El terreny
argilós és un substrat pesat, on la compactació acostuma a ser un greu
problema. Les arrels no poden créixer com caldria i el rendiment agrícola decau
ostentosament.

Per tal de reduir aquest inconvenient i fer el sol més porós es poden aportar sorra i
matèria orgànica com esmenes. Si concentrem aquest substrat millorat just on
les plàntules més ho necessiten, La millora en quantitat i qualitat de collita
compensaran amb escreix l’esforç esmerçat.

Però per tal de que permeti adaptar-se molt bé a les millores abans comentades,
versionarem el mètode. Acumularem la fertilitat en una cresta que coronarà tota
la vora, bo i augmentant la superfície d’intercanvi amb l’atmosfera, en ondular
i esponjar la capa de substrat. Concretant, les parades les farem seguint les
feines següents:

A)
dividim
l’espai en parades de 1’5 metres d’ample i passadissos de 1 metre que les
separen.
B)
Esquarterem
el terreny interior de les parades amb una fanga de dues mans.
C) Aboquem
sorra i fems compostats en els espais de les parades.
D) Passem el motocultor per a obtenir una barreja
homogènia i esponjada.
E) Cavem
una rasa en el centre, fent dos cavallons en les vores, que aplanarem pel cim.
F) Omplirem
el forat central de matèria orgànica vegetal per compostar, que farà
d’encoixinat.

En
encoixinar el centre de la parada en crestall amb tiges, branquillons, palla
i/o fulles, aconseguim:
1) Evitar
que germinin bona part de les herbes adventícies.
2) Donar
ombra al terra evitant evaporació.
3) Crear
nous nínxols ecològics per augmentar la biodiversitat.
4) En descomposar-se, la matèria orgànica aporta nutrients.
Es pot
tunejar l’espai central, depenent dels materials disponibles i els gustos
personals, però posar-hi aromàtiques acostuma a ser resulton...