dilluns, 21 d’abril del 2014

Fent una feixa fonda en dues fases.

Una feixa fonda ( Bancal profundo en espanyol) és una tècnica de cultiu permacultural que possibilita maximitzar la producció agrària en espais petits. Consisteix en fer un forat en el terreny i reomplir-lo barrejant restes vegetals com trocs i branques, herbes i fulles, amb la terra que hem extret, fins formar-ne un monticle. Podeu llegir-ne les avantatges en http://www.ecoagricultor.com/2013/10/huerto-ecologico-como-cultivar-en-bancal-profundo-o-elevado/ , mirar fotos de diferents models en http://www.inspirationgreen.com/hugelkultur.html  i veure'n un exemple en un vídeo en https://www.youtube.com/watch?v=0PaoXUlqpVM

Físicament, augmentem la superfície d'intercanvi amb l'aire i espongem. Químicament, la matèria orgànica enriquirà en nutrients a mesura que es descomposi. Laboralment, dona molta més feina.
Per això darrer, es pot fer en dues fases separades en el temps ( que escalonen els esforços), tal com ara expliquem:
En la primera fase, cap el setembre, plantem cebes de calçot (Allium Cepa, varietat blanca gran tardana de Lleida) i les anem calçant amb les tiges sobreres de la collita de blat de moro i terra amb una mica de cendres, que a les cebes els hi va molt bé com adob. Com que les cendres augmenten el Ph, posem pinassa que acidifica per neutralitzar-ho. L'acció mecànica de descalçar en arribar la collita, ja ens barreja l'amalgama. https://www.facebook.com/photo.php?fbid=749394535087369&set=a.749394105087412.1073741840.100000504888874&type=3&theater

En la segona, cap el Març, collits els rebrots de ceba, continuem afegint restes de les podes d'olivera, pi, canyes ..., en capes colgades de més terra i gallinaça, com un "hojaldre" de mil fulles. Els excrements de gallina, rics en Nitrògen, són importants perquè per descomposar la matèria orgànica calen bacteris i fongs que se multipliquin. Però per reproduir-se els hi cal fer proteïnes i les proteïnes tenen un 6'25% de N.

Per afegir més N a la barreja, la primera plantació recomanem una
lleguminosa. Les plantes que tenen els fruits dins de baines ( Pèsols, faves, cigrons, mongetes,....) fan uns nòduls radiculars on bacteris especialitzats viuen en simbiosi amb el vegetal, capturant l'N2 atmosfèric i transformant-lo en nitrats i nitrits a canvi del midó fotosintètic que fabriquen les fulles. D'aquesta manera s'aconsegueix enriquir amb més N el conjunt del biòtop format sota l'amuntegament acumulat i convertir el pastís resultant en una mullida mousse, curulla de biodiversitat nodridora. En aquest terreny tant fèrtil, la collita vindrà sola :-)

Està molt ben explicat el funcionament del sol en http://ecoagricultor.com/wp-content/uploads/2013/10/EL-SUELO-DE-CULTIVO.pdf
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada