diumenge, 30 de gener del 2011

Un exemple de l’explotació laboral dels més febles:



Dins d’aquest saqueig econòmic ( mal anomenat crisi), els menys forts s'emporten sempre la pitjor part. Enfrontats davant el “salvi’s qui pugui”, els sectors populars menys afavorits durant els llunyans bons temps, resten ara ofegats sota el menys teniment del desempar.
Si en general, les classes treballadores cada cop ho tenen més difícil, aquelles persones amb discapacitats físiques, intel·lectuals o trastorns mentals, estan en circumstàncies pitjor que precàries. En els temps que corren, son les víctimes perfectes de l’explotació laboral neoliberalitzada, que ens rosega com corcó els drets adquirits durant segles de lluita obrera.
Empresaris sense cap principi que no sigui la cobdícia, s’enriqueixen miserablement a costa de trepitjar els drets laborals dels més febles. Hipòcritament disfressats darrera d’alguna fundació de pa sucat amb oli, negocis com els desenvolupats pel “Grupo Sifu” repugnen a qualsevol persona mínimament sensible. Darrera de sous d’almoina per jornades laborals maratonianes, s’amaguen els vehicles d’últim model com ara el Jaguar que condueix el “senyor” director gerent d'una de les empreses del grup,Jesus Pardo.
Individus com en Fèlix Millet tenien la dignitat de robar majoritariament als rics o a les institucions. Aquests que, dins de la legalitat, “estafen” discapacitats són lo més pervers i maquiavelic que coneixem fins ara del erm de la post bombolla immobiliària. Amb promeses de contractes laborals que no es materialitzen mai, fan treballar gratuïtament als alumnes en pràctiques, durant mesos.
Han arribat a minimitzar tant les despeses, com per a fer treballar amb les mans als presumptes futurs jardiners i així s'estalvien part del pressupost per eines. Encara s'estalvien més no proporcionant cap caseta per canviar-se i poder-se aixoplugar quan plovia. La salut mental de les persones amb risc d'exclusió social que s'apuntaren al curs de jardineria no era gaire prioritària. La principal preocupació era augmentar el marge de benefici, quasi a qualsevol preu.
Però aquests directius-devoradors no acostumen a treballar en solitari. Igual que les piranyes i les barracudes, conten sempre amb el suport del banc per atacar les seves víctimes. En el cas del Grupo Sifu conta amb el patrocini i/o suport de:
-La Caixa -Caixa Tarragona ( tu ajudes) -Criteria ( Caixa corp) -Barclays -Cahipsa ( seguros e inversiones ) -Condis -El periodico -Mc donals -Coca cola -Ono -Etc,etc, etc.
Convindria plantejar-se fins a quin punt som còmplices d’aquests abusos al comprar i/o utilitzar els bens i serveis d’aquestes empreses, sense exigir un mínim d’ètica en els seus tripijocs. Encara que la majoria de les empreses mencionades siguin refractàries a les sensibilitats socials, hi ha un cas que encara s'hi pot fer alguna cosa: el Triodos Banc. Aquesta entitat financera que presumeix d'ètica entre els seus clients, presta diners al Grupo SIFU. A més, encara és hora que normalitzi lingüisticament el seu lloc web per a "Cataluña y Baleares", donant un altre mostra del que entenen per ètica bancària, indiferent davant la nostra realitat nacional diferenciada.

Posa el teu granet de sorra en l'engranatge d'hipocresia publicitària explicant a les teves amistats que tinguin els estalvis en la que suposen una banca ètica, que potser estarien millor en la Coop 57, per exemple.foto-1
Perterres del palauet de Can Boixeres, a l'Hospitalet del Llobregat. El “senyor” Jesus pardo (gerent de l'empresa “servicios de cualificación profesional”, integrada en el grupo sifu) inspeccionant la feina no remunerada dels alumnes d’un curs de formació en jardineria, que treuen males herbes amb les mans,capcots i genoflexionats davant el jefe. El flamant Jaguar que condueix decora el fons de l’escena.
foto-3
Patrocinadors del grupo sifu
foto-2
Entrada del parquing més proper al parc de Can Boixeres. El mateix grup d’alumnes que treballaven sense cobrar, cercant aixoplug els dies de curs que plovia
foto-4
Publicitat del Triodos banc
foto-5
Feina amb una eina d'un alumne, mentre els altres esperaven torn per poder fer-la servir. El Jaguar i el “senyor” Jesus Pardo parlant pel mòvil, continuen formant part de l'atrezzo
foto-6
Suposat futur jardiner, fent neteja dels parterres amb la ma, i el Jaguar que conduïa el “senyor” Pardo aparcat en la porta del palauet de Can Boixeres, donant un contrapunt sarcàsticament sàdic

dimecres, 12 de gener del 2011

La CUP aconsegueix impulsar la creació d'horts urbans




hortLa Candidatura d'Unitat Popular (CUP) ha aconseguit posar sobre la taula el debat de l'impuls dels horts urbans aconseguint en alguns casos fer realitat la creació d'espais destinats al cultiu a l'interior de les ciutats.
La formació ha estès el debat a molts ajuntaments, però de moment les les viles on la CUP ha aconseguit que finalment el procés de creació d'horts urbans es dugui a terme han estat a Figueres i a Vilafranca del Penedès. Un debat que va acompanyat d'un llarg procés de sensibilització ciutadana i política.
Figueres
A Figueres ja s'ha fet la primera reunió de la comissió que està estudiant la possibilitat de tirar endavant un projecte d'horts urbans a la ciutat de Figueres. La proposta, que va començar a caminar gràcies a una iniciativa de la CUP que va ser aprovada per l'Ajuntament, s'ha de concretar definint la manera amb la que es gestionaran els horts i els espais concrets en els que es començaran a implantar. La CUP ha manifestat la seva esperança de que des de l'Ajuntament s'aprofiti amb valentia aquesta oportunitat  per incorporar els horts en la trama urbana i no se'ls relegui a ocupar espais allunyats.
 
La candidatura considera que cal treballar amb determinació per tal d'obrir un nou marc urbanístic molt més adequat a la situació econòmica actual i que tingui en compte les necessitats dels habitants de Figueres i no només les de les immobiliàries i les constructores. 
 

 
Vilafranca del Penedès
La CUP ha impulsat a Vilafranca el projecte de  creació d'una xarxa d'horts urbans a diverses zones verdes del municipi amb valor social afegit que s'aconseguiria confiant la cura dels horts a persones amb risc d'exclusió social com gent gran o discapacitats físics o psíquics. El projecte vilafranquí, però, va més enllà dels horts urbans i busca recuperar masies que es volen enderrocar o vinyes situades dins de polígons industrials. El projecte de la CUP preveu reconvertir vuit espais verds municipals en horts urbans, que conformen una superfície d'unes deu hectàrees tant al centre de la ciutat com a barris exteriors.
Segons la formació, els veïns de Melió Residencial han denunciat en diverses ocasions l'estat lamentable i de deixadesa que presenten els horts, fet que s'agreuja encara més, ja que just al costat s'hauria d'urbanitzar un espai com a parc infantil, promesa que en el seu moment l'Ajuntament va fer als veïns i que a dia d'avui no s'ha acomplert.
 
En aquest sentit, la CUP ha anat treballant per sensibilitzar tant la població com els diferents partits polítics del valor social i ecològic d'aquest projecte. Un procés que es podria veure culminat aquesta primavera. Per la CUP els horts urbans donen resposta a unes formes alternatives de consum i de producció agrícoles, basades en criteris de proximitat i de sostenibilitat ambiental.

dilluns, 3 de gener del 2011

Solidaritat pagesa


http://movimientocampesinodelaguan.blogspot.com/


Estem fartes de veure els drets dels camperols violats a punta de metralleta.


Estem fastiguejades de tant uniformat colpista, potinejant impunement en centroamèrica.





Estem esperverades de contemplar la pasivitat de les anomenades democràcies davant de tot plegat.






Estem decidides a no restar callades i a enfrentar-nos a tanta violència monetària global.