Però si excavem una rasa i comencem el hugelkultur a uns 50 centímetres de fondària, el resultat és molt diferent. Aconseguim adaptar el millor d'aquest sistema al nostre principal factor limitant: L'aigua per a regar.
També la capacitat de camp per a retenir aigua es veu molt augmentada, doncs la matèria orgànica millora la textura del sol, transformant-lo en una esponja. A l'hora, la mesofauna edàfica necròfaga ens llaurarà la feixa, facilitant l'intercanvi gasós que oxigenarà les arrels dels conreus.
El risc de "fam de Nitrogen" el conjurem mitjançant la tècnica de "l'horta en lasanya" i anem intercalant capes de fems de vedella, entre les capes de terra i de matèria orgànica de diferents mides ( troncs, branques, fulles...).
La idea és donar-lis el maneig del mètode de les parades en crestall, amb la seva estupenda rotació de conreus i l'aportació d'adob en superfície, que a l'hora fa d'encoixinat. Com que no arrencarem cap planta, que les tallarem deixant les arrels a dins, sempre hi tindrem matèria orgànica descomposant-se. També els trocs més gruixuts que em enterrat, trigaran molts anys en desfer-se del tot, i mentre, ens alliberen nutrients.
Que el compostatge és la alquímia de la vida és quelcom que sempre hem defensat des d'aquest blog. La "màgia compostera" ens dona suport en les nostres tasques, darrera d'aconseguir resiliència i sobirania alimentària.
Podeu veure més fotografies clicant damunt l'enllaç:
 |
| El mètode original és aquest |
Nosaltres, al mètode hibridat que acabeu de llegir, l'hem batejat com a Feixa fonda, a l'espera d'alguna altra proposta de nom que ens convenci més.
Salut i bones verdures.
