diumenge, 15 de gener del 2023

Inèrcia tèrmica per a protegir conreus.

Que el caos climàtic genera inseguretat alimentària, és una obvietat indiscutible.Que ens acabi deixant sense el plat a taula, és una qüestió de (em temo) molt poc temps: https://telegra.ph/Seguridad-alimentaria-y-cambio-climatico-una-advertencia-critica-para-la-humanidad-09-05.

Ens caldria tamponar les variacions extremes, minimitzant les amplitutds tèrmiques que tant perjudiquen els conreus... Però com?

 Una opció intel·ligent (Que no crema energia fòssil) és fer servir la inèrcia tèrmica. Hi ha un tipus d’hivernacles anomenats xinesos, que tenen una paret que s’escalfa de dia i allibera aquesta escalfor de nits (Una mena de mur trombe). Ja en el 1600 els norteuropeus començaren a aplicar la idea: https://solar.lowtechmagazine.com/es/2016/03/fruit-walls-urban-farming.html?fbclid=IwAR3ocMDPYiw5GRCGYm_qtUkJWoMUd4e6ZrOo-YVD9SIGsHJGJ7HZaDi_qYQ 

 

També hi ha sistemes de tubs de plàstic negres plens d’aigua, que aprofiten les radiacions solars diurnes per escalfar-se.De nit alliberen l'escalfor recolectada com en el mur anterior, però de fàcil montatge i trasllat.

 

Altre opció és el excavar un forat prou gros com per a entrar dins i plantar. A casa nostre la temperatura del sol a partir d’un metre de fondària és de 15ªC durant tot l’any. 

Igual  que en una cova o una bodega, aquests “forats” (que en la coordillera andina s’anomenen walipinis), escalfen quan fa fred i refresquen quan fa calor.

http://unhortalbalco.blogspot.com/2022/01/els-walipinis-hivernacles-enterrats-per.html

Però aquesta opció encara es pot millorar, utilitzant una gran jardinera en forma de radiador, que maximitzi la superfície de contacte entre l’aire i la massa tèrmica.

http://unhortalbalco.blogspot.com/2019/07/moduls-agroecologics-resilients-la.html

Altres idees les estudien en llibres de calefacció passiva com aquest https://www.juntadeandalucia.es/agriculturaypesca/ifapa/servifapa/registro-servifapa/a887832f-63b2-419c-80c2-497b819ad358 

L’avantdarrera opció és la dels pous canadencs, canonades soterrades per on l’aire circula i s’atempera. Serveixen tant per a escalfar com per a refredar, assegurant una funció de tampó. 


L'altre gran manera de refredar és l'evaporació d'aigua, que produeix el conegut "Efecto botijo" que refresca l'aigua de dins d'un canti de fang porós. Però amb humitats relatives altes no dona bons resultats: https://ca.wikipedia.org/wiki/Refrigeraci%C3%B3_per_evaporaci%C3%B3. També se pot tamitzar la radiació solar amb teles d'ombrejat, que minimitzen l'escalfament.

I segurament la millor opció de totes és adaptar-se allà on estiguis fent una hibridació mestisa de lo que millor se t’acudi, com fan en aquest video: Mig-walipini, mig hivernacle xinès, i curull de pous canadencs.... 

https://www.youtube.com/watch?v=qrb5DJq6toU 

2 comentaris:

  1. https://www.youtube.com/watch?v=J_dJZ6LFfXg

    ResponElimina
  2. https://solar.lowtechmagazine.com/es/2020/08/fruit-trenches-cultivating-subtropical-plants-in-freezing-temperatures.html?fbclid=IwAR1Vh_RozswLDXnXWlcDggrVKhOMWEgDusP_93JlIEmX8KaqqnU5WfnAtdA

    ResponElimina