dimecres, 23 d’abril del 2014

A l'estiu, tota cuca viu?

  La manca de fred hivernal d'enguany ha permès que bona part dels insectes que naturalment sucumbien en les glaçades, continuïn vius fins la primavera. Això implica un nombre més alt de densitat de lo habitual per aquestes dates, que tot indica que es mantindrà en  augment si les condicions meteorològiques continuen essent-lis favorables.
D'aquesta manera es tem que puguin arribar fàcilment a nivell de plaga tota mena de paràsits molestos i possibles vectors de transmissions de malalties.

Mosquits, puces, paparres i polls són cada volta més resistents als tractaments químics convencionals, dificultant encara més el seu control. Per això val la pena tenir en conte els mètodes ecològics per fer-lis front.
L'us de plantes aromàtiques és una mesura preventiva molt interessant: La citronel·la disgusta als mosquits, romaní, lavanda i menta els hi desagraden a les puces ....
També hi ha trampes casolanes per capturar mosquits, utilitzar sal per matar per  deshidratació les puces, asfíxiar amb terra de diatomees per els polls,  o una gota d'oli en el cap de la paparra....

La fauna auxiliar són els depredadors naturals que juguen al nostre bandol: Aranyes, granotes, libèl·lules,rat-penats, orenetes i sargantanes s'alimenten menjant plagues :-)

Per evitar afavorir la reproducció dels insectes indesitjats, és fonamental eliminar l'aigua acumulada en petits recipients on crien els mosquits i desbrossar verdises on paparres i puces tenen el reservori de població, desparasitar amb freqüència les mascotes i revisar la pell dels infants.

 Un parell d'enllaços interessants:

http://www.murcianatural.carm.es/c/document_library/get_file?uuid=401bc93d-c0a2-4ff8-8d3c-2912fffe9644&groupId=14

http://vidaverde.about.com/od/El-hogar-verde/tp/Control-Natural-De-Plagas-Domesticas-Cucarachas-Hormigas-Mosquitos.htm

dilluns, 21 d’abril del 2014

Fent una feixa fonda en dues fases.

Una feixa fonda ( Bancal profundo en espanyol) és una tècnica de cultiu permacultural que possibilita maximitzar la producció agrària en espais petits. Consisteix en fer un forat en el terreny i reomplir-lo barrejant restes vegetals com trocs i branques, herbes i fulles, amb la terra que hem extret, fins formar-ne un monticle. Podeu llegir-ne les avantatges en http://www.ecoagricultor.com/2013/10/huerto-ecologico-como-cultivar-en-bancal-profundo-o-elevado/ , mirar fotos de diferents models en http://www.inspirationgreen.com/hugelkultur.html  i veure'n un exemple en un vídeo en https://www.youtube.com/watch?v=0PaoXUlqpVM

Físicament, augmentem la superfície d'intercanvi amb l'aire i espongem. Químicament, la matèria orgànica enriquirà en nutrients a mesura que es descomposi. Laboralment, dona molta més feina.
Per això darrer, es pot fer en dues fases separades en el temps ( que escalonen els esforços), tal com ara expliquem:
En la primera fase, cap el setembre, plantem cebes de calçot (Allium Cepa, varietat blanca gran tardana de Lleida) i les anem calçant amb les tiges sobreres de la collita de blat de moro i terra amb una mica de cendres, que a les cebes els hi va molt bé com adob. Com que les cendres augmenten el Ph, posem pinassa que acidifica per neutralitzar-ho. L'acció mecànica de descalçar en arribar la collita, ja ens barreja l'amalgama. https://www.facebook.com/photo.php?fbid=749394535087369&set=a.749394105087412.1073741840.100000504888874&type=3&theater

En la segona, cap el Març, collits els rebrots de ceba, continuem afegint restes de les podes d'olivera, pi, canyes ..., en capes colgades de més terra i gallinaça, com un "hojaldre" de mil fulles. Els excrements de gallina, rics en Nitrògen, són importants perquè per descomposar la matèria orgànica calen bacteris i fongs que se multipliquin. Però per reproduir-se els hi cal fer proteïnes i les proteïnes tenen un 6'25% de N.

Per afegir més N a la barreja, la primera plantació recomanem una
lleguminosa. Les plantes que tenen els fruits dins de baines ( Pèsols, faves, cigrons, mongetes,....) fan uns nòduls radiculars on bacteris especialitzats viuen en simbiosi amb el vegetal, capturant l'N2 atmosfèric i transformant-lo en nitrats i nitrits a canvi del midó fotosintètic que fabriquen les fulles. D'aquesta manera s'aconsegueix enriquir amb més N el conjunt del biòtop format sota l'amuntegament acumulat i convertir el pastís resultant en una mullida mousse, curulla de biodiversitat nodridora. En aquest terreny tant fèrtil, la collita vindrà sola :-)

Està molt ben explicat el funcionament del sol en http://ecoagricultor.com/wp-content/uploads/2013/10/EL-SUELO-DE-CULTIVO.pdf