
Es tracta, en definitiva, d'un model de desenvolupament sostenible i respectuós amb el territori amb un alt valor social per a moltes persones i col·lectius; que es contraposa amb el model de progrés capitalista basat en l'execució de grans projectes amb elevats costs econòmics o la creació de polígons o centres logístics amb gran afectació paisatgística i ecològica.
Donat que es tracta doncs, d'una tasca que supera l'àmbit estrictament de medi ambient (i per tant sectorial), ja que s'emmarca dins d'un projecte transversal a l'actual divisió orgànica de l'Ajuntament de Berga (abastant àmbits com gent gran, serveis socials, educació, treball, medi ambient, urbanisme...).
Per tot això, des de la Candidatura d'Unitat Popular, demanem que el plenari adopti els següents acords:
- La creació immediata (màxim un mes) per acord de Ple d'una Comissió d'Horts Urbans formada per representants dels diferents grups municipals representats a l'Ajuntament, tècnics municipals de les àrees afectades per aquest projecte (treballant transversalment), associacions interessades en participar en la xarxa, i persones interessades a títol individual. En aquests dos últims casos, els membres inicials de la Comissió determinaran i treballaran per ampliar la participació ciutadana al màxim nombre d'entitats i ciutadans, per tal d'incorporar-los a la Comissió.
- La Comissió estudiarà la creació d'una xarxa d'horts urbans (estat actual de l'horticultura urbana al municipi, ubicació, cost econòmic, formació tècnica, mercat local, fórmules de protecció dels espais de cultiu, gestió del projecte, reglament de funcionament o altres qüestions que la Comissió cregui oportunes) i haurà d'emetre un Informe inicial en el transcurs de nou mesos, que posteriorment haurà de ser aprovat per Ple.