Els
qui tenim l'esguard enfocat al mig termini, patim esgarrifances al pensar com
podrem obtenir collita, bo i enfrontats a una crisi climàtica sense precedents.
https://www.wbur.org/cognoscenti/2019/06/05/climate-change-food-frederick-hewett?-6Wk Les
anomalies en les temperatures causaran onades de fred i de calor que,
difícilment, els conreus podran resistir. La poca sobirania alimentària que ens
resta, desapareixerà com llàgrimes en la pluja:-( Ja avui estem produint sols
el 40% del que mengem) https://www.elcritic.cat/investigacio/que-ha-de-fer-catalunya-per-tenir-sobirania-alimentaria-10511
Altres
habitants de l’ecosistema tant insubstituïbles com la fauna auxiliar, poden
fàcilment formar part de la 6ª extinció que ja està en marxa. Els biòtops estan
mudant a malament, i tot indica que sols podem anar a pitjor. https://www.ccma.cat/324/la-sisena-extincio-despecies-massiva-esta-en-marxa-i-es-una-greu-amenaca/noticia/2799182/ Ens
calen la inventiva i creativitat holística que caracteritzen la permacultura,
per a mirar de dissenyar sistemes resilients que minimitzin la patacada que ens
espera. Hauriem de dissenyar
bioconstruccions que aixopluguen un biotop aprofitant la geotermia.
Proposo
per a pal·liar en lo possible aquests problemes, un model basat en el concepte
de walipini (hivernacle/ umbracle semi-soterrat, veure https://elhorticultor.org/construye-un-invernadero-subterraneo-para-cultivar-durante-todo-el-ano/). Però
millorant el disseny, afegint un element que maximitzi la inèrcia
tèrmica: Una jardinera radiant amb mur de pedra seca. També aconseguim que la
base del que hi plantem estigui entre 1 i 3 metre per sota del terreny (segons
mides del model), però a 1 metre pel damunt del terra del mòdul. (Com que
l’aire molt fred baixa i el molt calent puja, estar a mitja alçada és la
situació més desitjable.) (Veure: http://unhortalbalco.blogspot.com/2019/04/el-walipini-amb-radiador-termolitic.html ) Les
jardineres falquen tota la part baixa dels murs, i les que estan encarades al
sud, tindran 4 braços per a facilitar les rotacions de conreus. La resta de
jardinera sud pot fer-se servir per a plantes plurianuals sense rotacions La
jardinera nord pot utilitzar-se per a tot allò que vol ombra( Troncs amb
xiitaque o gírgoles, cargols, vermicompost...) La forma arrodonida de les
parets de contenció fa que, per l’efecte “clau de volta”, els murs de pedra seca,
tinguin més resistència. http://www.catpaisatge.net/dossiers/pedra_secaphp. En
cas de caldre, hi ha morters naturals a base de calç o argila https://www.projectegreta.cat/ca/murs/tecniques-constructives/murs-de-pedra-pedra-seca-paredat-carreus/.
I cal gent amb experiència que supervisi la feina https://lafeixapedraseca.com/com-treballem-2/.
Un altre opció igualment vàlida són els murs de gabions, més fàcils de fer, i
que se poden embolicar de tela metàl·lica amb una llum prou petita per evitar
ratolins, però prou grossa per a permetre el pas de sargantanes i abellots.
Veure http://estructurando.net/2019/03/18/muros-de-gaviones/.
Els
walipinis, construïts en paquets de 3 o 5 (en el mig els models més grans i
profunds per aconseguir varietat de biòtops), permeten utilitzar les diferents
zones polivalents de forma intercanviable. Això facilita diversificar la
producció amb altres aliments. L’estabilitat tèrmica afavoreix tota mena de
cria d’animals, com ara: conills, gallines, aquaponia, o el llavorer,... poden
aprofitar la bona temperatura de les zones polivalents. En ser intercanviables
permeten rotacions, que dificultin la instal·lació permanent de plagues en un
mateix lloc. El bestiar es menja la part vegetal que nosaltres rebutgem i
genera fems que adobaran els conreus.
Els
diferents hivernacles actuen com a petit arxipèlag de nínxols ecològics
pseudoconnectats per la proximitat ( Uns 2 o 3 metres de passadís extern entre
l’inici de la rampa de cadascun dels walipinis). Aconseguim així un efecte
“arca de Noé” per a tot un ecosistema d’invertebrats. Un veritable macrohotel
d’insectes, aràcnids i miriàpodes diversos. La fauna auxiliar és
imprescindible, i ens cal tenir-ne tanta cura com del propi conreu.
Donat
que el vent és el factor que més augmenta l’evapotranspiració, i que plantar en
un “forat” protegeix del vent, l’estalvi hídric és evident. En cas de vents
tempestuosos que trenquen les tiges exposades, els conreus en aquests mòduls
salven la collita que en l’exterior es perd.
Si bé es cert que per a tenir el mòdul en mode hivernacle, cal vidre o plàstic transparent (Petroli), en el mode umbracle no. L’ombra es pot aconseguir amb una pèrgola, trenant canyes o vímet, i col·locada just damunt,treure l’excés de radiació del migdia, però deixant entrar el sol de matí i de tarda. Veure http://voltes.coop/projectes/pergola-prat-del-llobregat/.
Si bé es cert que per a tenir el mòdul en mode hivernacle, cal vidre o plàstic transparent (Petroli), en el mode umbracle no. L’ombra es pot aconseguir amb una pèrgola, trenant canyes o vímet, i col·locada just damunt,treure l’excés de radiació del migdia, però deixant entrar el sol de matí i de tarda. Veure http://voltes.coop/projectes/pergola-prat-del-llobregat/.
El
conrear dins dels mòduls també permet que a l’hivern s’hi pugui afegir calefacció
amb estufa de llenya. A l’estiu, podem refrigerar l’aire amb polvoritzadors de
microgotes d’aigua, o panells de materials humits (Veure https://avicultura.info/enfriamiento-evaporativo-todo-lo-que-deben-saber).
D’aquesta forma, mentre tinguem amb que regar, el microclima necessari per al
bon desenvolupament vegetal el podrem contenir dins d’uns marges acceptables,
sense consum energètic. La principal dificultat serà enfrontar-se a la sequera
que el canvi climàtic ens pot intensificar. Tenir accés a un freàtic amb reserves
abundoses seria lo ideal, doncs el cicle de l’aigua fa temps que l’estem
alterant: https://www.elagoradiario.com/agua/dibujan-un-nuevo-ciclo-del-agua-que-incluye-los-impactos-humanos/_vUOLmFThu0.
Per
anar concloent, i resumir tot lo abans exposat, cal resiliència i flexibilitat.
Un espai on els conreus i els animals ho tinguin més fàcil per a que ens
acompanyin en la gimcana de supervivència en que se transformarà el futur
proper. ( On la única cosa segura serà la incertesa https://www.academia.edu/RiesgodeseguridadM). Però
si disposem de diferents M.A.R.C.A.’s construïts, podem produir bona part dels
aliments requerits en una petita comunitat https://ecoagroconstruccion.wordpress.com/2018/08/14/limestone-permaculture-farm-demuestra-que-con-menos-de-media-hectarea-de-terreno-se-puede-alimentar-a-50-familias/I. Si se
compleixen les pitjors previsions científiques (https://drive.google.com/file/d/1A4tpc-zO1iwluMp26URhi8zbFY4d5g3h/view
) serà la millor manera d’intentar adaptar-se sense morir en l’intent.