dissabte, 20 de desembre del 2014

Ara que han passat 6 mesos....

En els horts socials de Vallbona, https://www.facebook.com=photoscollection ,fa una mica més de 6 mesos que plantàrem mongetes damunt la segona feixa fonda ( veureunhortalbalco.blogspot.com.es/2014/04/fent-una-feixa-fonda-en-dues-fases.) i encara no 6 mesos que enfonsàrem una bala de palla en el fons de la bassa-piscina (veure unhortalbalco.blogspot.com.es/2014/08/control-permacultural-del-creixement)

Curiosos i "desconfiats" de mena com som, volem veure per creure. Així que hem obert els "experiments" per tal de comprovar com evolucionaven:
 

La terra de la feixa fonda té un aspecte immillorable. La pinassa i els branquillons s'han compostat perfectament i queden els troncs més grossos i les branques gruixudes seguint el seu procés :-)


La palla enfonsada feia una pudoreta a putrefacció anaeròbica que ofenia lleument la pituïtària. Però després d'una quinzena de dies escorrent-se a sol i serena, encara l'hem reciclat per a fer multxing. En l'aigua no hi ha crescut cap alga, però té una tonalitat marronosa deguda als tanins alliberats.

Deixem les proves gràfiques que evidencien aquestes realitats empíriques a disposició de qui les vulgui aprofitar, però sense lucrar-se en cap altre moneda que no sigui els Faircoins http://vimeo.com/109907239#at=0

dissabte, 6 de desembre del 2014

Tota la nostra solidaritat amb Josep Pàmies.


Compartim el manifest de suport a Josep Pàmies, pagès de Balaguer, impulsor de l’associació Dolça Revolució, membre de Som lo que sembrem i Slow Food Terres de Lleida i autor del llibre “Una dolça revolució”.
Pàmies, ben conegut per la seva entrega a la recuperació i difusió dels sabers i usos populars de plantes medicinals i la seva crítica al sistema mèdic hegemònic i els poders dominants, ha estat denunciat pels Mossos d’Esquadra.
Es convoca una concentració de suport l’11 de desembre a les 10.30h davant els Jutjats de Balaguer.
La informació sobre el cas es troba a la web www.femlanostra.org.

Pàmies denunciat

L’abril de 2012, Josep Pàmies posa un terreny a disposició de l’Associació Dolça Revolució de les Plantes Medicinals per a que els seus socis hi poguessin cultivar plantes per a usos medicinals, entre elles la marihauna.
Aquesta estiu,  com a conseqüència d’un incident al·liè a la qüestió,  ocorregut en la finca de l’empresa Pàmies Hortícoles, es va requerir la presencia dels mossos d’esquadra. Va ser llavors quan els agents van veure les plantes de marihuana de l‘associació, les van requisar i van interposar una denúncia al Josep Pàmies per un Presumpte Delicte Contra la Salut Pública.
A partir d’aquesta denuncia, el Jutjat de 1ª Instància i Instrucció nº 3 de Balaguer ha citat a declarar al Pàmies el proper dia 11 de desembre a les 11 del matí.

Manifest de suport: Solidaritat amb Josep Pàmies, plantem Marihuana i fem la nostra

Ja són massa les plantes prohibides, ja són massa les persones acusades de cultivar-les i ja són massa els coneixements populars que ens impedeixen compartir. Les cultures pageses són fruït d’una relació mil·lenària entre la humanitat, el medi i la resta d’espècies. Cap estat, cap universitat, cap lobby empresarial, cap hospital les ha de poder impugnar, amagar o privatitzar.
Som persones conscients i solidàries i no creiem en el paternalisme d’una administració que criminalitza les actuacions pel bé comú al temps que entorpeix la justícia davant la corrupció; una administració que protegeix els grans interessos econòmics i dilata la resolució  de les causes d’arrel de la malaltia, la pobresa i la destrucció del planeta.
Ens oposem a la inculpació de Josep Pàmies i la Dolça Revolució de les Plantes Medicinals, per cultivar, recomanar i facilitar marihuana per a usos medicinals. Considerem injust que no es  permeti  cultivar marihuana per a usos mèdics, quan d’aquesta activitat se’n derivaria la millora i curació de diverses malalties com ho demostren centenars d’estudis científics i la pràctica diària de milers de persones.
Mentre siguem privats de poder decidir directament sobre allò que ens afecta amb consultes vinculants i altres mecanismes horitzontals,  manifestem la nostra voluntat de desobeir lleis injustes i, entre elles, les que ens porten a presentar aquest manifest.
I per això:
# Demanem l’arxivament de la causa contra Josep Pàmies i la Dolça Revolució.
# Exigim la despenalització del cultiu i ús de marihuana, per facilitar-ne els usos medicinals i eradicar-ne el narcotràfic.
# Fem una crida a plantar marihuana i oferir-la una vegada obtinguda  a totes les unitats de dolor dels hospitals, com alternativa natural a la morfina, la cortisona i altres medicaments que causen greus efectes secundaris.
# Invitem a fer ús de la desobediència civil organitzada per acabar amb l’actual règim alimentari, mèdic i polític i construir-ne un de nou, basat en  la justícia social i ambiental i en la democràcia directa.



dijous, 21 d’agost del 2014

Control permacultural del creixement d'algues.

La recuperació d'una antiga piscina per reconvertir-la en bassa i regar l'ampliació dels horts comunitaris de Vallbona d'Anoia,  presentava la dificultat de controlar el creixement de les algues sense ús de Clor, per poder seguir donant-li els anteriors usos lúdics, sense malmetre les verdures que regarem.

Per assolir el repte, seguim una estratègia de tres eixos. El primer és la limitació de l'energia solar que reben, mitjançant la cobertura amb una tela d'ombrejat. La segona consisteix en introduir peixos omnívors d'aigua dolça, com ara carpes, que es menjaran les algues i les larves de mosquit. El tercer eix estratègic consisteix en absorbir el Nitrogen dissolt en l'aigua, per treure-li el principal nutrient vegetal relacionat amb el creixement.

Però, com absorbim el N dissolt? doncs mitjançant l'enfonsament d'una bala de palla :-)

La cosa funciona així: La palla té una relació Carboni/Nitrogen molt baixa. El Carboni submergit "voldrà podrir-se", i per a poder fer-ho han de créixer bacteris i fongs que facin la feina. Però per a créixer cal poder fabricar proteïnes, i per a fer proteïnes cal un 6'25% de N en cadascuna. Si la palla està enfonsada, cap bacteri podrà fer us del N2 atmosfèric i estaran obligats a consumir el que porti l'aigua, fins esgotar-lo. 

Sense gaire llum ni N, i menjades pels peixos, les algues tenen un futur d'escassetat garantit. Tot i que la bala de palla ( embolicada amb tela mosquitera i filferro de galliner i lligada a tres pedres que li donen llast), caldrà canviar-la amb regularitat mensual, surt més bé de preu que qualsevol potinga amb químics de síntesi, i sobretot, no contamina la collita amb marranades agrotòxiques :-)

dimecres, 11 de juny del 2014

Matèria prima per a la fabricació de bombes :-)

Doncs si, avui encara és legal fabricar algun tipus de bomba: Les bombes d'amarant, per exemple. http://periodicodigitalwebguerrillero.blogspot.com.es/2014/05/bombas-de-amaranto-combatir-monsanto-el.html
La família de les amarantàcies són plantes amb multitud de propietats:
http://bolsonweb.com.ar/diariobolson/detalle.php?id_noticia=25321 i si plantes diferents varietats juntes, acabes obtenint llavors híbrides de gran variabilitat genètica, ideals per a desenvolupar resistències a tot tipus de verins, com ara el Glisofat, http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2013/05/amb-lagroquimic-fins-el-coll.html (Una substància herbicida, pel que fan transgènic el blat de moro, específicament per resistir-la) .... TREMOLEU MONSANTO, QUE ANEM A PER VOSALTRES :-) https://www.youtube.com/watch?v=dnKc37U3AiQ&feature=youtu.be !!!!


Per a una composició més acurada del material genètic, us recomanem consultar la taula  del següent enllaç:  http://www.weedscience.com/Summary/Country.aspx?CountryAbbr=ES

dimecres, 23 d’abril del 2014

A l'estiu, tota cuca viu?

  La manca de fred hivernal d'enguany ha permès que bona part dels insectes que naturalment sucumbien en les glaçades, continuïn vius fins la primavera. Això implica un nombre més alt de densitat de lo habitual per aquestes dates, que tot indica que es mantindrà en  augment si les condicions meteorològiques continuen essent-lis favorables.
D'aquesta manera es tem que puguin arribar fàcilment a nivell de plaga tota mena de paràsits molestos i possibles vectors de transmissions de malalties.

Mosquits, puces, paparres i polls són cada volta més resistents als tractaments químics convencionals, dificultant encara més el seu control. Per això val la pena tenir en conte els mètodes ecològics per fer-lis front.
L'us de plantes aromàtiques és una mesura preventiva molt interessant: La citronel·la disgusta als mosquits, romaní, lavanda i menta els hi desagraden a les puces ....
També hi ha trampes casolanes per capturar mosquits, utilitzar sal per matar per  deshidratació les puces, asfíxiar amb terra de diatomees per els polls,  o una gota d'oli en el cap de la paparra....

La fauna auxiliar són els depredadors naturals que juguen al nostre bandol: Aranyes, granotes, libèl·lules,rat-penats, orenetes i sargantanes s'alimenten menjant plagues :-)

Per evitar afavorir la reproducció dels insectes indesitjats, és fonamental eliminar l'aigua acumulada en petits recipients on crien els mosquits i desbrossar verdises on paparres i puces tenen el reservori de població, desparasitar amb freqüència les mascotes i revisar la pell dels infants.

 Un parell d'enllaços interessants:

http://www.murcianatural.carm.es/c/document_library/get_file?uuid=401bc93d-c0a2-4ff8-8d3c-2912fffe9644&groupId=14

http://vidaverde.about.com/od/El-hogar-verde/tp/Control-Natural-De-Plagas-Domesticas-Cucarachas-Hormigas-Mosquitos.htm

dilluns, 21 d’abril del 2014

Fent una feixa fonda en dues fases.

Una feixa fonda ( Bancal profundo en espanyol) és una tècnica de cultiu permacultural que possibilita maximitzar la producció agrària en espais petits. Consisteix en fer un forat en el terreny i reomplir-lo barrejant restes vegetals com trocs i branques, herbes i fulles, amb la terra que hem extret, fins formar-ne un monticle. Podeu llegir-ne les avantatges en http://www.ecoagricultor.com/2013/10/huerto-ecologico-como-cultivar-en-bancal-profundo-o-elevado/ , mirar fotos de diferents models en http://www.inspirationgreen.com/hugelkultur.html  i veure'n un exemple en un vídeo en https://www.youtube.com/watch?v=0PaoXUlqpVM

Físicament, augmentem la superfície d'intercanvi amb l'aire i espongem. Químicament, la matèria orgànica enriquirà en nutrients a mesura que es descomposi. Laboralment, dona molta més feina.
Per això darrer, es pot fer en dues fases separades en el temps ( que escalonen els esforços), tal com ara expliquem:
En la primera fase, cap el setembre, plantem cebes de calçot (Allium Cepa, varietat blanca gran tardana de Lleida) i les anem calçant amb les tiges sobreres de la collita de blat de moro i terra amb una mica de cendres, que a les cebes els hi va molt bé com adob. Com que les cendres augmenten el Ph, posem pinassa que acidifica per neutralitzar-ho. L'acció mecànica de descalçar en arribar la collita, ja ens barreja l'amalgama. https://www.facebook.com/photo.php?fbid=749394535087369&set=a.749394105087412.1073741840.100000504888874&type=3&theater

En la segona, cap el Març, collits els rebrots de ceba, continuem afegint restes de les podes d'olivera, pi, canyes ..., en capes colgades de més terra i gallinaça, com un "hojaldre" de mil fulles. Els excrements de gallina, rics en Nitrògen, són importants perquè per descomposar la matèria orgànica calen bacteris i fongs que se multipliquin. Però per reproduir-se els hi cal fer proteïnes i les proteïnes tenen un 6'25% de N.

Per afegir més N a la barreja, la primera plantació recomanem una
lleguminosa. Les plantes que tenen els fruits dins de baines ( Pèsols, faves, cigrons, mongetes,....) fan uns nòduls radiculars on bacteris especialitzats viuen en simbiosi amb el vegetal, capturant l'N2 atmosfèric i transformant-lo en nitrats i nitrits a canvi del midó fotosintètic que fabriquen les fulles. D'aquesta manera s'aconsegueix enriquir amb més N el conjunt del biòtop format sota l'amuntegament acumulat i convertir el pastís resultant en una mullida mousse, curulla de biodiversitat nodridora. En aquest terreny tant fèrtil, la collita vindrà sola :-)

Està molt ben explicat el funcionament del sol en http://ecoagricultor.com/wp-content/uploads/2013/10/EL-SUELO-DE-CULTIVO.pdf
 

divendres, 28 de febrer del 2014

Taronges de La Verneda.


El grup d'alimentació del pla d'energia participatiu de Sant Martí de Provençals, Diumenge passat, va convocar a la ciutadania a la 4ª taronjada resilient: 
http://plaenergiaparticipatiu.cat/4a-taronjada-resilient-23f-2014/

Gaudint d'una primavera de mig Febrer, ens enfilarem als tarongers amargs per transformar els seus fruits en deliciosa i nutritiva melmelada. Un exemple de resiliència duta a la pràctica digne de ser reconegut, mentre d'altres s'omplen la boca de paraules boniques per amagar sota la xerrameca que lo que s'omplen de veritat són les butxaques: http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2013/10/resiliencia-predicant-mentre-van.html


Fotos de l'esdeveniment en:

 https://plus.google.com/photos/100485484659432354891/albums/5985217805385615857?authkey=CMKNgc-U0_rv7wE

https://www.facebook.com/aavv.canricart/media_set?set=a.784988778197124.1073741856.100000580261397&type=3

diumenge, 16 de febrer del 2014

El "WALIPINI" de Vallbona d'Anòia.



















En els horts comunitaris municipals de Vallbona d'Anoia http://www.vallbonadanoia.cat/index.php?md=articles&id=1136  hi ha un hivernacle una mica diferent. Està semi-soterrat a una fondària de 1'5 metres, per aprofitar la inèrcia tèrmica del terreny i minimitzar la resistència al vent.

El nom d'aquesta tècnica agrícola precolombina és 'Walipini', paraula Aimara que significa "aixoplug càlid", i val molt la pena plantejar-se-la. 



















Davant de les incerteses climàtiques a les que cal fer front i els episodis extrems que se sovintejaran cada volta més http://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2014-02-20/cuenta-atras-disfruta-mientras-puedas-el-colapso-mundial-llegara-en-16-anos_91566/, un Walipini ofereix un grau de defensa al vent, les pedregades, les glaçades i les calorades, que molt aviat amortitza la inversió de construir-lo.

A continuació us presentem un parell d'enllaços on podreu trobar exemples on aprofundir en el seu coneixement:

Un primer, on s'explica el seu funcionament http://csaranjuez.wordpress.com/2013/03/14/walipini-cobijo-calido-o-invernadero-semienterrado-fundamentos/

I un segon, en llengua anglesa, on podreu trobar exemples gràfics de models diferents, tots ells aprofitant els mateixos principis http://www.inspirationgreen.com/pit-greenhouses.html

 
























TOT GERMINANT LLAVORERS FINS A TRANSFORMAR EN UMBRACLE.

Encara en procés de construcció, ja fa les funcions de germinador per llavorers. La humitat que s'hi condensa i l'elevada temperatura són ideals per aquest objectiu.  Quan arribi l'estiu, el plàstic es canviarà per una tela d'ombrejat i dins hi haurà uns 5 graus centígrads menys que fora. Això permetrà que els vegetals del seu interior s'estalviïn bona part de l'estrès hídric que patiran els que estiguin plantats a ple sòl. Tinguem present que per damunt de 35º centígrads, la majoria de verdures aturen bona part dels mecanismes metabòlics, limitant-se a concentrar tots els esforços a intentar sobreviure.


PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ

El seu procés de construcció és molt econòmic i consumeix un mínim de materials. La retroexcavadora fa un forat de 6 X 10 X 1'5 M en poc més de 4 o 5 hores, amb un preu de lloguer de la màquina més operari d'uns 300 Euros. Els maons i ciment i hores de paleta que costi aixecar murs per deixar-ho més maco és opcional. Altres possibilitats serien fer uns horts verticals o posar unes estanteries per germinar els llavorers dels horts dels veïns.


















El sostre són barres d'acer corrugat de les de fer armadures pel formigó, soldades fent una quadrícula i soldades també pels extrems a altres barres de prop d'un metre, clavades dins del terreny com piquetes d'una tenda de càmping gegants. Es recobreixde tela de galliner per evitar que quan plogui el plàstic que posem pel damunt faci bosses. La tela de galliner també evita el fregament directe entre el plàstic i l'acer corrugat quan fa vent. Per damunt del plàstic, cordes tensades fent un altra quadrícula i els extrems del plàstic enterrats, eviten que se pugui volar per efecte vela.

Més fotos en https://www.facebook.com/joan.marcatristan/media_set?set=a.806515689375253.1073741848.100000504888874&type=1