dimecres, 17 de febrer del 2016

planificació urbanística i producció agrària.

De fa massa temps, la ciutat de Barcelona pateix un urbanisme depredador del territori, basat en el consum d'un recurs no renovable, el sol. S'ha deixat que les lleis del mercat capitalista "regulin" l'ordenació dels espais. 
En lògica conseqüència, els resultats dels plans urbanístics com els del 22@ ha estat l'enriquiment d'uns pocs amb els diners fàcils del canvi de qualificació. El veïnat, però, s'ha vist empobrit econòmicament per la bombolla immobiliària i empobrit culturalment. S'han perdut referències i escenaris comuns del barri, gentrificat escandalosament. Llocs que pertanyien a tothom i formaven part d'un patrimoni emocional, han sigut esborrats a punta d'excavadora. Onejant el nom del lucre curtplacista, ens han venut el pa per avui i la fam per el demà.
Tot intent de pal·liar aquest desastre, passa imprescindiblement per canviar de paradigma: cal una planificació que endreci i diversifiqui els usos, bo i limitant el creixement d'edificabilitat que hipoteca la sostenibilitat futura. L'escandalosa petjada ecològica de cada barceloní supera de llarg les 7 hectàrees, i cal legislar per tal d'anar reduint-la el màxim possible. 
L'actual alcaldessa de la ciutat, senyora Ada Colau; va signar l'Octubre de l'any passat el Pacte de Política Alimentària Urbana que s’ha celebrat a Milà. Veure http://blog.socium.cat/2015/10/que-diu-el-pacte-de-politica-alimentaria-urbana-que-ha-signat-ada-colau-a-mila/ . Malgrat això, el monocultiu del turisme i congressos defineix la nostra realitat diària, sense que veiem la més mínima perspectives de canvi veritable. La xerrameca ben intencionada no fructifica per enlloc :-(
Però ara ja no toca parlar de medi ambient, ara toca actuar essent coherent amb el discurs ecologista i plantar cara a les lògiques del mercat capitalista. Hem de tenir governança territorial per anar més enllà de la presó dels possibles, doncs s'ha fet impossible continuar com fins ara. El pla B enfrontat a la fal·làcia del creixement constant, inclou com un dels eixos fonamental la producció agrària urbana.

Cal impulsar que el 10% de les 200 Ha afectades pel 22@ siguin dedicades a projectes que generin aliments saludables. Espais no edificats pel Poblenou encara en queden de sobres per a triar. Veure http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2015/09/volem-horts-socials-en-els-descampats.html
Un 10% de la planificació urbanística dedicada a zona hortícola dins de la ciutat, permetria dissenyar un ecosistema permacultural autònom. Això potenciaria que Barcelona fora una ciutat en transició controlada cap el decreixement. També faria baixar la petjada ecològica, combatre el canvi climàtic, potenciar la biodiversitat, millorar el paisatge urbà, guanyar sobirania alimentaria i resiliència, generar teixit associatiu i espai de socialització per integrar persones amb risc d'exclusió, educar i conscienciar a les noves generacions, compartir coneixements i investigar tècniques novelles,  generar cooperatives de productors i de consumidors ecològics que proporcionin llocs de treball en l'economia verda.... Veure http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2015/02/lhort-social-comunitari-es-una-eina.html  En Resum, guanyar qualitat de vida enmig de la selva urbana actual.
Per tal d'aconseguir-ho cal voluntat política i destinar una generosa partida pressupostària de les administracions públiques. Els terrenys de propietat municipal haurien d'estar disponibles, per a que una comissió tècnica decidís quins es poden utilitzar en la producció alimentària. Pel que fa als terrenys de propietat privada, caldria utilitzar impostos com ara l'I.B.I. per perdonar-lo als propietaris que ofereixin l'us de fruit de l'espai fins tenir aprovats i finançats els plans d'edificabilitat prevista. Al propietari que no col·labori, se li triplica l'impost cada any que tingui l'espai sense cap us social. Aprovar una llei que permeti expropiar temporalment l'us de fruit dels solars abandonats, seria una mesura legal a implementar amb urgència.

4 comentaris:

  1. Totalment d'acord, un 10% de la planificació urbanística dedicada a zona agrícola dins la ciutat, permetria dissenyar un ecosistema permacultural autònom. Seria fantastic, i no tant dificil si hi hagués voluntat politica..... faria baixar la petjada ecològica, generar prous cooperatives de productors i de consum....és una necessitat coherent i lògica! Avui més que mai!

    ResponElimina
  2. http://www.construyored.com/noticias/686

    ResponElimina
  3. https://12festival.urbanbat.org/2023/09/25/sitopia/

    ResponElimina
  4. https://elpais.com/planeta-futuro/seres-urbanos/2023-11-10/como-moldean-los-alimentos-nuestras-ciudades.html

    ResponElimina