Calculant sobiranies alimentàries i autosuficiències.

Basant-me en la pròpia experiència en una finca de 3.000 M2, en clima mediterrani i a la llera d’un riu que no s’asseca.

 D’entrada dedicaràs uns 1000 M2 a cultiu d’horta, uns 1.000 a espais “improductius” com ara passadissos, bassa, compostadora, casetes, etc. I els altres 1000 M2 a una dotzena de fruiters, un hivernacle-umbracle (millor si és un walipini) , i un galliner-conillera.

http://unhortalbalco.blogspot.com/2022/01/els-walipinis-hivernacles-enterrats- 

Durant els 3 mesos d’estiu pots obtenir cada setmana: 30 Kg de verdura de fruit ( Des d'albergínies fins a pebrots, okra, fabes o bròcolis) uns altres tants de verdures de fulla (Bledes, enciams, espinacs) uns altres 30 Kg d’herbes adventícies comestibles ( Blets, verdolaga, ortiga, amarants) i uns 15 Kg de fruita variada.

Els 6 mesos de primavera i tardor les quantitats d’aliments produïdes seran el 50% que durant l’estiu i a hiverner seran d’un 10%.

Fent números rodons surten a l’any uns 500 Kg (sumant Tomàquets, carbassosns, raves, col·liflors), uns altres 500 Kg  tipus bledes, espinacs i enciams, més uns 250 Kg de fruits variats. Potser consegueixis també una dotzena de conills i uns 200 ous, a costa d’una part de les collites que es menjaran els animals.

Dividint els nº anteriors pels 365 dies d’un any, (suposant que has fet conserves, etc), tens un ou cada 2 dies, un conill cada mes i un pollastre per nadal (com proteïna animal) i la resta d’àpats diaris uns 500 Grams del tipus “pèsols amb bledes” més uns altres 500 Grams d’amanida ( amb més enciam que pebrots i tomàquet) i aproximadament 250 Grams de fruita: Cireres, ametlles, olives, garrofes, raïm...

Si no tenim accés a arròs o a blat per a fer pa, està clar que caldrà afegir a la dieta anterior altres aliments calòrics més fàcils de gestionar-ne la producció, com ara la patata i el boniato... o imlpementar una milpa (el panís+ carabassa +mongetes ). Minimitzarem també les zones “no productives” en el possible.

D’aquesta manera aconseguirem doblar produccions i alimentar dues persones adultes per cada finca de 3.000 M2. (Tot i que de manera justeta i si les collites no fracassen). Si preveiem que la meitat de les collites poden fer figa, conteu que una finca de 3.000 M2 és el que cal per garantir un mínim de sobirania alimentària per persona i any.  

En cas de autosuficiència “absoluta” et caldran també unes 3 Ha de bosc que te proporcionin llenya i matèria orgànica que compostar per a fer-te l’adob, i a l’hora poder recol·lectar mores, pinyons, bolets, cargols...  i que no te manqui l’aigua per a regar l’horta, o tots els números anteriors seran paper mullat.... i que la 6ª extinció massiva no elimini tota la fauna auxiliar, o els serveis ecosistèmics, com per exemple la pol·linització, els hauràs de fer tu amb un pinzell!

A més, l’autosuficiència sols pot ser col·lectiva, en grups d’entre 20 i 50 persones: Cal ser prou per a poder especialitzar-se en diferents tasques i defensar-se en grup, però no convé juntar massa gent per a no consumir els recursos propers.

Trobar una trentena de persones que t’aguantin, perquè els seus coneixements es complementen amb els teus (i et necessiten), és sens dubte la part més difícil de l'equació resilient que dona per resultat l’autosuficiència.

https://difonlaidea.files.wordpress.com/2022/10/manual-basic-de-convivencia-v5.0.pdf