diumenge, 26 de desembre del 2010

Continuem hortoculturitzant-nos

els Horts urbans de PORTA a un programa de la televisió alemana Südwestrundfunk o SWR.

http://www.youtube.com/watch?v=R5-fHTsNBIE&feature=player_embedded

diumenge 28 de novembre de 2010 14:14

Als periodistes de la televisió alemanya SWR els va interessar i molt l'experiència dels horts de barri de Porta i Can Masdeu al Districte de Nou Barris per ensenyar a la seva audiència del sur-oest d'Alemanya i els cantons de la mateixa parla a Suïssa.També surten els horts del Forat de la Vergonya.
L'experiència dels horts de Porta ja la varem explicar en el seu moment en aquest blog. Tant la nostra Associació pel Lloguer Protegit i Assequible(500x20) com l'Avv de Porta recolzen aquesta iniciativa que es desenvolupa sobre un solar propietat creiem de Nuñez i Navarro que de moment s'ha salvat d'ésser estripat pels bulldozers gràcies a l'esclat de la bombolla immobiliària.

La institucional "millor botiga del món" conserva entre edificis, en solars de propietaris privats que volen omplir-los de ciment i totxo, aquests racons bucòlics. Són espais de "vida verda i comunitària" que en els anomenats "mercats immobiliaris" cotitzen com OKUPES. Deu ser per això, que l'Ajuntament del Districte ha ignorat fins ara les peticions dels parcel·listes que demanen un punt d'aigua per regar les verdures. Als okupes, ni aigua! deuen pensar les autoritats. És la santa propietat privada i les plusvàlues que generen!.

dimarts, 21 de desembre del 2010

Jardinejant per la xarxa.

Des d'aquest blog d'horticultura urbana ens agermanem amb " La crida verda", una gent d'allò més interesant:

http://lacridaverda.blogspot.com/

També recomenem :

Els jardiners que es planten quan cal   http://malesherbes.blogspot.com/


I als consumidors ecològics responsables    la unió del Poblenou

dimecres, 8 de desembre del 2010

a l'enemic ni aigua!

Horticultura guerrillera i vacilona.


















L'escamot pastanagaire (de la comissió de batalles vegetals de l'A.V. de Can Ricart), reivindica l'autoria de la següent acció de lluita arada:


Amb premeditació, alevosia, nocturnitat i duet, equipats amb uleta i rasclet, sense ni un sol pètal de pacifisme hippy-flowers , amarats d'èpica patatera i armats d'esperances de futur fins a les dents, un grup reduït de membres de les forces especials horticultores, ha alliberat els escocells de les noves jardineres que hi ha en la plaça de la biblioteca de can saladrigas ( C/Joncar nº 35) . Burlant clamorosament les defenses enemigues i clandestinament camuflats en la foscor, hem plantat alls, pèsols i cols, per fer front a la crisi nutricional que ens encercla amenaçadorament. Són petites llavors de combat, però que faran germinar brots verds davant l'obscuritat de l'horitzó capitalista i a despit de les normatives del cinisme consistorial.

Amb aquesta acció de propaganda arada, declarem la guerra a la insostenibilitat municipal barcelonina, fins a recuperar la sobirania alimentària que ens arravataren amb molt males arts les polítiques, obtusament miops, de l'ajuntafems governant.

PERQUÈ SOM LO QUE SEMBREM: NI UN NAP ENRERA!
HORT O MORT, FINS A LA VERDURA FINAL!

Vila de Poblenou, durant la matinada de "la noche de autos" i sense "fuerte viento de levante".





NO EN VOLEM CAP
QUE SIGUI PACIFISTA,

NO EN VOLEM CAP
QUE SIGUI MODERAT.

VOLEM, VOLEM, VOLEM,
VOLEM MÉS CONTUNDÈNCIA,

VOLEM, VOLEM, VOLEM,
MÉS RADICALITAT!




Visca la terra, mori el mal govern.


















Guerra a la guerra i visca la terra !

Horticultura d'artista

El moviment hort-art arrela dins de Can Ricart.
























L’espectre del desabastiment alimentari sobrevola amenaçador damunt la millor botiga del món. La insostenibilitat del sistema ens empeny a caure pel penyasegat famolenc de la manca de menjar per a tothom. El territori encimentat es fa de mal conrear i la pagesia és cada cop més, una espècie en greu perill d’extinció.

Quan l’anorèxia obligatòria semblava que seria el nostre pa de cada dia, apareix una escletxa d’esperança: La proposta del moviment hort-art que es desenvolupa en un dels molts descampats de Can Ricart.
Diem moviment perquè la idea va literalment sobre rodes. Superfícies mòbils on colocar-hi testos, que es puguin canviar de lloc per tal de defugir la repressió municipal de les iniciatives ciutadanes. Horts urbans autogestionats i transportables, disfressats per a camuflar-los entre les creacions artístiques d’Hangar. Verdures nòmades, pseudoclandestines i fugiceres dels mercenaris uniformats, els que apliquen les normatives de “civisme” cínic. Agricultura de guerrilla en terra de ningú, petites llavors de resistència al model caduc de capitalisme megalòman amb peus de fang.
Just enfront del simulacre de parc central, (que ha resultat ser el mausoleu més car d’Europa, on enterrar sense gens de glòria la gran mentida del 22@), iniciatives populars obertes i gratuïtes germinen quant menys s’ho esperen, floreixen quant menys els plau.
Els únics brots verds veritables que veurem els propers anys seran fruit d’activitats com aquesta, radicalment arrelada a la realitat social i llurs necessitats primàries. Venen temps de buidors estomacals i penúries digestives, on empassar massa saliva no ajudarà gaire a pair tanta fels i l’individualisme avariciós acabarà per ennuegar-nos de forma irreversible.