divendres, 28 de febrer del 2014

Taronges de La Verneda.


El grup d'alimentació del pla d'energia participatiu de Sant Martí de Provençals, Diumenge passat, va convocar a la ciutadania a la 4ª taronjada resilient: 
http://plaenergiaparticipatiu.cat/4a-taronjada-resilient-23f-2014/

Gaudint d'una primavera de mig Febrer, ens enfilarem als tarongers amargs per transformar els seus fruits en deliciosa i nutritiva melmelada. Un exemple de resiliència duta a la pràctica digne de ser reconegut, mentre d'altres s'omplen la boca de paraules boniques per amagar sota la xerrameca que lo que s'omplen de veritat són les butxaques: http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2013/10/resiliencia-predicant-mentre-van.html


Fotos de l'esdeveniment en:

 https://plus.google.com/photos/100485484659432354891/albums/5985217805385615857?authkey=CMKNgc-U0_rv7wE

https://www.facebook.com/aavv.canricart/media_set?set=a.784988778197124.1073741856.100000580261397&type=3

diumenge, 16 de febrer del 2014

El "WALIPINI" de Vallbona d'Anòia.



















En els horts comunitaris municipals de Vallbona d'Anoia http://www.vallbonadanoia.cat/index.php?md=articles&id=1136  hi ha un hivernacle una mica diferent. Està semi-soterrat a una fondària de 1'5 metres, per aprofitar la inèrcia tèrmica del terreny i minimitzar la resistència al vent.

El nom d'aquesta tècnica agrícola precolombina és 'Walipini', paraula Aimara que significa "aixoplug càlid", i val molt la pena plantejar-se-la. 



















Davant de les incerteses climàtiques a les que cal fer front i els episodis extrems que se sovintejaran cada volta més http://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2014-02-20/cuenta-atras-disfruta-mientras-puedas-el-colapso-mundial-llegara-en-16-anos_91566/, un Walipini ofereix un grau de defensa al vent, les pedregades, les glaçades i les calorades, que molt aviat amortitza la inversió de construir-lo.

A continuació us presentem un parell d'enllaços on podreu trobar exemples on aprofundir en el seu coneixement:

Un primer, on s'explica el seu funcionament http://csaranjuez.wordpress.com/2013/03/14/walipini-cobijo-calido-o-invernadero-semienterrado-fundamentos/

I un segon, en llengua anglesa, on podreu trobar exemples gràfics de models diferents, tots ells aprofitant els mateixos principis http://www.inspirationgreen.com/pit-greenhouses.html

 
























TOT GERMINANT LLAVORERS FINS A TRANSFORMAR EN UMBRACLE.

Encara en procés de construcció, ja fa les funcions de germinador per llavorers. La humitat que s'hi condensa i l'elevada temperatura són ideals per aquest objectiu.  Quan arribi l'estiu, el plàstic es canviarà per una tela d'ombrejat i dins hi haurà uns 5 graus centígrads menys que fora. Això permetrà que els vegetals del seu interior s'estalviïn bona part de l'estrès hídric que patiran els que estiguin plantats a ple sòl. Tinguem present que per damunt de 35º centígrads, la majoria de verdures aturen bona part dels mecanismes metabòlics, limitant-se a concentrar tots els esforços a intentar sobreviure.


PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ

El seu procés de construcció és molt econòmic i consumeix un mínim de materials. La retroexcavadora fa un forat de 6 X 10 X 1'5 M en poc més de 4 o 5 hores, amb un preu de lloguer de la màquina més operari d'uns 300 Euros. Els maons i ciment i hores de paleta que costi aixecar murs per deixar-ho més maco és opcional. Altres possibilitats serien fer uns horts verticals o posar unes estanteries per germinar els llavorers dels horts dels veïns.


















El sostre són barres d'acer corrugat de les de fer armadures pel formigó, soldades fent una quadrícula i soldades també pels extrems a altres barres de prop d'un metre, clavades dins del terreny com piquetes d'una tenda de càmping gegants. Es recobreixde tela de galliner per evitar que quan plogui el plàstic que posem pel damunt faci bosses. La tela de galliner també evita el fregament directe entre el plàstic i l'acer corrugat quan fa vent. Per damunt del plàstic, cordes tensades fent un altra quadrícula i els extrems del plàstic enterrats, eviten que se pugui volar per efecte vela.

Més fotos en https://www.facebook.com/joan.marcatristan/media_set?set=a.806515689375253.1073741848.100000504888874&type=1



divendres, 2 d’agost del 2013

El dia de la Patxamama.

Ahir, 1 d'Agost, es commemorava el dia de la Patxamama. Per celebrar-ho com es mereix, compartim amb totes vosaltres....

1) Una impagable biblioteca de permacultura, gentilesa d'Ecocosas http://ecocosas.com/
2)Un altre biblioteca online, més impagable perquè té més títols, gentilesa de Vistoenlaweb http://vistoenlaweb.org/2012/09/08/biblioteca-online-completa-sobre-permacultura-bioconstruccion-agricultura-ecologica-y-mas/
3) Els bons consells gratuits d'ecoagricultor en http://www.ecoagricultor.com/informacion-consejos-practicos/
4) Un grapat d'enllaços a diferents receptes per fer melmelades http://nollencemnimica.wordpress.com/2013/07/30/les-conserves-son-per-lestiu/
5) Ara que diu que volen privatitzar la llum del sol, manual de com fer plaques reciclades

dijous, 27 de juny del 2013

Exemple de terrat hortoculturitzat :-)

En el terrat d'Aurea Social http://www.aureasocial.org/es han treballat un sistema de jardineres i un disseny dels parterres, d'allò més interesants. Amb materials reciclats (com ara fustes de palet o ampolles buides per l'espiral d'aromàtiques), i terra de can Pasqual, els resultats passats els 3 primers mesos comencen a fer patxoca. Mireu https://www.facebook.com/aavv.canricart/media_set?set=a.596627033699967.1073741828.100000580261397&type=3 per veure com varen començar i l'estat actual el teniu retratat en https://www.facebook.com/aavv.canricart/media_set?set=a.647226671973336.1073741838.100000580261397&type=3
Tant de bo que aquest exemple de teulada viva i permacultural s'estengui pel veinat com a taca verda indeturable. Mireu http://www.ecologistasenaccion.org/IMG/pdf_ManualHuertoAzotea.pdf Ens calen molts més com aquest per augmentar la capacitat de resiliència urbana enfront la crisi alimentària que cada dia s'apropa més. Per a que totes anem agafant idees, us recomanem un petit manual curull de bons consells http://www.ecoagricultor.com/wp-content/uploads/2013/03/Peque%C3%B1o-Manual-del-Huerto-en-Azoteas.pdf
 I també aquest altre:
 http://www.ecoagricultor.com/wp-content/uploads/2013/04/Manual-Agricultura-Urbana.pdf  

Si encara teniu lloc i palets de sobres, també es pot fer un galliner http://ecocosas.com/perm/como-hacer-un-gallinero-con-palets/com a complement ideal pel vostre hort.

I per acabar us recomanem veure el documental Semillas de libertat http://www.biodiversidadla.org/Principal/Recursos_graficos_y_multimedia/Video/Video_Semillas_de_Libertad per a ser un poc més conscients de la importància cabdal de tenir sobirania alimentària.




diumenge, 19 de maig del 2013

Amb l'agroquímic fins el coll :-(



Es fan dir Monsanto, però no tenen res d'angelicals: Són pitjor que un dimoni forasenyat amb una guindilla clavada en el cul! http://www.realfarmacy.com/feds-delay-approval-of-new-monsanto-crops-over-environmental-concerns/#!prettyPhoto. S'enriqueixen econòmicament a base de convertir en un infern la vida dels intoxicats pels seus productes "miracolosos", (com l'herbicida a base de Glisofat que molts ajuntaments catalans fan servir en els parcs i jardins on juguen els nostres fills) http://es.sott.net/article/15762-Juicio-en-Argentina-demuestra-efectos-de-contaminacion-con-agroquimico-de-la-Monsanto i que s'ha demostrat científicament ser un greu perill per a la salut de la nostra espècie, autoanomenada Sapiens http://www.ecoportal.net/Eco-Noticias/GLIFOSATO_Nuevo_estudio_descubre_como_interfiere_con_la_digestion_humana_y_la_biosintesis_de_nutrientes_causando_enfermedades

Cap de nosaltres es lliure de ser intoxicat http://www.nutrigps.com/2014/06/14/cuantos-pesticidas-estamos-comiendo/

Per això donem tot el nostre suport a la convocatòria mundial occupy Monsanto http://actualidad.rt.com/actualidad/view/52999-ocupa-monsanto-anuncia-grandes-protestas-productos-transgenicos que en la nostra capital es concentrarà de 12 a 13 hores en la plaça de St Jaume de Barcelona, el proper dissabte 25 de Maig. El mateix dia, a les 18'30h, també hi ha convocada un altre concentració per part de Som lo que Sembrem,http://sembremvalles.wordpress.com/ al passeig de Gràcia nº 44, cantonada amb Consell de Cent, davant la seu del I.R.T.A. 300 ciutats de 36 paisos diferents s'hi afegiran http://www.ecoportal.net/Eco-Noticias/El_25_de_mayo_la_gran_marcha_internacional_contra_Monsanto_se_replicara_en_36_paises perquè en un món globalitzat, els verins no coneixen fronteres ni respecten aduanes. http://www.youtube.com/watch?v=KLFTXYHjQNo


Hi ha moltes raons per estar en contra d'aquesta multinacional que peixa els transgènics http://www.ecoportal.net/Temas_Especiales/Transgenicos/Monsanto_mucho_peor_que_Glifosato , vergonyosament patentadora d'essers vius i del tristament cèlebre agent taronja (utilitzat en la guerra del Vietnam pels E.U.A. http://ca.wikipedia.org/wiki/Agent_taronja) i moltes altres raons per dedicar-se a l'agricultura ecològica sense químics de síntesi http://www.youtube.com/watch?v=RJjO3Q__3WY&feature=youtu.be , fent-ho de forma honrada amb les camperoles que sembren i treballen les collites i les consumidores finals dels aliments, que som totes nosaltres! http://videos.arte.tv/fr/videos/exclusivite-web-les-moissons-du-futur-mexique--6905208.html

Us deixem amb 10 fòrmules casolanes d'insecticides i fungicides ecològics http://www.unavidalucida.com.ar/2012/09/10-fungicidas-y-pesticidas-naturales-y.html que demostren que podem viure i menjar diferent.


divendres, 26 d’abril del 2013

De l'empatx del golafre a la crisi alimentària.

Encara que els mitjans de desinformació facin de tot per negarr-ho, és evident que l'actual model productiu té els dies contats. Ja hi ha evidències de l'acaparació de terrenys agrícoles en Europa, en previsió del que, malahoradament, vindrà més aviat que tard.

El decreixement econòmic i la permacultura seran les úniques sortides viables que es presenten en l'horitzó d'esdeveniments, cada volta més foscos. Per això val la pena anar estudiant els enllaços que proposem, per minimitzar el risc de fam:


1) - La revolució d'un bri de palla http://casaruralecologica.es/wp-content/uploads/2013/01/Revolucion_brizna_paja.pdf de Masonovu Fukuoka
2) - Les parades en crestall http://www.terra.org/data/parades.pdf de Gaspar Caballero.

3) - L'hort medicinal  http://vistoenlaweb.files.wordpress.com/2012/09/tierramor-elhuertomedicinal.pdf

4) - Manual de l'horta orgànica http://www.ecoagricultor.com/wp-content/uploads/2013/04/la-huerta-organica.pdf

5) - Males herbes comestibles http://vimeo.com/47726244 amb Josep Pàmies

I si resulta que estem equivocades i no arriba la manca d'aliments, el conreu del teu hortet et farà viure més sa http://ecocosas.com/salud-natural/huerto-anos/ i més anys.

dijous, 4 d’abril del 2013

"Hotel Bitxet's".


Per tal d'aconseguir l'equilibri (imprescindible en permacultura) entre els insectes plaga i els seus depredadors, dins d'un determinat nínxol ecològic, cal garantir un mínim aixoplug tant per la fauna auxiliar com per a les seves preses. Amb aquesta sana intenció, que ens evitarà dependre de repel·lents químics per protegir la collita, res millor que construir un "Hotel Bitxet's" reciclant tot de materials considerats deixalles.

La idea principal és que tot bitxo vivent tingui un forat on amagar-se per fer la muda, la metamorfosi, la posta d'ous, la hibernació.... de manera que el biòtop estigui curull d'animalons de tota mida. En un parell de metres quadrats s'apilonen uns quants palets de fusta, intercalant-hi diferents materials entre ells. En la base hem posat un llit de gravilla i grava. Pel damunt, capes de troncs secs, pinyes de pi blanc, palla, canyes fresques, bocins de maons i teules de fang, etc. D'aquesta manera, des de petites bestioles quasi microscòpiques fins vertebrats com sargantanes s'hi estaran còmodament.

Per la poca superfície que ocupa, és ideal per horts urbans, on fa la funció que al camp fan les vores sense llaurar de reservori de la diversitat faunística. El cost econòmic de l'invent ha estat de 0 Euros, donant una segona funció als materials considerats de rebuig o recollits gratuïtament del bosc. Si teniu traça i bon gust, es poden fer models com aquests http://www.elblogdelatabla.com/2013/04/hoteles-para-insectos.html?spref=tw&utm_content=buffer68a35&utm_medium=social&utm_source=twitter.com&utm_campaign=buffer

Mira també http://www.plantarteentuoasis.com/2013/09/hotel-insectos-insect-bug-diy-como-hacer-tipos.html

dijous, 21 de març del 2013

hivernacle amb llit d'aigua.


Si veritablament ens creiem l'afirmació de que som lo que sembrem, per pura coherència aristotèlica arribarem a la conclusió de que un bon llavorer és la mare de tots els ous. Amb l'estructura metàl·lica externa rectangular, que caracteritza els dipòsits de 1000 litres, folrada de plàstic i amb un llit de garrafes d'aigua,( tot materials reciclats) hem dissenyat aquest intent de burlar al Març marçot.

Diu que els Incas del Perú ja utilitzaven la calor específica de l'aigua per combatre les gèlides temperatures de les nits andines. Encerclaven els horts de fossars poc fondos d'aigua estancada que s'escalfava amb l'intensa radiació solar d'aquelles alçades muntanyenques. Duran la nit, un anell d'aire més temperat que la resta, per estar en contacte amb l'aigua que alliberava calor, defensava del vent gèlid les collites de blat de moro.

Aprofitant aquesta herència de coneixements, hem comprovat empíricament que a l'albada la temperatura interior és un mínim de 5º centígrads superior a l'externa, amb 0 despesa i esforç. El disseny inclou una tela metàl·lica en la part superior que evita la formació de bosses d'aigua de pluja i un altre que impedeix l'entrada de bestioles passavolants dins el planter.

Més fotos en http://www.facebook.com/media/set/?set=a.598535396842464.1073741830.100000580261397&type=1

dijous, 24 de gener del 2013

Bricolatge ecològic i casolà

Avui estem amb ganes de crear i reciclar i us proposem tres boniques propostes:

Fer un forn amb fang i pedra, de llenya com el de la foto, o d'energia solar com en http://www.ecoosfera.com/2012/09/hazlo-tu-mismo-crea-un-horno-solar-hecho-de-barro/

fer-te una casa de palets reciclats com en http://www.unavidalucida.com.ar/2012/08/la-casa-de-pallet.html

o una esfera-hivernacle-criadero de peixos-granja urbana com en http://ecoinventos.com/2013/the-globe-nuevo-diseno-de-granja-urbana-aquaponic

Tot és posar-hi ganes i esforç. Si et motiva el reciclatge comença per un primer pas i pots acabar com el nostre ídol: El guerrer de les escombreries:

 http://www.youtube.com/watch?v=ZfqGQXzIAAE&feature=share

divendres, 25 de maig del 2012

Passejant pel riu Anoia...

Entre la vila de Capellades,( amb l'abric Romaní i llurs troballes arqueològiques neolítiques), i el poble de El Bador, hi ha uns 5 Km de riu amarats de natura feréstega i llocs d'alt valor antropològic. Per exemple, a 1.500 metres de l'abric Romaní tenim el castell de Cabrera i les restes d'uns forns de vidre del segle XII. Si seguim baixant 500 metres més, ensopeguem amb l'única colònia industrial de tot el riu Anoia. Podem començar una visita des de Barcelona, pel que resta d'aquest conjunt de fàbriques, habitatges pels obrers, església, botiga i escola, qualsevol Dissabte al matí ( Que acostuma a haver visita guiada per part dels nous habitants de l'antic recinte https://ecolonia.cooperativaintegral.cat/ ).

Sortim amb els ferrocarril de la la Generalitat que connecten Barcelona amb Igualada (preneu la línia R6) . Cal sortir a les hores en punt de plaça Espanya i baixar en Vallbona d'Anoia. Si veniu en cotxe, penseu que està tocant a la C-15 entre Igualada i Vilafranca; i en concret que Vallbona d'Anoia està entre Piera i Capellades. Des de Barcelona s'hi va per l'A2 ( gratuïta) fins els túnels del Bruc. Passat els túnels i la primera sortida ( Castellolí) continuem per l'A2 fins la segona sortida després dels túnels, cercant la C-15 direcció Vilafranca del Penedès. Circulant per la C-15 direcció Vilafranca i deixant darrera Capellades, arribem a Vallbona.
 

Una vegada allà, seguiu les indicacions cap a les escoles i el polígon la Plana, i continueu just fins quan ja estigueu a tocar del polígon La Plana. Hi ha un camí de terra que baixa bastant empinat, el preneu recte fins després de creuar el riu...on us trobareu amb Ca la Fou. Allí podem contemplar una part del nostre patrimoni històric, encara molt desconegut. Veure  http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2012/05/exemple-de-defensa-del-patrimoni.html

Pot semblar difícil de creure que a poc més de 300metres de la colònia, hi hagi llocs on la natura es mostri tant espatarrantment espectacular. Per això adjunto una foto del google air on es senyalen les ubicacions exactes de dues d'elles. 

Encara és més increïble que el consell comarcal de torn no demani a la Diputació finançament per fer-hi una via verda que serveixi d'atractiu turístic, (en unes contrades on no n'hi han gaires), i on el % d'atur encapçala el rànquing de tot Catalunya i part de l'estranger.

Les fotos de la cova del Mamut estan en:
i les de la gorja de l'espill en:

Per a fer excursions curtes, son ideals. Per a sortides de 3 o 4 hores, hi ha la pineda de can Ferrer del Coll

Aneu-hi a gaudir de la natura, en un paradís postindustrial a hora i quart de Barna, accessible en transport públic i on les aglomeracions humanes són del tot desconegudes!

dijous, 9 de febrer del 2012

Plantant cara al fred més intens.

Accelerar la germinació i el creixement de les llavors al finalitzar l'hivern, permet collites més primerenques.Per exemple, si plantes Cannabis Rudenalis per a tenir matèria prima amb la que confeccionar unes magnífiques espardenyes de cànam, et serveix de poc tenir la collita en Setembre ( les espardenyes són per l'estiu). Amb un material reciclat, com són garrafes d'aigua buides, farem un mini-hivernacle per a testos individuals. El color del test és millor que sigui negre, per concentrar millor la calor solar. La garrafa d'aigua buida es retalla per tres dels quatre costats, a uns 5 centímetres de l'inici de la base. es col-loca el test amb la llavor i es rega per "immersió", posant aigua en l'espai que queda entre el test i la base. Paga la pena que el costat de la garrafa que deixem sense tallar sigui el que té la etiqueta comercial, de manera que aquesta banda la posarem mirant al Nord i en la banda interior, el color blanc del paper farà que una part de l'energia solar es reflexi damunt els plançons. Deixarem el tap posat mentre el fred sigui viu, doncs el aire calent puja. si la temperatura és més acceptable, es treu el tap per facilitar la circulació d'aire i l'exés d'humitat. No convé tancar hermèticament el tall de la garrafa, perquè impediriem l'intercanvi de gasos. Podem deixar un centímetre d'aigua sempre en el fons de la garrafa per assegurar humitat quan les llavors estiguin per germinar. Per tenir un marge entre l'aigua i la terra, es poden posar dues o tres testos del mateix diàmetre, un dins de l'altre, donant-li alçada al test que té les llavors. Davant d'invasions siberianes severes, encara podríem posar una bossa de plàstic transparent per damunt de cada garrafa, fent de doble capa.

dijous, 19 de maig del 2011

Plantant un llavorer d'alçada.

Durant l'Agost del 2005, amb un grup de persones interessades en recuperar la sobirania alimentària i dins de les jornades d'autonomia aèria que feren un grup d'artistes relacionats amb Can Ricart i rodalies, es va gravar un petit vídeo de com triar el substracte per plantar les llavors en un hort de balcó.

Per a veure el vídeo cliqueu damunt de l'enllaç:

http://www.dionisescorsa.net/pag/airautomomy/pag/plantesvideo.html


diumenge, 15 de maig del 2011

Reciclant estanteries metàl·liques per construir una taula de conreu multiusos.

Davant la crisi alimentària que el capitalisme ens deixarà abans de caure, cal cercar fórmules decreixentistes per produir menjar que ens permeti recuperar la sobirania alimentària. Avui presento la idea de transformar les estanteries metàl·liques en taules de conreu o en centres de cria de caragols ( la proteïna animal més fàcil d'aconseguir, mitjançant cria casolana).

Si es disposa de prou metres quadrats, la cria de caragols ecològics pot suposar una font d'ingresos gens menystenibles en els temps que corren. Suposant un preu mitja de 10 Euros per quilo, amb 25 kg de "collita" setmanal s'arriba fàcilment a ser mileurista. Donat que els cargols poden alimentar-se d'una amplisima gama d'herbes i plantes, que si vius al camp (com en La Datzira) sols t'has de molestar en collir gratuitament dels marges de camps i camins, (a més de restes de poda, restes de l'hort, o inclús plantant bledes dins les "gàbies"), l'alimentació del "bestiar" és força barateta.

La Helicicultura requereix de un mínim d'espais diferenciats per implementar totes les fases de la vida del cargol, des del naixement fins a la venda. El circuit de comercialització es podria fer mitjançant la xarxa de cooperatives de consum ecològic integrades en la C.I.C. i el consumidor final podria adquirir els cargols a l'econòmic preu de 12 Euros (Dos Euros de marge per pagar trasport, etc.)

Distribució bàsica d'un criader:
- Sala de reproducció.
- Sala de incubació-eclosió i primera edat.
- Sala de segona fase de cria.
- Sala d'engreix.
Tindríem doncs un mínim de 4 espais, un per cadascuna de les fases vitals. Calculem que cada cargol pesi 10 grams i que cada metre quadrat pot albergar 300 caragols en cadascuna de les fases, implica 4 metres quadrats ens produiran 3 quilos per fase biològica.
Els períodes de las distintes fases de producció s'estimen de forma:
-1° Fase de cria (fins 0,5 grams): 1 mes
-2° Fase de cria (fins 2,5 grams): 2 mesos
-Fase d'engreix fins 10 grams): 3 mesos


Cada 6 mesos, ens caldrien 600 kg i cada 4m2 ens donen 3 quilos, ens trobem que caldran condicionar 800 m2 per obtenir un sou digne. La meitat de la producció podria ser cargol bobé i l'atre meitat cargol vinyal, per augmentar l'oferta i doblar la biodiversitat. A més, el "negoci" tindria una segona part:
Si en el fons de la "gàbia" de cria-engreix hi tenim una barreja al 50% de fibra de coco, 45% de terra vegetal i 5% de terra mineral ( sorra, argila i llins a parts iguals). El preu del m3 de la fibra de coco està en 70 Euros i el m3 de terra vegetal són 40 Euros, de manera que la inversió en substracte, comprat a majorista, és molt poc important.

després de 6 mesos tanquem el cercle productiu fent servir el substracte adobat pels excrements de cargol per a plantar xampinyons ecològics, que es
poden vendre a 3 euros per quilo.

En 3 mesos, un m2 de substracte pot donar 3 Kg de xanpinyons, és a dir obtindríem 1 euro al mes per cada metre quadrat dels 800 que teníem amb caragols. Hi ha també l'opció de repartir el volum de substracte, plantant altres bolets com ara el xiitake.


Més sobre plantacions casolanes de fongs en  http://victorpaiam.blogspot.com.es/2013/03/infografia-cultiva-setas-en-casa.html

dimecres, 27 d’abril del 2011

Un pa "com Deu mana"


En La Datzira http://verdurita.wordpress.com/la-datzira/ fan el seu propi pa, que no és qualsevol cosa:

Ja quasi no n'hi ha, de pa com es feia abans: Farina d'espelta, llevat mare, amassat a ma, cuit en un forn de pedra que s'escalfa amb llenya de pi i alzina....


El gust del pa no surt en les fotos, però cada cop que les miro em ve salivera!





Si no l'heu tastat, no sabeu el que us perdeu.

dilluns, 25 d’abril del 2011

Perxa per rapinyaires nocturnes.

Avui deixé el balcó de la polis enrere ( amb vistes a Can Ricart ), fugint del mundanal brogit, fins la masia de producció ecològica de La Datzira. Faré turisme rural autèntic, bo i gaudint d'una tasca que intentarà ser útil per mirar de solucionar un problema de rosegadors.


Davant una plaga de talpons que assetja la collita de verdures, cal mirar de fer servir els seus enemics naturals per tal de controlar-la. Els depredadors dels talpons són molts, des dels gats domèstics fins a les serps, passant per fures i genetes.

Però aquesta volta ens dediquem a potenciar el control aeri, mitjançant aus de presa nocturnes. Diu que els talpons femella, quan estan properes al part, es preparen el cau folrant-lo amb palla. Si entre l'hort i el paller hi posem una perxa per a que puguin caçar de gust els rapinyaires, afectarien en un factor clau en la reproducció dels rosegadors. Centrant la depredació damunt les femelles prenyades, col·laborem molt en la desactivació de la superpoblació.

Si algun mussol o gamarús agafa per costum aturar-se en la nostra perxa a fer algun mos de tant en tant, estaran treballant gratuïtament per nosaltres. Per això paga la pena intentar que es sentin com a casa i tal com es veu en les fotos, fer-lis una estructura on tinguin per triar el lloc a cor que vols. El disseny intenta donar confort a les aus de petit port, que prefereixin guaitar entre branques per impedir ser elles víctimes d'un atac per part d'un altre ocell més gran. També té llocs per a posar-se sense obstacles, per al repòs dels animals de grans ales.



Ara tant sols ens resta esperar a veure que tal funciona.

dijous, 14 d’abril del 2011

Que menjarem demà?


Quan el pic del petroli ens deixi sense agricultura industrial, com produirem aliments per totes?

Aquí es planten i diuen prou :

http://www.decrecimiento.info/2011/02/una-granja-para-el-futuro.html


Nosaltres hem de fer el mateix:


http://salvemcanricart.blogspot.com/search?q=hort

I també:

http://verdurita.wordpress.com/la-datzira/

Salut i bons aliments!