Prou d’hipsteritzar l’horticultura urbana!

Massa postureo i poca producció, seria el resum de l’actual estat de l’horticultura urbana en la ciutat de Barcelona. Amb prou feines hi ha un parell d’honroses exempcions d’aquesta norma, dins dels horts municipals, com ara Can Soler (St Genís dels Agudells) i Can Cadena ( La Verneda). Són antics masos recuperats, amb pou, bassa i terres treballades pels jubilats, que hi aporten llurs anys d’experiència.
Entre els horts okupats, Can Masdeu és tot un referent, un lliri entre cards, que diria el poeta. Kan Pasqual també cal nomenar-lo, entre altres projectes de la serralada de Collserola. Però són flors petites que no arriben a fer caliu d'estiu.
D'altre banda, els horts okupes més urbanites, com per exemple els horts indignats del Poblenou, (a punt de ser desnonats per edificar-hi, Veure http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/10/perdem-lhort-indignat.html) no tenen terra fèrtil, ni aigua de rec garantida, ni gaire orientació tècnica de cap pèrit agrícola... Malauradament, amb bona voluntat no sempre n'hi ha prou.

Barrejant-se entre aquestes realitats, hi ha el totum revolutum del pla buits, que pinta de verd l’especulació immobiliària amb jardins d’hortalisses, de paupèrrima producció verdulaire (Veure http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2014/06/pla-buits-i-butxaques-plenes.html). Si algun d’ells genera èxits agraris i socials, tampoc té cap garantia de continuïtat, pregunteu-li a la bona gent de l’espai Germanetes de l’Eixample, després de l’elevada inversió de diners municipals: Veure https://www.facebook.com/groups/554263251428494/?ref=ts&fref=ts
Però davant el fet evident de la manca de sobirania alimentària, la petjada ecològica, el canvi climàtic, etc, l’economia capitalista treu profit de la mala consciència ciutadana, venent-nos taules de conreu pels balconets, qual pastilles Juanola contra el cancer de gola.
Boniques iniciatives hipsteristes malbaraten recursos públics, bé per l’incapacitat dels seus responsables, bé per precipitació en posar-se medalles, bé per les preses de sortir en la foto electoralista... Bé perquè tinc un cunyat que acaba de muntar una empresa que podria gestionar-ho...
Tot plegat, igual que fan des del Fòrum 2004 fins a la fallida implementació de les superilles, prostitueixen conceptes fins llavors ennoblits, com la pau, la sostenibilitat o el multiculturalisme, bo i xulejant-nos els diners públics.
Cremaran el concepte de l’hort urbà, passarà l’actual moda, i quan realment vingui el genet de la fam a galopar damunt del territori, els veritables pagesos estaran extingits, i els camps de conreu cremats pel Glisofat o asfaltat per l’especulació. Quan deixin de fluir aliments de la gran agroindustria, i la sequera incendií els nostres descuidats boscos, la majoria descobrirà que en un test no és gens fàcil que te creixi cap tomaquera, i que calen molts testos per aconseguir preparar-te el teu propi gaspatxo.
Quan veus l’èxit tant pansit d’iniciatives com la que retratem en les fotos, i lo fàcil que seria poder fer-ho bé si s’ho proposessin, no podem deixar d’exigir responsabilitats als polítics, tècnics, i empresaris “Hippy flowers” responsables de tot plegat. http://www.agriculturaurbana.cat/tallers-laplec-2016/  Hi ha més segells d'entitats signant la convocatòria que usuàries tingueren els tallers :-(

De l'hort comunitari a la botiga social.

Davant el fenomen socioeconòmic que anomenen crisi, hi ha qui opta per repartir menjar gratuït "caritativament", com a pal·liatiu pels més necessitats. Però la caritat promou una societat vertical, enquistant la pobresa com a "mal necessari". També les "Grans Recaptes" provoquen la punyent paradoxa d'enriquir a la gran agroindústria, per tal d'alleugerir la mala consciència ciutadana; com? Veure:  https://cestaagroecologica.info/amb-els-bancs-daliments-se-subvenciona-de-forma-perversa-la-gran-industria-alimentaria/

Enfront d'aquesta visió, que estigmatitza i degrada la dignitat de la gent, es preferible la solidaritat, que és horitzontal i ens col·loca a totes en el mateix pla social: Avui per a tu, demà per a mi. En aquesta encertada direcció, es fan apostes tant interessants com les botigues socials ( Veure http://uoc.elperiodico.com/2016/06/08/olivera-tienda-social-badia-del-valles/) on amb la participació dels serveis municipals i les voluntàries que col·laboren gratuïtament, no regalen lots d'aliments “tancats”, sinó que reparteixen moneda d'us local, segons el nº de membres, amb la que comprar el menjar que cada nucli familiar prefereix. 

Un altre dels inconvenients que s'acostumen a donar en aquests establiments és la manca de verdures fresques. Les conserves i els llegums secs, els pots de llet, etc, gaudeixen d'uns quants mesos de marge de conservació i són fàcils d'emmagatzemar. 
Però els productes vegetals no tractats, han de tenir un cicle de consum de proximitat i immediatesa. En cas contrari, l'equilibri nutricional de les famílies amb baixos recursos es veu amenaçada pel consum de tanta conserva.

Aquest problema es pot resoldre amb la creació d'horts comunitaris, on l'ajuntament de torn aporti els materials, les eines i el sistema de reg, a canvi d'una part de la collita. Aquesta es porta directament a la botiga social, i les persones sense recursos poden adquirir verdures ecològiques acabades de collir.

Els mateixos horts serveixen per a fer cursos d'aprenentatge agroecològic, (Veure http://www.sergicaballero.com/permacultura-en-las-escuelas/)  i per a la conscienciació mediambiental d'escoles, instituts i col·lectius diversos, bo i oferint una opció de lleure saludable i productiu als aturats del municipi: Veure https://www.rubi.cat/ca/ajuntament/sala-de-premsa/notes-de-premsa/una-quinzena-de-rubinencs-treballen-gracies-al-projecte-d2019horts-socials-ecobodum

 D'aquesta manera, les persones sense feina poden superar millor el tràngol psicològic de no tenir obligacions, evitant la dependència institucional i conservant els hàbits laborals imprescindibles per a poder reprendre l'activitat a la que se dedicaven abans. http://ctxt.es/es/20160921/Firmas/8498/manteros-barcelona-en-comu-economia-informal.htm#.V-OdojWd7sI.twitter Tanmateix, els centres especials de treball, (per a persones amb altres capacitats), ja fa molt de temps que coneixen i aprofiten els nombrosos avantatges (terapèutics i rehabilitadors) de la fitoteràpia. Veure http://www.santtomas.cat/reportaje.asp?id_rep=214

 També en els horts municipals es poden aprendre uns oficis amb força futur, com ara jardineria sostenible, permacultura, viverisme, etc. Així potser es redreci a tanta ma d'obra del moribund sector de  la construcció, cap a altres àmbits en expansió i millors perspectives laborals. Poder recuperar els descampats fruit de l'esclat de la bombolla immobiliària, i requalificar-los per ruralitzar la ciutat. és l'opció més desitjable: 

Veure http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/03/ruralitzar-la-ciutat-es-posible.html

El preu dels nostres actes i les conseqüències de les nostres inaccions.

Ja no podem seguir així ni un sol dia més. La crua realitat de lo criminalment insostenible del sistema en el que estem immersos, la podeu veure en aquest aclaridor documental https://www.youtube.com/watch?v=s_SbYfdIoqw. No us el podeu perdre !!!!


Deixem de mirar cap un altre banda https://www.youtube.com/watch?v=E53PcYGl7C4 i assumim la nostra responsabilitat envers les futures generacions, com bé diu la lletra del tango que magistralment ens canta Anabel Santiago en aquest vídeo musical:  https://www.youtube.com/watch?v=-oJlyBV2rvE&feature=youtu.be

Glisofat en parc infantil :-(

Doncs si, els cartells municipals ho diuen clar i català: La setmana que ve, continuaran fent servir Roundup V. plus ( Marca comercial de la multinacional Montsanto, que porta Glisofat com agent actiu) per fumigar parcs on juguen nens barcelonins  :-(

Com de seguida s'entén en llegir l'argumentari en pdf (http://www.somloquesembrem.org/wp-content/uploads/2015/10/argumentari_glifosat09_15.pdf) que al respecte del Glisofat han escrit les amigues de Som lo que Sembrem, és escandalosa la barbaritat que estan perpetrant.

L'herbicida Round-up està catalogat com a cancerigen per l'O.M.S. des de fa un any http://www.somloquesembrem.org/glifosat-herbicida-cancerigen/ i fa 8 mesos Barcelona es va declarar lliure de Glisofat http://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/noticia/barcelona-acorda-eradicar-lzs-del-glifosat-i-altres-herbicides-tzexics-als-espais-verds-i-a-la-via-pzblica
Tot i això, i malgrat hi ha substituts igual d'eficaços que no posen en perill la salut de ningú, s'han donat un període d'un any per a seguir usant-lo. http://castello.es/web30/pages/noticias_web10.php?cod=8670

D'aquesta manera, els parcs infantils continuen sent fumigats amb substàncies clarament perjudicials per la salut de totes, en especial els nens. Sols cal llegir impunement. Si qüestions com aquesta succeeixen, alguna cosa no va bé :-(

Però està clar que en el parc central del Poblenou, "objecte pseudopúblic no identificat", les coses no han anat mai bé, sols cal llegir  http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2015/02/la-llenya-i-els-arbres-caiguts.html

Anem acumulant exemples de com la realitat empírica desmenteix sistemàticament el discurs triomfalista de l'actual equip de govern del districte X barceloní. Dedicat a ells, uns versos de Miquel Pujadó, (un gran ncantautor, força castigat per la indiferència dels mitjans de masses)

"Sé de revolucionaris amb el dogma com a fi
que han forçat la realitat fins a fer-la-hi coincidir.
Però sé de revoltats que opten pel coneixement
i que exposen les certeses als embats cruels del vent.
La Revolta és el somriure, però un somriure que mossega:
bisturí que entra en la carn, fil que talla la mantega.
Ajuda la insurrecció a no esdevenir gregària.
Priva la provocació de fer-se convencional.
Fa que ni la veritat sigui intocable i primària;
ni l’heretgia, ortodoxa; ni la transgressió, moral.
Massa il·luminats et volen fer feliç, però a quin preu!
Cada individu ha de ser el seu propi Prometeu."

Adaptant la parada en crestall al terreny argilós.

El terreny argilós és un substrat pesat, on la compactació acostuma a ser un greu problema. Les arrels no poden créixer com caldria i el rendiment agrícola decau ostentosament. 

Per tal de reduir aquest inconvenient i fer el sol més porós es poden aportar sorra i matèria orgànica com esmenes. Si concentrem aquest substrat millorat just on les plàntules més ho necessiten, La millora en quantitat i qualitat de collita compensaran amb escreix l’esforç esmerçat.

Les parades en crestall són un mètode agroecològic, que s’explica a l’enllaç http://www.gasparcaballerodesegovia.net/ca/puntos_basicos.html.

 Però per tal de que permeti adaptar-se molt bé a les millores abans comentades, versionarem el mètode. Acumularem la fertilitat en una cresta que coronarà tota la vora, bo i augmentant la superfície d’intercanvi amb l’atmosfera, en ondular i esponjar la capa de substrat. Concretant, les parades les farem seguint les feines següents:

A)    dividim l’espai en parades de 1’5 metres d’ample i passadissos de 1 metre que les separen. 
B)  Esquarterem el terreny interior de les parades amb una fanga de dues mans. 
C) Aboquem sorra i fems compostats en els espais de les parades.
D) Passem el motocultor per a obtenir una barreja homogènia i esponjada.
E) Cavem una rasa en el centre, fent dos cavallons en les vores, que aplanarem pel cim.
F) Omplirem el forat central de matèria orgànica vegetal per compostar, que farà d’encoixinat.

En encoixinar el centre de la parada en crestall amb tiges, branquillons, palla i/o fulles, aconseguim:
1) Evitar que germinin bona part de les herbes adventícies.

2) Donar ombra al terra evitant evaporació. 
3) Crear nous nínxols ecològics per augmentar la biodiversitat.
4) En descomposar-se, la matèria orgànica aporta nutrients.

Es pot tunejar l’espai central, depenent dels materials disponibles i els gustos personals, però posar-hi aromàtiques acostuma a ser resulton...

L'adob orgànic que farà guanyar una guerra.

A Síria porten 5 anys de guerra amb 250.000 morts i més de la meitat de la població fugida de sa llar. Milers de milions de Dòlars han estat malbaratats en bombes. Un sol míssil Tomahawk arriba a valdre 1'5 milions https://es.wikipedia.org/wiki/BGM-109_Tomahawk.

Però cap guerra es guanya amb la panxa buida i la situació agrícola de la regió és comprensiblement devastadora: Camps sembrats de mines, pagesos executats, sequera i manca d'adobs, fan molt poc productiu qualsevol intent de plantació.

Ara, en Rojava ( Kurdistan sirià), hi ha un grup de bona gent que vol canviar aquesta situació. Encaixonats entre el turc-feixisme i l'integrisme brutal de l'Estat Islàmic, continuen lluitant per defensar la terra i l'ecologia, fent amb democràcia popular una revolució laica i feminista, que mereix tot el nostre suport.

Estan tirant endavant amb  l'organització d'un ambiciós crowdfunding en:

 Coopfundinghttps://coopfunding.net/es/campaigns/feed-the-revolution/ 
  

Els diners recollits aniran destinats a organitzar la recollida selectiva de la matèria orgànica i la construcció d'una planta de compostatge. Si Rojava aconsegueix tenir sobirania alimentària, podrà acollir els refugiats Sirians que Turquia bloqueja en la frontera, podent viure com a persones dignes altre volta. 

Ja sabem que els estats seguiran apostant per invertir els nostres impostos en la industria armamentística, enlloc de donar eines de pau. Però nosaltres podem solidaritzar-nos amb els habitants de Rojava fent aportacions en Euros o criptomonedes com els Bitcoins o els Faircoins... Prometen publicar un informe de despeses i del destí i els resultats de les inversions. De m oment, un primer vídeo on es veu l'espai triat i alguna explicació https://www.youtube.com/watch?v=Q6We6FV2bZk

Joies robades.

Pengem dues joies, que va fer l'any 1984 l'amic Felicià Pla, de la associació ecologista UNIVERD, Ell va ser el nostre precursor.

De l’hort social al centre cívic i hotel de cooperatives.

L'entorn urbà on està immersa la ciutadania barcelonina és ecològicament insostenible. S'han de prendre mesures de planificació urbana que rectifiquin els errors comesos fins ara: Veure http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/02/planificacio-urbanistica-i-produccio.html

Però a curt termini que es pot fer?

Un hort social comunitari és una eina polivalent. Permet socialitzar, produir i aprendre, tot millorant la salut i l’entorn. Veure http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2015/02/lhort-social-comunitari-es-una-eina.html

Bo i amb això,.... i si ens atrevim a anar una mica més enllà? Emmarcat dins d’un model més ample, podríem catalitzar moltes més opcions ecològiques, si posés en contacte productors i consumidors.  Si a més d’un hort social, (que ocuparia la meitat de l’espai disponible), fem coincidir diferents equipaments complementaris, potenciarien moltes altres capacitats. 
Fent les funcions de centre cívic permacultural i hotel de cooperatives de productors i consumidors. Els beneficis mutus es multipliquen en progressió geomètrica. Això que diuen economia verda gaudiria d'un biòtop on completar els seus cicles naturals. Veure https://vimeo.com/143892834

Des de nouvinguts amb traves burocràtiques que els impedeixen guanyar-se la vida honradament, fins a persones amb altres capacitats o mobilitat reduïda, passant per veïnat en general, generarien vincles interculturals i intergeneracionals entre elles. Això permetria que poguéssim recosir el teixit social esparracat, que s'esfilagarsa sense que ningú l'apedaci.

Proposta model hort i hotel de cooperatives, de 10.000 m2

Parlem d'un equipament municipal que faci de catalitzador socioeconòmic, generant a l'hora riquesa humana.Per acomplir els diferents objectius, dividim el terreny en tres espais de funcionalitats diverses. En la zona 1 van 34 parcel·les de 100 m2, En fer una mica de xamfrà, en realitat seran uns 96 m2 cadascuna. Fan 10m X 10m i la idea és que dels 34 espais, 20 quedin sense cap divisió interna, 7 els separi en dos horts de 50 m2 i els altres 7 que queden els divideixo en 4 parts, obtenint 28 horts de 25 m2, 14 horts de 50 m2 i 20 horts de 100.

 Conclusió, gastem uns 5.000 m2 en la zona 1, aproximadament la meitat del terreny, dels que 3.400 serien “Útils”.  Si “cobrem” a cada futur usuari d'aquestes parcel·les 1hora setmanal de feina comunitària per cada 25 m2 utilitzats, obtindríem 136 hores de feina comunitària a canvi d’usar aquesta meitat de l’espai disponible. Aquestes hores de voluntariat social es podrien fer servir per a mantenir els espais comunitaris ( Zones 2 i 3), però també per altres fins. Per exemple, iniciar un pla pilot de recollida selectiva porta per porta,de matèria orgànica en bars i restaurants del voltant. Altre manera de pagar el lloguer dels espais agrícoles d'us privatitzat, seria entregant un % de la collita a entitats com els bancs d'aliments o (Millor encara)  botigues socials municipals., que dignifiquen a les usuàries perquè són solidaritat horitzontal.
En la zona 2 hi haurà compostadors comunitaris que transformarien les deixalles en adob col·lectiu i gratuït. També podríem construir taules de conreu amb material reciclat, dissenyades per a que persones amb mobilitat reduïda podessin treballar un hort des de una cadira de rodes, etc...

Hi ha dues zones 2, on aniran els espais educatius i de collita comunitària (550 M2)  galliner de 100 m2 i compostador de 175 m2, en total, cadascuna de les dues zones 2 gasta uns 800 m2. Total 1.600 m2. En aquestes zones, escoles del barri poden venir a fer pràctiques hortícoles, o construir un dessecador solar, interactuar amb gallines i/o conills,....

Queden quasi 3.000 m2 on cal posar 4 espais construïts.
- una caseta per menjar, cuinar i socialitzar-se els diferents usuaris dels espais.
- un altre caseta per W.C., dutxa i vestidor

- la tercera caseta és per a guardar les eines.

- cal un altre espai més gran, amb façana al carrer, per a ecobotiga i obrador on fer cistelles.
Les zones les separem amb passadissos de 5 metres d'ample, amb arbres fruiters plantats al tresbolillo, que permeten passejar-hi i organitzar fires de productors a llur l’ombra.... També es podria acabar de plantar amb més fruiters tot el perímetre, dependrà del pressupost disponible i de si l’espai ho permet...

Organització dels usuaris i els espais.
 

La idea seria que l’ajuntament invertís una partida econòmica en organitzar lo anterior i contractar dos docents a mitja jornada, que farien cursos gratuïts de permacultura, especialment dirigits a persones amb risc d’exclusió social, però oberts a qualsevol ciutadà. Semblant al que ja ha fet en http://eldigital.barcelona.cat/un-trampoli-cap-a-la-reinsercio-laboral_297560.html.

 Els participants de la zona 1, la majoria derivats pels serveis socials, aprendrien uns coneixements útils a l’hora de treballar de jardiner o peó agrari, practicarien en el seu espai “particular” i disposaria de la collita per a consum propi o comercialitzar. Un exemple: si disposes de 100 m2, pots plantar 400 enciams. Durant l’estiu et creixen en un mes, i es poden vendre per un Euro cada unitat. Durant l’estiu, cada 100 m2 poden arribar a donar 400 euros al mes. A l’hivern, el creixement vegetatiu, alentit per les baixes temperatures, reduiria el potencial econòmic a uns 100 euros al mes per cada 100 m2. Per això la importància de disposar d’un obrador que compleixi les normatives i carnets de manipuladors d’aliments. Es podria obtenir registre sanitari per comercialitzar productes manufacturats, que augmenten molt els beneficis econòmiques de la comercialització.

També es podrien produir milers de Kg de verdures ecològiques pels menjadors de les escoles bressols municipals, ( Veure http://soberaniaalimentaria.info/numeros-publicados/42-numero-20/197-los-comedores-escolares  ). L'ajuntament compraria la collita i, mitjançant una cooperativa de càtering (que contractés persones amb altres capacitats) elaborar els menús de les guarderies. En estar lliures de pesticides, aquestes verdures permetrien assegurar que, en les escoles bressols, els nostres nens s'alimenten sense consumir agrotòxics. Mireu que diu la TV3 sobre l'efecte de la contaminació damunt l'aprenentatge infantil  http://www.ccma.cat/324/la-contaminacio-perjudica-laprenentatge-dels-nens-segons-un-estudi-del-centre-de-recerca-en-epidemiologia-ambiental/noticia/2647334/
Penseu que diaris tant poc donats a l'alarmisme com La Vanguardia es fan ressò dels riscos de l'exposició que tenen ja els fetus no nascuts
http://www.lavanguardia.com/natural/20151002/54437833322/ginecologos-alertan-dano-contaminantes-quimicos-en-reproduccion-humana.html.
També altres investigadors d'hospitals barcelonins s'esparveren dels tòxics que ingerim http://www.imim.cat/media/upload/arxius/porta/Valor%20produ%20eco_AE.pdf 

Creant horts municipals, a l'hora que es minimitzarien els micro-enverinaments, la ciutat de Barcelona reduiria la seva petjada ecològica, guanyaria sobirania alimentària i augmentaria llur resiliència. Dit amb unes altres paraules, es farien polítiques mediambientals dignes d'esser considerades d'esquerres, sense augmentar el preu dels menús. Veure http://www.eldiario.es/aragon/sociedad/estafando-comida-hijos_0_391961846.html

L’elaboració de pa d’espelta amb massa mare o galetes, o .... són altres opcions de rendibilitzar esforços, que permeten solapar-se entre elles.

Els usuaris de les zones 2 i 3 tindrien altres perfils. Des de A.M.P.A.'s. d'alumnes d’escoles properes, fins a Minyons Escoltes o casals d'avis, passant pels socis de les cooperatives de consum ecològic del barri que podrien usar gratuïtament l’obrador de l’ecobotiga per a preparar-se els productes en cistelles, o que els seus productors comercialitzessin els excedents que puguin tindre, ...

La zona 3 té espais buits no plantats expressament, per a tenir lloc on realitzar jornades, espectacles, recitals poètics, passis de vídeos a l’aire lliure....

Materials i pressupostos aproximats.

Per a poder treballar la terra de la zona 1 en comunitat, calen eines que poder compartir.

El llistat inclouria: 2 pics, 6 pales de punta, 6 pales planes, 12 caveguets, 6 carretons, 12 tisores de ma, 2 de força i dues de dos mans, 6 rasclets, 12 uletes, Cordill, guants, sabates de seguretat, llavors, llavorers... En aquest apartat, poden haver entre 3.000 i 5.000 Euros de despesa prevista.

En les dues zones 2 s’ha de comprar xarxa per a tancar 100 m2 en cadascuna, comprar 2 dotzenes de gallines, construir-les un sostre, uns ponedors, menjadores, abreujadors... També cal tenir materials per a fer els compostadors, hivernacles, etc. Això pot representar uns altres 2.00 o 3.000 Euros més.

En la zona 3 cal construir diferents infraestructures. Un menjador-cuina, un vestidor, W.C i dutxa, una caseta d’eines i un obrador-ecobotiga on poder manipular per a comercialitzar la collita de la zona 1. Com que al barri hi ha clientela potencial ( 60.000 habitants) molt per sobre de la capacitat productiva, també podríem comercialitzar els excedents d’altres productors permaculturals de les rodalies de Barcelona.

Construir seria l’apartat més voluminós del pressupost. Per posar preus orientatius, una casa de fusta prefabricada de 36 m2 està per 8.000 euros. Un contenidor de vaixell de 18 m2 surt per uns 3.000 Euros,...

Els arbres fruiters poden costar entre 10 i 15 Euros la unitat, si en plantem 100 serien uns 1.200 Euros.

Usos ciutadans.

Els espais de les diferents zones estan separats per passadissos amples amb fruiters plantats a banda i banda, pensant en la comoditat de les veïnes que vinguin a passejar i fer una ullada, gaudint tothom que vulgui del plaer de caminar entre camps productius dins la ciutat.

Les entitats del barri, especialment les sensibilitzades amb el medi ambient, podrien organitzar tot d’activitats que donessin resposta a les seves necessitats. Des d’una calçotada diumengera fins a una gimcana de casal d'estiu, passant per activitats culturals diverses. Veure https://www.youtube.com/watch?v=SdCrj0GpNUg. 

La proposta està disponible en l'Issuu  https://issuu.com/joanmarcatristan/docs/ruralitzar_la_ciutat_es_possible

planificació urbanística i producció agrària.

De fa massa temps, la ciutat de Barcelona pateix un urbanisme depredador del territori, basat en el consum d'un recurs no renovable, el sol. S'ha deixat que les lleis del mercat capitalista "regulin" l'ordenació dels espais. 
En lògica conseqüència, els resultats dels plans urbanístics com els del 22@ ha estat l'enriquiment d'uns pocs amb els diners fàcils del canvi de qualificació. El veïnat, però, s'ha vist empobrit econòmicament per la bombolla immobiliària i empobrit culturalment. S'han perdut referències i escenaris comuns del barri, gentrificat escandalosament. Llocs que pertanyien a tothom i formaven part d'un patrimoni emocional, han sigut esborrats a punta d'excavadora. Onejant el nom del lucre curtplacista, ens han venut el pa per avui i la fam per el demà.

Tot intent de pal·liar aquest desastre, passa imprescindiblement per canviar de paradigma: cal una planificació que endreci i diversifiqui els usos, bo i limitant el creixement d'edificabilitat que hipoteca la sostenibilitat futura. L'escandalosa petjada ecològica de cada barceloní supera de llarg les 7 hectàrees, i cal legislar per tal d'anar reduint-la el màxim possible. 

L'actual alcaldessa de la ciutat, senyora Ada Colau; va signar l'Octubre de l'any passat el Pacte de Política Alimentària Urbana que s’ha celebrat a Milà. Veure http://blog.socium.cat/2015/10/que-diu-el-pacte-de-politica-alimentaria-urbana-que-ha-signat-ada-colau-a-mila/ . Malgrat això, el monocultiu del turisme i congressos defineix la nostra realitat diària, sense que veiem la més mínima perspectives de canvi veritable. La xerrameca ben intencionada no fructifica per enlloc :-(

Però ara ja no toca parlar de medi ambient, ara toca actuar essent coherent amb el discurs ecologista i plantar cara a les lògiques del mercat capitalista. Hem de tenir governança territorial per anar més enllà de la presó dels possibles, doncs s'ha fet impossible continuar com fins ara. El pla B enfrontat a la fal·làcia del creixement constant, inclou com un dels eixos fonamental la producció agrària urbana.

Cal impulsar que el 10% de les 200 Ha afectades pel 22@ siguin dedicades a projectes que generin aliments saludables. Espais no edificats pel Poblenou encara en queden de sobres per a triar. Veure http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2015/09/volem-horts-socials-en-els-descampats.html

Un 10% de la planificació urbanística dedicada a zona hortícola dins de la ciutat, permetria dissenyar un ecosistema permacultural autònom. Això potenciaria que Barcelona fora una ciutat en transició controlada cap el decreixement. També faria baixar la petjada ecològica, combatre el canvi climàtic, potenciar la biodiversitat, millorar el paisatge urbà, guanyar sobirania alimentaria i resiliència, generar teixit associatiu i espai de socialització per integrar persones amb risc d'exclusió, educar i conscienciar a les noves generacions, compartir coneixements i investigar tècniques novelles,  generar cooperatives de productors i de consumidors ecològics que proporcionin llocs de treball en l'economia verda.... Veure http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2015/02/lhort-social-comunitari-es-una-eina.html  En Resum, guanyar qualitat de vida enmig de la selva urbana actual.

Per tal d'aconseguir-ho cal voluntat política i destinar una generosa partida pressupostària de les administracions públiques. Els terrenys de propietat municipal haurien d'estar disponibles, per a que una comissió tècnica decidís quins es poden utilitzar en la producció alimentària. Pel que fa als terrenys de propietat privada, caldria utilitzar impostos com ara l'I.B.I. per perdonar-lo als propietaris que ofereixin l'us de fruit de l'espai fins tenir aprovats i finançats els plans d'edificabilitat prevista. Al propietari que no col·labori, se li triplica l'impost cada any que tingui l'espai sense cap us social. Aprovar una llei que permeti expropiar temporalment l'us de fruit dels solars abandonats, seria una mesura legal a implementar amb urgència.

El gran vídeo dels horts permaculturals de Vallbona.

Ja està a l'abast d'un clic el vídeo dels horts socials comunitaris municipals de Vallbona:

 https://www.youtube.com/watch?v=SUZiOzBGFCY&feature=youtu.be 

En el vídeo s'intenta documentar argumentadament les múltiples avantatges d'aquest equipament polifacètic: Genera teixit social, dignitat humana i aliments ecològics, combat el canvi climàtic, germina resiliència i sobirania alimentària, aflora conscienciació mediambiental, fructifica salut física i mental...

Alcaldes de ciutats més grans comencen a posar-se també les piles, com el de València, que proposa fer horts urbans en els solars buits i que se fan resó la premsa
http://www.eldiario.es/cv/Ribo-plantea-huertos-terrenos-abandonados_0_442006821.html


http://www.lasprovincias.es/valencia-ciudad/201510/17/vecinos-colegios-podran-cultivar-

En la "ciutat comtal", però, de moment sols tenim notícia de que hi ha intencions ben intencionades, sense propostes concretes que les sustentin. Ara que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha signat el Pacte de Política Alimentària Urbana que s’ha celebrat a Milà ( i que ha reunit representants de cents ciutats de tot el món) seria el moment d'exigir-li coherència i que els set punts de que consta aquest pacte ( i que diuen el següent) no quedi en paper mullat:

1. Treballar per desenvolupar sistemes alimentaris sostenibles, inclusius, resistents, segurs i diversificats, per assegurar menjar sà i accessible a tots en un marc d’acció basat en els drets, amb el fi de reduir el malbaratament d’aliments i preservar la biodiversitat i, al mateix temps, mitigar i adaptar-se als efectes dels canvis climàtics.
2. Promoure la coordinació entre departaments i sectors en l’àmbit municipal i territorial, afavorint la inclusió de consideracions relatives a la política alimentària urbana dins de les polítiques, els programes i les iniciatives en el camp social, econòmic i ambiental, que tractin, entre d’altres coses, la distribució i l’abastiment alimentaris, la protecció social, la nutrició l’equitat, la producció alimentària, la instrucció, la seguretat alimentària i la reducció dels malbaratament.
3. Promoure la coherència entre les polítiques i els programes municipals relatius a la alimentació i les polítiques i els processos sub nacionals, nacionals, regionals i internacionals pertinents.
4. Involucrar a tots els sector del sistema alimentari (incloses les autoritats locals, els ens tècnics i acadèmics, la societat civil, els petits productors i el sector privat), per al desenvolupament, l’actuació i l’evaluació de polítiques, programes i iniciatives en el camp alimentari.
5. Revisar i modificar les polítiques, els plans i les normes existents en l’àmbit urbà per afavorir la creació de sistemes alimentaris justos, resistents i sostenibles.
6. A cada ciutat, utilitzar el Marc d’Acció com a punt de partida per organitzar el propi sistema alimentari urbà i compartir els avenços entre les ciutats participants, els governs nacionals i les organitzacions internacionals, en el seu cas.
7. Promoure la participació d’altres ciutats en el marc de la nostra acció a favor de les polítiques alimentàries.

Amb voluntat política, la capital del país hauria de predicar amb l'exemple d'integració i reducció de la insostenible petjada ecològica barcelonina damunt la resta de territori, bo i invertint en polítiques d'inclusió dels més febles. Si Vallbona d'Anoia pot, la "millor botiga del món" no hi arriba? Falta d'espai no poden alegar:

http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2015/09/volem-horts-socials-en-els-descampats.html 

El conreu en Big bags.

He vist taules de conreu de diferents materials, preus i mides, però no hi ha model que me convenci més que el conreu en big bags, col·locats damunt de palès de plàstic. Els avantatges són molts, i passo a enumerar-los:

Primer que res la relació qualitat/preu. Una taula de conreu comercial costa entre 150 i 200 euros, proporcionant menys de 200 litres de substrat útil per l'arrelament dels vegetals. En comparació, un big bag proporciona 1000 litres de volum de substrat, que sumant el cost del palet i la terra vegetal  es pot aconseguir per un preu força inferior als 100 Euros, comprant a l'engròs.

El major volum aporta inèrcia tèrmica, de manera que les arrels pateixen menys les glaçades o les ones de calor. El color blanc del big bag causa un efecte d'albero molt interessant durant l'estiu ( Època de màxima collita). L'entreteixit de la tela permet gran superfície d'intercanvi de gasos entre l'atmosfera i el terreny., i garanteix un magnífic drenatge dels lixiviats.

També tenim més retenció d'aigua de reg per metre quadrat, en tenir major fondària un big bag que una taula de conreu comercial. Això permet més resiliència dels vegetals davant l'estrès hídric per una manca puntual de reg.

En estar els big bags col·locats damunt de palets són perfectament mòbils, ja sigui amb un transpalet per a trajectes curts, ja sigui amb un toro per a trajectes mitjans, ja sigui amb un camió ploma per a viatges llargs.

El sistema és perfectament utilitzable per a persones amb mobilitat reduïda, doncs la superfície de treball està a 1'20 metres d'alçada, utilitzable des d'una cadira de rodes.

La hipotètica contaminació del terra no és problemàtic, doncs les arrels no surten del big bag. També és ùtil a l'hora d'horticulturalitzar espais amb jaciments arqueològics en el subsol, com per exemple l'antic recinte fabril de Can Ricart http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2015/03/volem-can-ricart-musical-i-horticola.html

El fet de disposar d'horts bellugables, permet posar en producció espais encimentats amb usos molt puntuals, d'on l'hort es pot moure quan faci nosa. Per exemple, l'esplanada del Fòrum en Barcelona http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2015/04/la-facana-mes-falac-de-totes-les-que-es.html
Si la producció de verdures ecològiques la fan persones amb risc d'exclusió, es creen llocs de treball protegits per als més vulnerables http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2015/02/lhort-social-comunitari-es-una-eina.html, a l'hora que se guanya una significativa sobirania alimentària http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2015/08/res-mes-patriotic-que-els-horts.html, bo i predicant amb l'exemple de l'anomenada resiliència urbana http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2013/10/resiliencia-predicant-mentre-van.html enlloc de fer el paperina amb els malabarismes municipals del pla buits http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2014/06/pla-buits-i-butxaques-plenes.html . Un hort social pot ser una bona font d'ingressos pels seus usuaris si se li dona valor afegit a la collita i es treballa en cooperativa http://www.regio7.cat/anoia-baix-llobregat/2015/08/27/laccio-social-dels-horts-vallbona/326979.html

Si les escoles bressol municipals disposen d'unes empreses de càtering que utilitzin les verdures ecològiques per a menjar dels més petits, evitarem que al demostrat endarreriment cognitiu que causa la contaminació atmosfèrica, veure http://www.ccma.cat/324/la-contaminacio-perjudica-laprenentatge-dels-nens-segons-un-estudi-del-centre-de-recerca-en-epidemiologia-ambiental/noticia/2647334/ se li sumin els micro enverinaments a que la agroindústria convencional ens condemna a totes les seves consumidores.