divendres, 10 d’abril del 2020

La república independent del meu macetohuerto.


Hi ha una cançó que afirma:

Vull viure entre herbes, vull cuidar el meu hort sí!
M´ensiborno amb l´esperit de llibertat

Sembla,sembla un antic somni dolç d´amor d´un

vell morrut hippiós, grenyut, sarnós, escarrà i geniüt...”


i ves per on, va essent moment per a implementar-ne la lletra. Potser si que és fer volar coloms apostar per l’autonomia aèria i declarar la república independent del meu macetohuerto. Però, si més no, és millor destí per aquestes vacances de setmana santa que la majoria de menjadors dels habitatges urbans. I sense que prohibicions absurdes m'impedeixen accedir-hi :-) 
Temps era temps, hi va haver qui oferia canviar el seu regne per un cavall. Però la meva república i el seu tros de cel, són com les flors de Baladre en un torrent, que no es venen, ni per deu, ni per cent! ( Pa todo lo demas, Mastercard!)



Com tot viatge, l’hort de terrat comença amb un primer pas. Podeu fer servir el que tingueu a ma per a plantar un esqueix pioner, des d’una patata grillada, fins a llavors de qualsevol vegetal que et caigui entre les mans, o un pinyol d'alvocat....
Busqueu un substrat lleuger, amb fibra de coco, perlita o similars i un recipient amb el fons foradat. A partir de 4 hores de sol directe al dia, podràs collir una gran varietat de verduretes. Aquí teniu un manual en pdf de 20 pàgines per orientar-vos :   https://lookaside.fbsbx.com/file/manual-agricultura-urbana.pdf?


Jo cada dia gaudeixo de 3 o 4 maduixes, i d’un plat de faves al mes. I si combines el macetohuerto amb la pertinença a una cooperativa de consum ecològic, La sobirania alimentària la tindràs a tocar dels dits J