dissabte, 4 de juliol del 2015

Fitodepuració que no tenim :-(




En un territori resilient, els rius han d'esser una font de vida que regui la biodiversitat. En l'actual comunitat autònoma de Catalunya tenim unes clavegueres a cel obert que fan pudor a encobriments i saquejos "A.C.A." més gran. 

El riu Anoia, passat Capellades, és un dels exemples d'incompliment denunciat per Brussel·les http://www.eldiario.es/sociedad/Europa-abiertos-vertidos-residuales-Espana_0_328617844.html que diu que l'estat espanyol no fa els anàlisi que la normativa europea obliga a fer http://politica.elpais.com/politica/2015/04/06/actualidad/1428335072_466324.html
 
No cal més que veure les fotos de com baixa el riu per entendre la manca d'interès en analitzar el que s'hi aboca https://www.facebook.com/joan.marcatristan/media_set?set=a.973195942707226.1073741873.100000504888874&type=3&hc_location=ufi
 
Les possibles solucions no són tant difícils. La natura és poderosa quan se l'ajuda, http://www.iagua.es/noticias/espana/csic/15/06/15/que-papel-juegan-plantas-y-microorganismos-depuracion-rios?utm_source=twitterfeed&utm_medium=facebook i la fitodepuració permet, per exemple que ja hi hagi una piscina natural pública en Londres https://www.veoverde.com/2015/03/londres-construye-la-primera-piscina-publica-que-se-limpia-con-plantas-en-vez-de-cloro/ però hi ha més exemples de descontaminació de rius urbanitzats http://www.plataformaurbana.cl/archive/2014/01/21/ocho-ejemplos-de-que-es-posible-descontaminar-los-rios-urbanos/ en molts llocs del món. La depuració ecològica permet aigües prou netes com per a banys de qualitat http://davidmadridalonso.blogspot.com.es/2011/11/tratamiento-ecologico-del-agua-de-las.html
Hi ha boies que oxigenen amb energia solar http://www.lanacion.com.ar/1786463-una-boya-que-funciona-con-energia-solar-oxigenara-el-agua-del-lago-soldati i aspecte casolà, fins grans hivernacles flotants d'aspecte futurista http://www.plataformaurbana.cl/archive/2014/06/13/the-looper-un-invernadero-flotante-que-descontamina-los-rios/ passant per dissenys intermedis com http://www.pnat.net/jellyfish-barge/ i altres opcions modulars i adaptables als espais http://super.abril.com.br/blogs/planeta/sistema-de-tratamento-ecologico-recupera-rios-poluidos-e-cria-jardins-flutuantes/ que te fascinat a més d'una http://diarioecologia.com/fascinante-proyecto-transforma-rios-contaminados-en-jardines-flotantes/?doing_wp_cron=1425158854.0254440307617187500000

 Tornant a lo que dèiem del riu Anoia, tot el que s'ha fet fins ara de fitodepuració és la performance reivindicativa de fer una illa surant amb material de reciclatge i batejar-la amb el nom del responsable de l'agència catalana de l'aigua del tros d'Anoia que arriba fins Vallbona: https://www.facebook.com/profile.php?id=100007504457375&sk=photos&collection_token=100007504457375%3A2305272732%3A69&set=a.1552934511633349.1073741858.100007504457375&type=3  

La responsabilitat de tenir les aigües dels rius netes no és un joc de nens. La deixadesa de funcions en temes tant cabdals acaba passant una factura massa elevada com per a continuar permetent que uns pocs embrutin per enriquir-se i els responsables públics no surtin del seu despatx !!!!

Una via verda seria una opció econòmica molt més rendible a llarg termini  http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2012/05/passejant-pel-riu-anoia.html









dijous, 5 de febrer del 2015

L'hort social comunitari és una eina polivalent.

L'hort social comunitari de Vallbona d'Anoia ha publicat la memòria d'activitats dels darrers dos anys. El document evidencia la polivalència d'aquest equipament municipal. http://goo.gl/5Z0NPK

D'una banda, permet a les persones amb risc d'exclusió social que demanen ajut alimentari a l'ajuntament, aconseguir mitjançant el seu treball bona part del menjar que consumeixen les seves famílies. També els hi permet vendre una part de la seva collita i aconseguir uns mínims ingressos.

D'altre banda, el curs de permacultura que s'imparteix tots els Dilluns no festius, permet a tothom qui ho vulgui aprofundir en els seus coneixements agraris, bo i practicant diferents tècniques ecològiques.

Però a més, posa en producció camps abandonats, disminuint la càrrega de foc en cas d'incendi, embellint el paisatge i el paisanatge, millora la dieta dels usuaris i els hi permet fer exercici físic gaudint de l'aire lliure.

 També millora les opcions laborals dels alumnes, perquè adquireixen coneixements útils en jardineria, viverisme, horticultura, etc.http://soberaniaalimentaria.info/numeros-publicados/42-numero-20/201-la-agricultura-social

Conceptes tant de moda com la resiliència, la conscienciació ecològica i la sobirania alimentària s'hi materialitzen de forma visible, palpable i digerible. És un espai on l'esforç literalment fructifica i a l'hora, és un hàbitat humà ideal per a la socialització i l'oci no consumista.

Enllaç a la memòria  http://issuu.com/joanmarcatristan/docs/memoria_activitats-_joan_marca_tris


dissabte, 20 de desembre del 2014

Ara que han passat 6 mesos....

En els horts socials de Vallbona, https://www.facebook.com=photoscollection ,fa una mica més de 6 mesos que plantàrem mongetes damunt la segona feixa fonda ( veureunhortalbalco.blogspot.com.es/2014/04/fent-una-feixa-fonda-en-dues-fases.) i encara no 6 mesos que enfonsàrem una bala de palla en el fons de la bassa-piscina (veure unhortalbalco.blogspot.com.es/2014/08/control-permacultural-del-creixement)

Curiosos i "desconfiats" de mena com som, volem veure per creure. Així que hem obert els "experiments" per tal de comprovar com evolucionaven:
 

La terra de la feixa fonda té un aspecte immillorable. La pinassa i els branquillons s'han compostat perfectament i queden els troncs més grossos i les branques gruixudes seguint el seu procés :-)


La palla enfonsada feia una pudoreta a putrefacció anaeròbica que ofenia lleument la pituïtària. Però després d'una quinzena de dies escorrent-se a sol i serena, encara l'hem reciclat per a fer multxing. En l'aigua no hi ha crescut cap alga, però té una tonalitat marronosa deguda als tanins alliberats.

Deixem les proves gràfiques que evidencien aquestes realitats empíriques a disposició de qui les vulgui aprofitar, però sense lucrar-se en cap altre moneda que no sigui els Faircoins http://vimeo.com/109907239#at=0

dissabte, 6 de desembre del 2014

Tota la nostra solidaritat amb Josep Pàmies.


Compartim el manifest de suport a Josep Pàmies, pagès de Balaguer, impulsor de l’associació Dolça Revolució, membre de Som lo que sembrem i Slow Food Terres de Lleida i autor del llibre “Una dolça revolució”.
Pàmies, ben conegut per la seva entrega a la recuperació i difusió dels sabers i usos populars de plantes medicinals i la seva crítica al sistema mèdic hegemònic i els poders dominants, ha estat denunciat pels Mossos d’Esquadra.
Es convoca una concentració de suport l’11 de desembre a les 10.30h davant els Jutjats de Balaguer.
La informació sobre el cas es troba a la web www.femlanostra.org.

Pàmies denunciat

L’abril de 2012, Josep Pàmies posa un terreny a disposició de l’Associació Dolça Revolució de les Plantes Medicinals per a que els seus socis hi poguessin cultivar plantes per a usos medicinals, entre elles la marihauna.
Aquesta estiu,  com a conseqüència d’un incident al·liè a la qüestió,  ocorregut en la finca de l’empresa Pàmies Hortícoles, es va requerir la presencia dels mossos d’esquadra. Va ser llavors quan els agents van veure les plantes de marihuana de l‘associació, les van requisar i van interposar una denúncia al Josep Pàmies per un Presumpte Delicte Contra la Salut Pública.
A partir d’aquesta denuncia, el Jutjat de 1ª Instància i Instrucció nº 3 de Balaguer ha citat a declarar al Pàmies el proper dia 11 de desembre a les 11 del matí.

Manifest de suport: Solidaritat amb Josep Pàmies, plantem Marihuana i fem la nostra

Ja són massa les plantes prohibides, ja són massa les persones acusades de cultivar-les i ja són massa els coneixements populars que ens impedeixen compartir. Les cultures pageses són fruït d’una relació mil·lenària entre la humanitat, el medi i la resta d’espècies. Cap estat, cap universitat, cap lobby empresarial, cap hospital les ha de poder impugnar, amagar o privatitzar.
Som persones conscients i solidàries i no creiem en el paternalisme d’una administració que criminalitza les actuacions pel bé comú al temps que entorpeix la justícia davant la corrupció; una administració que protegeix els grans interessos econòmics i dilata la resolució  de les causes d’arrel de la malaltia, la pobresa i la destrucció del planeta.
Ens oposem a la inculpació de Josep Pàmies i la Dolça Revolució de les Plantes Medicinals, per cultivar, recomanar i facilitar marihuana per a usos medicinals. Considerem injust que no es  permeti  cultivar marihuana per a usos mèdics, quan d’aquesta activitat se’n derivaria la millora i curació de diverses malalties com ho demostren centenars d’estudis científics i la pràctica diària de milers de persones.
Mentre siguem privats de poder decidir directament sobre allò que ens afecta amb consultes vinculants i altres mecanismes horitzontals,  manifestem la nostra voluntat de desobeir lleis injustes i, entre elles, les que ens porten a presentar aquest manifest.
I per això:
# Demanem l’arxivament de la causa contra Josep Pàmies i la Dolça Revolució.
# Exigim la despenalització del cultiu i ús de marihuana, per facilitar-ne els usos medicinals i eradicar-ne el narcotràfic.
# Fem una crida a plantar marihuana i oferir-la una vegada obtinguda  a totes les unitats de dolor dels hospitals, com alternativa natural a la morfina, la cortisona i altres medicaments que causen greus efectes secundaris.
# Invitem a fer ús de la desobediència civil organitzada per acabar amb l’actual règim alimentari, mèdic i polític i construir-ne un de nou, basat en  la justícia social i ambiental i en la democràcia directa.



dijous, 21 d’agost del 2014

Control permacultural del creixement d'algues.

La recuperació d'una antiga piscina per reconvertir-la en bassa i regar l'ampliació dels horts comunitaris de Vallbona d'Anoia,  presentava la dificultat de controlar el creixement de les algues sense ús de Clor, per poder seguir donant-li els anteriors usos lúdics, sense malmetre les verdures que regarem.

Per assolir el repte, seguim una estratègia de tres eixos. El primer és la limitació de l'energia solar que reben, mitjançant la cobertura amb una tela d'ombrejat. La segona consisteix en introduir peixos omnívors d'aigua dolça, com ara carpes, que es menjaran les algues i les larves de mosquit. El tercer eix estratègic consisteix en absorbir el Nitrogen dissolt en l'aigua, per treure-li el principal nutrient vegetal relacionat amb el creixement.

Però, com absorbim el N dissolt? doncs mitjançant l'enfonsament d'una bala de palla :-)

La cosa funciona així: La palla té una relació Carboni/Nitrogen molt baixa. El Carboni submergit "voldrà podrir-se", i per a poder fer-ho han de créixer bacteris i fongs que facin la feina. Però per a créixer cal poder fabricar proteïnes, i per a fer proteïnes cal un 6'25% de N en cadascuna. Si la palla està enfonsada, cap bacteri podrà fer us del N2 atmosfèric i estaran obligats a consumir el que porti l'aigua, fins esgotar-lo. 

Sense gaire llum ni N, i menjades pels peixos, les algues tenen un futur d'escassetat garantit. Tot i que la bala de palla ( embolicada amb tela mosquitera i filferro de galliner i lligada a tres pedres que li donen llast), caldrà canviar-la amb regularitat mensual, surt més bé de preu que qualsevol potinga amb químics de síntesi, i sobretot, no contamina la collita amb marranades agrotòxiques :-)

dimecres, 11 de juny del 2014

Matèria prima per a la fabricació de bombes :-)

Doncs si, avui encara és legal fabricar algun tipus de bomba: Les bombes d'amarant, per exemple. http://periodicodigitalwebguerrillero.blogspot.com.es/2014/05/bombas-de-amaranto-combatir-monsanto-el.html
La família de les amarantàcies són plantes amb multitud de propietats:
http://bolsonweb.com.ar/diariobolson/detalle.php?id_noticia=25321 i si plantes diferents varietats juntes, acabes obtenint llavors híbrides de gran variabilitat genètica, ideals per a desenvolupar resistències a tot tipus de verins, com ara el Glisofat, http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2013/05/amb-lagroquimic-fins-el-coll.html (Una substància herbicida, pel que fan transgènic el blat de moro, específicament per resistir-la) .... TREMOLEU MONSANTO, QUE ANEM A PER VOSALTRES :-) https://www.youtube.com/watch?v=dnKc37U3AiQ&feature=youtu.be !!!!


Per a una composició més acurada del material genètic, us recomanem consultar la taula  del següent enllaç:  http://www.weedscience.com/Summary/Country.aspx?CountryAbbr=ES

dimecres, 23 d’abril del 2014

A l'estiu, tota cuca viu?

  La manca de fred hivernal d'enguany ha permès que bona part dels insectes que naturalment sucumbien en les glaçades, continuïn vius fins la primavera. Això implica un nombre més alt de densitat de lo habitual per aquestes dates, que tot indica que es mantindrà en  augment si les condicions meteorològiques continuen essent-lis favorables.
D'aquesta manera es tem que puguin arribar fàcilment a nivell de plaga tota mena de paràsits molestos i possibles vectors de transmissions de malalties.

Mosquits, puces, paparres i polls són cada volta més resistents als tractaments químics convencionals, dificultant encara més el seu control. Per això val la pena tenir en conte els mètodes ecològics per fer-lis front.
L'us de plantes aromàtiques és una mesura preventiva molt interessant: La citronel·la disgusta als mosquits, romaní, lavanda i menta els hi desagraden a les puces ....
També hi ha trampes casolanes per capturar mosquits, utilitzar sal per matar per  deshidratació les puces, asfíxiar amb terra de diatomees per els polls,  o una gota d'oli en el cap de la paparra....

La fauna auxiliar són els depredadors naturals que juguen al nostre bandol: Aranyes, granotes, libèl·lules,rat-penats, orenetes i sargantanes s'alimenten menjant plagues :-)

Per evitar afavorir la reproducció dels insectes indesitjats, és fonamental eliminar l'aigua acumulada en petits recipients on crien els mosquits i desbrossar verdises on paparres i puces tenen el reservori de població, desparasitar amb freqüència les mascotes i revisar la pell dels infants.

 Un parell d'enllaços interessants:

http://www.murcianatural.carm.es/c/document_library/get_file?uuid=401bc93d-c0a2-4ff8-8d3c-2912fffe9644&groupId=14

http://vidaverde.about.com/od/El-hogar-verde/tp/Control-Natural-De-Plagas-Domesticas-Cucarachas-Hormigas-Mosquitos.htm

dilluns, 21 d’abril del 2014

Fent una feixa fonda en dues fases.

Una feixa fonda ( Bancal profundo en espanyol) és una tècnica de cultiu permacultural que possibilita maximitzar la producció agrària en espais petits. Consisteix en fer un forat en el terreny i reomplir-lo barrejant restes vegetals com trocs i branques, herbes i fulles, amb la terra que hem extret, fins formar-ne un monticle. Podeu llegir-ne les avantatges en http://www.ecoagricultor.com/2013/10/huerto-ecologico-como-cultivar-en-bancal-profundo-o-elevado/ , mirar fotos de diferents models en http://www.inspirationgreen.com/hugelkultur.html  i veure'n un exemple en un vídeo en https://www.youtube.com/watch?v=0PaoXUlqpVM

Físicament, augmentem la superfície d'intercanvi amb l'aire i espongem. Químicament, la matèria orgànica enriquirà en nutrients a mesura que es descomposi. Laboralment, dona molta més feina.
Per això darrer, es pot fer en dues fases separades en el temps ( que escalonen els esforços), tal com ara expliquem:
En la primera fase, cap el setembre, plantem cebes de calçot (Allium Cepa, varietat blanca gran tardana de Lleida) i les anem calçant amb les tiges sobreres de la collita de blat de moro i terra amb una mica de cendres, que a les cebes els hi va molt bé com adob. Com que les cendres augmenten el Ph, posem pinassa que acidifica per neutralitzar-ho. L'acció mecànica de descalçar en arribar la collita, ja ens barreja l'amalgama. https://www.facebook.com/photo.php?fbid=749394535087369&set=a.749394105087412.1073741840.100000504888874&type=3&theater

En la segona, cap el Març, collits els rebrots de ceba, continuem afegint restes de les podes d'olivera, pi, canyes ..., en capes colgades de més terra i gallinaça, com un "hojaldre" de mil fulles. Els excrements de gallina, rics en Nitrògen, són importants perquè per descomposar la matèria orgànica calen bacteris i fongs que se multipliquin. Però per reproduir-se els hi cal fer proteïnes i les proteïnes tenen un 6'25% de N.

Per afegir més N a la barreja, la primera plantació recomanem una
lleguminosa. Les plantes que tenen els fruits dins de baines ( Pèsols, faves, cigrons, mongetes,....) fan uns nòduls radiculars on bacteris especialitzats viuen en simbiosi amb el vegetal, capturant l'N2 atmosfèric i transformant-lo en nitrats i nitrits a canvi del midó fotosintètic que fabriquen les fulles. D'aquesta manera s'aconsegueix enriquir amb més N el conjunt del biòtop format sota l'amuntegament acumulat i convertir el pastís resultant en una mullida mousse, curulla de biodiversitat nodridora. En aquest terreny tant fèrtil, la collita vindrà sola :-)

Està molt ben explicat el funcionament del sol en http://ecoagricultor.com/wp-content/uploads/2013/10/EL-SUELO-DE-CULTIVO.pdf
 

divendres, 28 de febrer del 2014

Taronges de La Verneda.


El grup d'alimentació del pla d'energia participatiu de Sant Martí de Provençals, Diumenge passat, va convocar a la ciutadania a la 4ª taronjada resilient: 
http://plaenergiaparticipatiu.cat/4a-taronjada-resilient-23f-2014/

Gaudint d'una primavera de mig Febrer, ens enfilarem als tarongers amargs per transformar els seus fruits en deliciosa i nutritiva melmelada. Un exemple de resiliència duta a la pràctica digne de ser reconegut, mentre d'altres s'omplen la boca de paraules boniques per amagar sota la xerrameca que lo que s'omplen de veritat són les butxaques: http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2013/10/resiliencia-predicant-mentre-van.html


Fotos de l'esdeveniment en:

 https://plus.google.com/photos/100485484659432354891/albums/5985217805385615857?authkey=CMKNgc-U0_rv7wE

https://www.facebook.com/aavv.canricart/media_set?set=a.784988778197124.1073741856.100000580261397&type=3

diumenge, 16 de febrer del 2014

El "WALIPINI" de Vallbona d'Anòia.



















En els horts comunitaris municipals de Vallbona d'Anoia http://www.vallbonadanoia.cat/index.php?md=articles&id=1136  hi ha un hivernacle una mica diferent. Està semi-soterrat a una fondària de 1'5 metres, per aprofitar la inèrcia tèrmica del terreny i minimitzar la resistència al vent.

El nom d'aquesta tècnica agrícola precolombina és 'Walipini', paraula Aimara que significa "aixoplug càlid", i val molt la pena plantejar-se-la. 



















Davant de les incerteses climàtiques a les que cal fer front i els episodis extrems que se sovintejaran cada volta més http://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2014-02-20/cuenta-atras-disfruta-mientras-puedas-el-colapso-mundial-llegara-en-16-anos_91566/, un Walipini ofereix un grau de defensa al vent, les pedregades, les glaçades i les calorades, que molt aviat amortitza la inversió de construir-lo.

A continuació us presentem un parell d'enllaços on podreu trobar exemples on aprofundir en el seu coneixement:

Un primer, on s'explica el seu funcionament http://csaranjuez.wordpress.com/2013/03/14/walipini-cobijo-calido-o-invernadero-semienterrado-fundamentos/

I un segon, en llengua anglesa, on podreu trobar exemples gràfics de models diferents, tots ells aprofitant els mateixos principis http://www.inspirationgreen.com/pit-greenhouses.html

 
























TOT GERMINANT LLAVORERS FINS A TRANSFORMAR EN UMBRACLE.

Encara en procés de construcció, ja fa les funcions de germinador per llavorers. La humitat que s'hi condensa i l'elevada temperatura són ideals per aquest objectiu.  Quan arribi l'estiu, el plàstic es canviarà per una tela d'ombrejat i dins hi haurà uns 5 graus centígrads menys que fora. Això permetrà que els vegetals del seu interior s'estalviïn bona part de l'estrès hídric que patiran els que estiguin plantats a ple sòl. Tinguem present que per damunt de 35º centígrads, la majoria de verdures aturen bona part dels mecanismes metabòlics, limitant-se a concentrar tots els esforços a intentar sobreviure.


PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ

El seu procés de construcció és molt econòmic i consumeix un mínim de materials. La retroexcavadora fa un forat de 6 X 10 X 1'5 M en poc més de 4 o 5 hores, amb un preu de lloguer de la màquina més operari d'uns 300 Euros. Els maons i ciment i hores de paleta que costi aixecar murs per deixar-ho més maco és opcional. Altres possibilitats serien fer uns horts verticals o posar unes estanteries per germinar els llavorers dels horts dels veïns.


















El sostre són barres d'acer corrugat de les de fer armadures pel formigó, soldades fent una quadrícula i soldades també pels extrems a altres barres de prop d'un metre, clavades dins del terreny com piquetes d'una tenda de càmping gegants. Es recobreixde tela de galliner per evitar que quan plogui el plàstic que posem pel damunt faci bosses. La tela de galliner també evita el fregament directe entre el plàstic i l'acer corrugat quan fa vent. Per damunt del plàstic, cordes tensades fent un altra quadrícula i els extrems del plàstic enterrats, eviten que se pugui volar per efecte vela.

Més fotos en https://www.facebook.com/joan.marcatristan/media_set?set=a.806515689375253.1073741848.100000504888874&type=1



divendres, 2 d’agost del 2013

El dia de la Patxamama.

Ahir, 1 d'Agost, es commemorava el dia de la Patxamama. Per celebrar-ho com es mereix, compartim amb totes vosaltres....

1) Una impagable biblioteca de permacultura, gentilesa d'Ecocosas http://ecocosas.com/
2)Un altre biblioteca online, més impagable perquè té més títols, gentilesa de Vistoenlaweb http://vistoenlaweb.org/2012/09/08/biblioteca-online-completa-sobre-permacultura-bioconstruccion-agricultura-ecologica-y-mas/
3) Els bons consells gratuits d'ecoagricultor en http://www.ecoagricultor.com/informacion-consejos-practicos/
4) Un grapat d'enllaços a diferents receptes per fer melmelades http://nollencemnimica.wordpress.com/2013/07/30/les-conserves-son-per-lestiu/
5) Ara que diu que volen privatitzar la llum del sol, manual de com fer plaques reciclades

dijous, 27 de juny del 2013

Exemple de terrat hortoculturitzat :-)

En el terrat d'Aurea Social http://www.aureasocial.org/es han treballat un sistema de jardineres i un disseny dels parterres, d'allò més interesants. Amb materials reciclats (com ara fustes de palet o ampolles buides per l'espiral d'aromàtiques), i terra de can Pasqual, els resultats passats els 3 primers mesos comencen a fer patxoca. Mireu https://www.facebook.com/aavv.canricart/media_set?set=a.596627033699967.1073741828.100000580261397&type=3 per veure com varen començar i l'estat actual el teniu retratat en https://www.facebook.com/aavv.canricart/media_set?set=a.647226671973336.1073741838.100000580261397&type=3
Tant de bo que aquest exemple de teulada viva i permacultural s'estengui pel veinat com a taca verda indeturable. Mireu http://www.ecologistasenaccion.org/IMG/pdf_ManualHuertoAzotea.pdf Ens calen molts més com aquest per augmentar la capacitat de resiliència urbana enfront la crisi alimentària que cada dia s'apropa més. Per a que totes anem agafant idees, us recomanem un petit manual curull de bons consells http://www.ecoagricultor.com/wp-content/uploads/2013/03/Peque%C3%B1o-Manual-del-Huerto-en-Azoteas.pdf
 I també aquest altre:
 http://www.ecoagricultor.com/wp-content/uploads/2013/04/Manual-Agricultura-Urbana.pdf  

Si encara teniu lloc i palets de sobres, també es pot fer un galliner http://ecocosas.com/perm/como-hacer-un-gallinero-con-palets/com a complement ideal pel vostre hort.

I per acabar us recomanem veure el documental Semillas de libertat http://www.biodiversidadla.org/Principal/Recursos_graficos_y_multimedia/Video/Video_Semillas_de_Libertad per a ser un poc més conscients de la importància cabdal de tenir sobirania alimentària.




diumenge, 19 de maig del 2013

Amb l'agroquímic fins el coll :-(



Es fan dir Monsanto, però no tenen res d'angelicals: Són pitjor que un dimoni forasenyat amb una guindilla clavada en el cul! http://www.realfarmacy.com/feds-delay-approval-of-new-monsanto-crops-over-environmental-concerns/#!prettyPhoto. S'enriqueixen econòmicament a base de convertir en un infern la vida dels intoxicats pels seus productes "miracolosos", (com l'herbicida a base de Glisofat que molts ajuntaments catalans fan servir en els parcs i jardins on juguen els nostres fills) http://es.sott.net/article/15762-Juicio-en-Argentina-demuestra-efectos-de-contaminacion-con-agroquimico-de-la-Monsanto i que s'ha demostrat científicament ser un greu perill per a la salut de la nostra espècie, autoanomenada Sapiens http://www.ecoportal.net/Eco-Noticias/GLIFOSATO_Nuevo_estudio_descubre_como_interfiere_con_la_digestion_humana_y_la_biosintesis_de_nutrientes_causando_enfermedades

Cap de nosaltres es lliure de ser intoxicat http://www.nutrigps.com/2014/06/14/cuantos-pesticidas-estamos-comiendo/

Per això donem tot el nostre suport a la convocatòria mundial occupy Monsanto http://actualidad.rt.com/actualidad/view/52999-ocupa-monsanto-anuncia-grandes-protestas-productos-transgenicos que en la nostra capital es concentrarà de 12 a 13 hores en la plaça de St Jaume de Barcelona, el proper dissabte 25 de Maig. El mateix dia, a les 18'30h, també hi ha convocada un altre concentració per part de Som lo que Sembrem,http://sembremvalles.wordpress.com/ al passeig de Gràcia nº 44, cantonada amb Consell de Cent, davant la seu del I.R.T.A. 300 ciutats de 36 paisos diferents s'hi afegiran http://www.ecoportal.net/Eco-Noticias/El_25_de_mayo_la_gran_marcha_internacional_contra_Monsanto_se_replicara_en_36_paises perquè en un món globalitzat, els verins no coneixen fronteres ni respecten aduanes. http://www.youtube.com/watch?v=KLFTXYHjQNo


Hi ha moltes raons per estar en contra d'aquesta multinacional que peixa els transgènics http://www.ecoportal.net/Temas_Especiales/Transgenicos/Monsanto_mucho_peor_que_Glifosato , vergonyosament patentadora d'essers vius i del tristament cèlebre agent taronja (utilitzat en la guerra del Vietnam pels E.U.A. http://ca.wikipedia.org/wiki/Agent_taronja) i moltes altres raons per dedicar-se a l'agricultura ecològica sense químics de síntesi http://www.youtube.com/watch?v=RJjO3Q__3WY&feature=youtu.be , fent-ho de forma honrada amb les camperoles que sembren i treballen les collites i les consumidores finals dels aliments, que som totes nosaltres! http://videos.arte.tv/fr/videos/exclusivite-web-les-moissons-du-futur-mexique--6905208.html

Us deixem amb 10 fòrmules casolanes d'insecticides i fungicides ecològics http://www.unavidalucida.com.ar/2012/09/10-fungicidas-y-pesticidas-naturales-y.html que demostren que podem viure i menjar diferent.


divendres, 26 d’abril del 2013

De l'empatx del golafre a la crisi alimentària.

Encara que els mitjans de desinformació facin de tot per negarr-ho, és evident que l'actual model productiu té els dies contats. Ja hi ha evidències de l'acaparació de terrenys agrícoles en Europa, en previsió del que, malahoradament, vindrà més aviat que tard.

El decreixement econòmic i la permacultura seran les úniques sortides viables que es presenten en l'horitzó d'esdeveniments, cada volta més foscos. Per això val la pena anar estudiant els enllaços que proposem, per minimitzar el risc de fam:


1) - La revolució d'un bri de palla http://casaruralecologica.es/wp-content/uploads/2013/01/Revolucion_brizna_paja.pdf de Masonovu Fukuoka
2) - Les parades en crestall http://www.terra.org/data/parades.pdf de Gaspar Caballero.

3) - L'hort medicinal  http://vistoenlaweb.files.wordpress.com/2012/09/tierramor-elhuertomedicinal.pdf

4) - Manual de l'horta orgànica http://www.ecoagricultor.com/wp-content/uploads/2013/04/la-huerta-organica.pdf

5) - Males herbes comestibles http://vimeo.com/47726244 amb Josep Pàmies

I si resulta que estem equivocades i no arriba la manca d'aliments, el conreu del teu hortet et farà viure més sa http://ecocosas.com/salud-natural/huerto-anos/ i més anys.

dijous, 4 d’abril del 2013

"Hotel Bitxet's".


Per tal d'aconseguir l'equilibri (imprescindible en permacultura) entre els insectes plaga i els seus depredadors, dins d'un determinat nínxol ecològic, cal garantir un mínim aixoplug tant per la fauna auxiliar com per a les seves preses. Amb aquesta sana intenció, que ens evitarà dependre de repel·lents químics per protegir la collita, res millor que construir un "Hotel Bitxet's" reciclant tot de materials considerats deixalles.

La idea principal és que tot bitxo vivent tingui un forat on amagar-se per fer la muda, la metamorfosi, la posta d'ous, la hibernació.... de manera que el biòtop estigui curull d'animalons de tota mida. En un parell de metres quadrats s'apilonen uns quants palets de fusta, intercalant-hi diferents materials entre ells. En la base hem posat un llit de gravilla i grava. Pel damunt, capes de troncs secs, pinyes de pi blanc, palla, canyes fresques, bocins de maons i teules de fang, etc. D'aquesta manera, des de petites bestioles quasi microscòpiques fins vertebrats com sargantanes s'hi estaran còmodament.

Per la poca superfície que ocupa, és ideal per horts urbans, on fa la funció que al camp fan les vores sense llaurar de reservori de la diversitat faunística. El cost econòmic de l'invent ha estat de 0 Euros, donant una segona funció als materials considerats de rebuig o recollits gratuïtament del bosc. Si teniu traça i bon gust, es poden fer models com aquests http://www.elblogdelatabla.com/2013/04/hoteles-para-insectos.html?spref=tw&utm_content=buffer68a35&utm_medium=social&utm_source=twitter.com&utm_campaign=buffer

Mira també http://www.plantarteentuoasis.com/2013/09/hotel-insectos-insect-bug-diy-como-hacer-tipos.html