
D'altre banda, els horts okupes més urbanites, com per exemple els horts indignats del Poblenou, (a punt de ser desnonats per edificar-hi, Veure http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/10/perdem-lhort-indignat.html) no tenen terra fèrtil, ni aigua de rec garantida, ni gaire orientació tècnica de cap pèrit agrícola... Malauradament, amb bona voluntat no sempre n'hi ha prou.
Barrejant-se entre aquestes realitats, hi ha el totum revolutum del pla buits, que pinta de verd l’especulació immobiliària amb jardins d’hortalisses, de paupèrrima producció verdulaire (Veure http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2014/06/pla-buits-i-butxaques-plenes.html). Si algun d’ells genera èxits agraris i socials, tampoc té cap garantia de continuïtat, pregunteu-li a la bona gent de l’espai Germanetes de l’Eixample, després de l’elevada inversió de diners municipals: Veure https://www.facebook.com/groups/554263251428494/?ref=ts&fref=ts
Però davant el fet evident de la manca de sobirania alimentària, la petjada ecològica, el canvi climàtic, etc, l’economia capitalista treu profit de la mala consciència ciutadana, venent-nos taules de conreu pels balconets, qual pastilles Juanola contra el cancer de gola.

Tot plegat, igual que fan des del Fòrum 2004 fins a la fallida implementació de les superilles, prostitueixen conceptes fins llavors ennoblits, com la pau, la sostenibilitat o el multiculturalisme, bo i xulejant-nos els diners públics.
Cremaran el concepte de l’hort urbà, passarà l’actual moda, i quan realment vingui el genet de la fam a galopar damunt del territori, els veritables pagesos estaran extingits, i els camps de conreu cremats pel Glisofat o asfaltat per l’especulació. Quan deixin de fluir aliments de la gran agroindustria, i la sequera incendií els nostres descuidats boscos, la majoria descobrirà que en un test no és gens fàcil que te creixi cap tomaquera, i que calen molts testos per aconseguir preparar-te el teu propi gaspatxo.
