dissabte, 17 d’octubre del 2015

El gran vídeo dels horts permaculturals de Vallbona.

Ja està a l'abast d'un clic el vídeo dels horts socials comunitaris municipals de Vallbona:

 https://www.youtube.com/watch?v=SUZiOzBGFCY&feature=youtu.be 

En el vídeo s'intenta documentar argumentadament les múltiples avantatges d'aquest equipament polifacètic: Genera teixit social, dignitat humana i aliments ecològics, combat el canvi climàtic, germina resiliència i sobirania alimentària, aflora conscienciació mediambiental, fructifica salut física i mental...

Alcaldes de ciutats més grans comencen a posar-se també les piles, com el de València, que proposa fer horts urbans en els solars buits i que se fan resó la premsa
http://www.eldiario.es/cv/Ribo-plantea-huertos-terrenos-abandonados_0_442006821.html


http://www.lasprovincias.es/valencia-ciudad/201510/17/vecinos-colegios-podran-cultivar-

En la "ciutat comtal", però, de moment sols tenim notícia de que hi ha intencions ben intencionades, sense propostes concretes que les sustentin. Ara que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha signat el Pacte de Política Alimentària Urbana que s’ha celebrat a Milà ( i que ha reunit representants de cents ciutats de tot el món) seria el moment d'exigir-li coherència i que els set punts de que consta aquest pacte ( i que diuen el següent) no quedi en paper mullat:

  1. Treballar per desenvolupar sistemes alimentaris sostenibles, inclusius, resistents, segurs i diversificats, per assegurar menjar sà i accessible a tots en un marc d’acció basat en els drets, amb el fi de reduir el malbaratament d’aliments i preservar la biodiversitat i, al mateix temps, mitigar i adaptar-se als efectes dels canvis climàtics.
  2. Promoure la coordinació entre departaments i sectors en l’àmbit municipal i territorial, afavorint la inclusió de consideracions relatives a la política alimentària urbana dins de les polítiques, els programes i les iniciatives en el camp social, econòmic i ambiental, que tractin, entre d’altres coses, la distribució i l’abastiment alimentaris, la protecció social, la nutrició l’equitat, la producció alimentària, la instrucció, la seguretat alimentària i la reducció dels malbaratament.
  3. Promoure la coherència entre les polítiques i els programes municipals relatius a la alimentació i les polítiques i els processos sub nacionals, nacionals, regionals i internacionals pertinents.
  4. Involucrar a tots els sector del sistema alimentari (incloses les autoritats locals, els ens tècnics i acadèmics, la societat civil, els petits productors i el sector privat), per al desenvolupament, l’actuació i l’evaluació de polítiques, programes i iniciatives en el camp alimentari.
  5. Revisar i modificar les polítiques, els plans i les normes existents en l’àmbit urbà per afavorir la creació de sistemes alimentaris justos, resistents i sostenibles.
  6. A cada ciutat, utilitzar el Marc d’Acció com a punt de partida per organitzar el propi sistema alimentari urbà i compartir els avenços entre les ciutats participants, els governs nacionals i les organitzacions internacionals, en el seu cas.
  7. Promoure la participació d’altres ciutats en el marc de la nostra acció a favor de les polítiques alimentàries.
Amb voluntat política, la capital del país hauria de predicar amb l'exemple d'integració i reducció de la insostenible petjada ecològica barcelonina damunt la resta de territori, bo i invertint en polítiques d'inclusió dels més febles. Si Vallbona d'Anoia pot, la "millor botiga del món" no hi arriba? Falta d'espai no poden alegar:

http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2015/09/volem-horts-socials-en-els-descampats.html 

divendres, 18 de setembre del 2015

El conreu en Big bags.


He vist taules de conreu de diferents materials, preus i mides, però no hi ha model que me convenci més que el conreu en big bags, col·locats damunt de palès de plàstic. Els avantatges són molts, i passo a enumerar-los:
Primer que res la relació qualitat/preu. Una taula de conreu comercial costa entre 150 i 200 euros, proporcionant menys de 200 litres de substrat útil per l'arrelament dels vegetals. En comparació, un big bag proporciona 1000 litres de volum de substrat, que sumant el cost del palet i la terra vegetal  es pot aconseguir per un preu força inferior als 100 Euros, comprant a l'engròs.
El major volum aporta inèrcia tèrmica, de manera que les arrels pateixen menys les glaçades o les ones de calor. El color blanc del big bag causa un efecte d'albero molt interessant durant l'estiu ( Època de màxima collita). L'entreteixit de la tela permet gran superfície d'intercanvi de gasos entre l'atmosfera i el terreny., i garanteix un magnífic drenatge dels lixiviats.
També tenim més retenció d'aigua de reg per metre quadrat, en tenir major fondària un big bag que una taula de conreu comercial. Això permet més resiliència dels vegetals davant l'estrès hídric per una manca puntual de reg.
En estar els big bags col·locats damunt de palets són perfectament mòbils, ja sigui amb un transpalet per a trajectes curts, ja sigui amb un toro per a trajectes mitjans, ja sigui amb un camió ploma per a viatges llargs.
El sistema és perfectament utilitzable per a persones amb mobilitat reduïda, doncs la superfície de treball està a 1'20 metres d'alçada, utilitzable des d'una cadira de rodes.
La hipotètica contaminació del terra no és problemàtic, doncs les arrels no surten del big bag. També és ùtil a l'hora d'horticulturalitzar espais amb jaciments arqueològics en el subsol, com per exemple l'antic recinte fabril de Can Ricart http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2015/03/volem-can-ricart-musical-i-horticola.html

El fet de disposar d'horts bellugables, permet posar en producció espais encimentats amb usos molt puntuals, d'on l'hort es pot moure quan faci nosa. Per exemple, l'esplanada del Fòrum en Barcelona http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2015/04/la-facana-mes-falac-de-totes-les-que-es.html
Si la producció de verdures ecològiques la fan persones amb risc d'exclusió, es creen llocs de treball protegits per als més vulnerables http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2015/02/lhort-social-comunitari-es-una-eina.html, a l'hora que se guanya una significativa sobirania alimentària http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2015/08/res-mes-patriotic-que-els-horts.html, bo i predicant amb l'exemple de l'anomenada resiliència urbana http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2013/10/resiliencia-predicant-mentre-van.html enlloc de fer el paperina amb els malabarismes municipals del pla buits http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2014/06/pla-buits-i-butxaques-plenes.html . Un hort social pot ser una bona font d'ingressos pels seus usuaris si se li dona valor afegit a la collita i es treballa en cooperativa http://www.regio7.cat/anoia-baix-llobregat/2015/08/27/laccio-social-dels-horts-vallbona/326979.html


Si les escoles bressol municipals disposen d'unes empreses de càtering que utilitzin les verdures ecològiques per a menjar dels més petits, evitarem que al demostrat endarreriment cognitiu que causa la contaminació atmosfèrica, veure http://www.ccma.cat/324/la-contaminacio-perjudica-laprenentatge-dels-nens-segons-un-estudi-del-centre-de-recerca-en-epidemiologia-ambiental/noticia/2647334/ se li sumin els micro enverinaments a que la agroindústria convencional ens condemna a totes les seves consumidores.


diumenge, 9 d’agost del 2015

Res més patriòtic que els horts col·lectius.

En 1859,  Abraham Lincoln va afirmar: "En un futur no molt llunyà, la més valuosa de les arts serà la de generar subsistència en la parcel·la de terra més petita. Cap comunitat on tots els seus membres dominin aquest art, podrà ser mai víctima de l'opressió". Un segle després, Henry Kíssinguer va encunyar la frase: "Si vols controlar els governs, deixe'ls sense petroli. Si vols controlar els pobles, deixa'ls sense aliments"

Avui, que la legalment anomenada "comunitat autònoma de Catalunya" s'enfronta al procés de recuperar les llibertats nacionals,( que ens arravataren per dret de conquesta fa 300 anys), la qüestió de la sobirania alimentària pren una importància cada dia més cabdal.

Ja no és tant sols ( que també) el canvi climàtic, el pic-oil i la 6ª extinció massiva de la història del planeta, les que amenacen amb deixar-nos buit el rebost ( Veure http://blogs.ccma.cat/latituds.php?itemid=55113). El conflicte inevitable amb l'estat veí posarà en escacs la nostra capacitat de resiliència. 

Els més que probables bloqueigs de les fronteres, ens obligaran a menjar del que produïm, i els anys d'especulació urbanística ens han encimentat el territori. Tenim una pagesia en perill d'extinció i depenem de les exportacions d'aliments per a poder omplir el pap. La Catalunya rica i plena pot començar a assaborir llurs llibertats amb la panxa escassament nodrida :-( Diuen que Henry Kissinger va afirmar "controla els aliments i controlaràs pobles"
La veritable pàtria són els boscos, els rius, la terra i les persones que les habiten, i el tenir-ne cura de totes elles et dona el dret a autoproclamar-te patriota.

Els himnes i les banderes ens alimenten els esperits amb renovada fúria, fins a quasi delejar la lluita, però no dissimulen pas la fam.  Tampoc es poden servir els símbols per amagar les vergonyes de la classe política postfranquista, caracteritzada en bona mesura per un grau de corrupció digne de les millors monarquies bananeres. Els enriquiments per "art de màfia" tenen tendència a justificar els seus barroers trucs agitant draps de colors, com si fossin capots de torero, per desviar les envestides i fent continuar l'espectacle. :-(

Per això, davant uns temps imminents carregats de cabòries, incerteses i trasbalsos, on el país es juga el ser o no ser, no hi pot haver cap acció més patriòtica que organitzar uns horts públics i col·lectius en cada ajuntament.

Hi ha qui diu que un hort és lo més revolucionari que hi ha, i no li negarem. Però cal dir clar i català que lo més patriòtic també són els horts. Horts públics, col·lectius, multiculturals i permaculturals,fent teixit social i associatiu, i defensant la terra, bo i compartint els fruits del nostre treball tot sembrant llavors de dignitat nacional!!!!

 http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/03/ruralitzar-la-ciutat-es-posible.html

dissabte, 4 de juliol del 2015

Fitodepuració que no tenim :-(




En un territori resilient, els rius han d'esser una font de vida que regui la biodiversitat. En l'actual comunitat autònoma de Catalunya tenim unes clavegueres a cel obert que fan pudor a encobriments i saquejos "A.C.A." més gran. 

El riu Anoia, passat Capellades, és un dels exemples d'incompliment denunciat per Brussel·les http://www.eldiario.es/sociedad/Europa-abiertos-vertidos-residuales-Espana_0_328617844.html que diu que l'estat espanyol no fa els anàlisi que la normativa europea obliga a fer http://politica.elpais.com/politica/2015/04/06/actualidad/1428335072_466324.html
 
No cal més que veure les fotos de com baixa el riu per entendre la manca d'interès en analitzar el que s'hi aboca https://www.facebook.com/joan.marcatristan/media_set?set=a.973195942707226.1073741873.100000504888874&type=3&hc_location=ufi
 
Les possibles solucions no són tant difícils. La natura és poderosa quan se l'ajuda, http://www.iagua.es/noticias/espana/csic/15/06/15/que-papel-juegan-plantas-y-microorganismos-depuracion-rios?utm_source=twitterfeed&utm_medium=facebook i la fitodepuració permet, per exemple que ja hi hagi una piscina natural pública en Londres https://www.veoverde.com/2015/03/londres-construye-la-primera-piscina-publica-que-se-limpia-con-plantas-en-vez-de-cloro/ però hi ha més exemples de descontaminació de rius urbanitzats http://www.plataformaurbana.cl/archive/2014/01/21/ocho-ejemplos-de-que-es-posible-descontaminar-los-rios-urbanos/ en molts llocs del món. La depuració ecològica permet aigües prou netes com per a banys de qualitat http://davidmadridalonso.blogspot.com.es/2011/11/tratamiento-ecologico-del-agua-de-las.html
Hi ha boies que oxigenen amb energia solar http://www.lanacion.com.ar/1786463-una-boya-que-funciona-con-energia-solar-oxigenara-el-agua-del-lago-soldati i aspecte casolà, fins grans hivernacles flotants d'aspecte futurista http://www.plataformaurbana.cl/archive/2014/06/13/the-looper-un-invernadero-flotante-que-descontamina-los-rios/ passant per dissenys intermedis com http://www.pnat.net/jellyfish-barge/ i altres opcions modulars i adaptables als espais http://super.abril.com.br/blogs/planeta/sistema-de-tratamento-ecologico-recupera-rios-poluidos-e-cria-jardins-flutuantes/ que te fascinat a més d'una http://diarioecologia.com/fascinante-proyecto-transforma-rios-contaminados-en-jardines-flotantes/?doing_wp_cron=1425158854.0254440307617187500000

 Tornant a lo que dèiem del riu Anoia, tot el que s'ha fet fins ara de fitodepuració és la performance reivindicativa de fer una illa surant amb material de reciclatge i batejar-la amb el nom del responsable de l'agència catalana de l'aigua del tros d'Anoia que arriba fins Vallbona: https://www.facebook.com/profile.php?id=100007504457375&sk=photos&collection_token=100007504457375%3A2305272732%3A69&set=a.1552934511633349.1073741858.100007504457375&type=3  

La responsabilitat de tenir les aigües dels rius netes no és un joc de nens. La deixadesa de funcions en temes tant cabdals acaba passant una factura massa elevada com per a continuar permetent que uns pocs embrutin per enriquir-se i els responsables públics no surtin del seu despatx !!!!

Una via verda seria una opció econòmica molt més rendible a llarg termini  http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2012/05/passejant-pel-riu-anoia.html









dijous, 5 de febrer del 2015

L'hort social comunitari és una eina polivalent.

L'hort social comunitari de Vallbona d'Anoia ha publicat la memòria d'activitats dels darrers dos anys. El document evidencia la polivalència d'aquest equipament municipal. http://goo.gl/5Z0NPK

D'una banda, permet a les persones amb risc d'exclusió social que demanen ajut alimentari a l'ajuntament, aconseguir mitjançant el seu treball bona part del menjar que consumeixen les seves famílies. També els hi permet vendre una part de la seva collita i aconseguir uns mínims ingressos.

D'altre banda, el curs de permacultura que s'imparteix tots els Dilluns no festius, permet a tothom qui ho vulgui aprofundir en els seus coneixements agraris, bo i practicant diferents tècniques ecològiques.

Però a més, posa en producció camps abandonats, disminuint la càrrega de foc en cas d'incendi, embellint el paisatge i el paisanatge, millora la dieta dels usuaris i els hi permet fer exercici físic gaudint de l'aire lliure.

 També millora les opcions laborals dels alumnes, perquè adquireixen coneixements útils en jardineria, viverisme, horticultura, etc.http://soberaniaalimentaria.info/numeros-publicados/42-numero-20/201-la-agricultura-social

Conceptes tant de moda com la resiliència, la conscienciació ecològica i la sobirania alimentària s'hi materialitzen de forma visible, palpable i digerible. És un espai on l'esforç literalment fructifica i a l'hora, és un hàbitat humà ideal per a la socialització i l'oci no consumista.

Enllaç a la memòria  http://issuu.com/joanmarcatristan/docs/memoria_activitats-_joan_marca_tris