diumenge, 7 de juliol del 2019

Mòduls Agroecològics Resilients a la Climatologia Adversa: (M.A.R.C.A.)



Cada cop està més acceptada entre els experts, la metàfora de comparar el clima amb un borratxo: Si a un borratxo el deixes tranquil, la tendència natural és a assentar-se. Però si a un borratxo l’obligues a moure’s, la tendència natural és a tomballejar-se. Com que hem forçat un escalfament global, el tomballeig del termòstat planetari està garantit. Ho demostra el que va passar en el darrer escalfament global de fa 18.000 anys: https://www.youtube.com/watch?v=NPG55Ja8BmQ
Els qui tenim l'esguard enfocat al mig termini, patim esgarrifances al pensar com podrem obtenir collita, bo i enfrontats a una crisi climàtica sense precedents. https://www.wbur.org/cognoscenti/2019/06/05/climate-change-food-frederick-hewett?-6Wk Les anomalies en les temperatures causaran onades de fred i de calor que, difícilment, els conreus podran resistir. La poca sobirania alimentària que ens resta, desapareixerà com llàgrimes en la pluja:-( Ja avui estem produint sols el 40% del que mengem) https://www.elcritic.cat/investigacio/que-ha-de-fer-catalunya-per-tenir-sobirania-alimentaria-10511
Altres habitants de l’ecosistema tant insubstituïbles com la fauna auxiliar, poden fàcilment formar part de la 6ª extinció que ja està en marxa. Els biòtops estan mudant a malament, i tot indica que sols podem anar a pitjor. https://www.ccma.cat/324/la-sisena-extincio-despecies-massiva-esta-en-marxa-i-es-una-greu-amenaca/noticia/2799182/ Ens calen la inventiva i creativitat holística que caracteritzen la permacultura, per a mirar de dissenyar sistemes resilients que minimitzin la patacada que ens espera. Hauriem de  dissenyar bioconstruccions que aixopluguen un biotop aprofitant la geotermia.
Proposo per a pal·liar en lo possible aquests problemes, un model basat en el concepte de walipini (hivernacle/ umbracle semi-soterrat, veure https://elhorticultor.org/construye-un-invernadero-subterraneo-para-cultivar-durante-todo-el-ano/). Però millorant el disseny, afegint un element  que maximitzi la inèrcia tèrmica: Una jardinera radiant amb mur de pedra seca. També aconseguim que la base del que hi plantem estigui entre 1 i 3 metre per sota del terreny (segons mides del model), però a 1 metre pel damunt del terra del mòdul. (Com que l’aire molt fred baixa i el molt calent puja, estar a mitja alçada és la situació més desitjable.) (Veure: http://unhortalbalco.blogspot.com/2019/04/el-walipini-amb-radiador-termolitic.html ) Les jardineres falquen tota la part baixa dels murs, i les que estan encarades al sud, tindran 4 braços per a facilitar les rotacions de conreus. La resta de jardinera sud pot fer-se servir per a plantes plurianuals sense rotacions La jardinera nord pot utilitzar-se per a tot allò que vol ombra( Troncs amb xiitaque o gírgoles, cargols, vermicompost...) La forma arrodonida de les parets de contenció fa que, per l’efecte “clau de volta”, els murs de pedra seca, tinguin més resistència. http://www.catpaisatge.net/dossiers/pedra_secaphp. En cas de caldre, hi ha morters naturals a base de calç o argila https://www.projectegreta.cat/ca/murs/tecniques-constructives/murs-de-pedra-pedra-seca-paredat-carreus/. I cal gent amb experiència que supervisi la feina https://lafeixapedraseca.com/com-treballem-2/. Un altre opció igualment vàlida són els murs de gabions, més fàcils de fer, i que se poden embolicar de tela metàl·lica amb una llum prou petita per evitar ratolins, però prou grossa per a permetre el pas de sargantanes i abellots. Veure http://estructurando.net/2019/03/18/muros-de-gaviones/.
 Els walipinis, construïts en paquets de 3 o 5 (en el mig els models més grans i profunds per aconseguir varietat de biòtops), permeten utilitzar les diferents zones polivalents de forma intercanviable. Això facilita diversificar la producció amb altres aliments. L’estabilitat tèrmica afavoreix tota mena de cria d’animals, com ara: conills, gallines, aquaponia, o el llavorer,... poden aprofitar la bona temperatura de les zones polivalents. En ser intercanviables permeten rotacions, que dificultin la instal·lació permanent de plagues en un mateix lloc. El bestiar es menja la part vegetal que nosaltres rebutgem i genera fems que adobaran els conreus.
Els diferents hivernacles actuen com a petit arxipèlag de nínxols ecològics pseudoconnectats per la proximitat ( Uns 2 o 3 metres de passadís extern entre l’inici de la rampa de cadascun dels walipinis). Aconseguim així un efecte “arca de Noé” per a tot un ecosistema d’invertebrats. Un veritable macrohotel d’insectes, aràcnids i miriàpodes diversos. La fauna auxiliar és imprescindible, i ens cal tenir-ne  tanta cura com del propi conreu.
Donat que el vent és el factor que més augmenta l’evapotranspiració, i que plantar en un “forat” protegeix del vent, l’estalvi hídric és evident. En cas de vents tempestuosos que trenquen les tiges exposades, els conreus en aquests mòduls salven la collita que en l’exterior es perd. 
Si bé es cert que per a tenir el mòdul en mode hivernacle, cal vidre o plàstic transparent (Petroli), en el mode umbracle no. L’ombra es pot aconseguir amb una pèrgola, trenant canyes o vímet, i col·locada just damunt,treure l’excés de radiació del migdia, però deixant entrar el sol de matí i de tarda.  Veure http://voltes.coop/projectes/pergola-prat-del-llobregat/.
El conrear dins dels mòduls també permet que a l’hivern s’hi pugui afegir calefacció amb estufa de llenya. A l’estiu, podem refrigerar l’aire amb polvoritzadors de microgotes d’aigua, o panells de materials humits (Veure https://avicultura.info/enfriamiento-evaporativo-todo-lo-que-deben-saber). D’aquesta forma, mentre tinguem amb que regar, el microclima necessari per al bon desenvolupament vegetal el podrem contenir dins d’uns marges acceptables, sense consum energètic. La principal dificultat serà enfrontar-se a la sequera que el canvi climàtic ens pot intensificar. Tenir accés a un freàtic amb reserves abundoses seria lo ideal, doncs el cicle de l’aigua fa temps que l’estem alterant: https://www.elagoradiario.com/agua/dibujan-un-nuevo-ciclo-del-agua-que-incluye-los-impactos-humanos/_vUOLmFThu0.
Per anar concloent, i resumir tot lo abans exposat, cal resiliència i flexibilitat. Un espai on els conreus i els animals ho tinguin més fàcil per a que ens acompanyin en la gimcana de supervivència en que se transformarà el futur proper. ( On la única cosa segura serà la incertesa https://www.academia.edu/RiesgodeseguridadM). Però si disposem de diferents M.A.R.C.A.’s construïts, podem produir bona part dels aliments requerits en una petita comunitat https://ecoagroconstruccion.wordpress.com/2018/08/14/limestone-permaculture-farm-demuestra-que-con-menos-de-media-hectarea-de-terreno-se-puede-alimentar-a-50-familias/I. Si se compleixen les pitjors previsions científiques (https://drive.google.com/file/d/1A4tpc-zO1iwluMp26URhi8zbFY4d5g3h/view ) serà la millor manera d’intentar adaptar-se sense morir en l’intent. 

dilluns, 22 d’abril del 2019

El walipini amb radiador termolític.


Sembla que aviat ens veurem enfrontats a un més que probable cataclisme meteorològic que devasti les collites. Com podem dissenyar un model agroecològic resilient a la climatologia adversa? Una de les opcions possibles és plantar en el fons de walipinis, que donen una bona inèrcia tèrmica. ( Veure https://unhortalbalco.blogspot.com/2014/02/el-walipini-de-vallbona-danoia.html ). Però... Com podria millorar-se el disseny? Com bunqueritzar al màxim la capacitat geotèrmica que els caracteritza?

Després de donar-li voltes al concepte, crec que la resposta són els murs de pedra seca, fent de radiadors lítics, amb una enorme massa tèrmica i una extensíssima superfície de contacte amb l'aire. Amb els murs de pedra seca,  a més de folrar les parets, també es pot fer una jardinera en l'interior, formant una mena de 4 "dits" on, a part de l'efecte sobre la temperatura, se pot fer una rotació de conreus ( Com en les parades de crestall, per exemple) La resta de la jardinera pot estar plantada per altres vegetals que no entren en les rotacions, com aromàtiques, maduixes, o carxofes, per exemple.

La jardinera termolítica permet concentrar els nutrients, airejar el substracte i facilitar l'accés a tot el sembrat. Propicia a l'hora el fer els walipinis més amples, sense perdre inèrcia tèrmica.


D'altre banda, els murs de pedra seca són un excel·lent macro-hotel d'insectes, i la seva diferent orientació dins del walipini garanteix que sempre hi hagi que rebin sol i altres que estiguin a l'ombra, de manera que puguin triar segons gustos. Veure https://www.facebook.com/pg/Associaci%C3%B3-Permacultural-Nutriens-Terram-864357733670503/photos/?tab=album&album_id=1846057395500527.


La resta d'avantatges del walipini segueixen intactes ( Calor a l'hivern, fresc a l'estiu, i protegit del vent tot l'any... ) i amb una petita ampliació del disseny, si pot fer lloc per entrar-hi des de llavorer fins a vermicompostera, passant per conills o gallines....Qui s'anima a fer-ne uns quants abans de que ens agafi el toro meteorològic?