divendres, 7 d’abril del 2023

El Hügelkultur soterrat com a defensa front a la sequera.

El mètode agrícola del hügelkultur (Traduït de l'alemany significa cultura del monticle) consisteix en acumular trocs i branques amb fulles i terra, fins a fer una feixa elevada i plantar-hi al damunt. És una tècnica molt escaient en climes freds i humits, però en el nostre clima mediterrani no va gaire bé. El principal problema és que s'asseca molt més ràpid el substrat, al tenir més superfície i quedar més exposat al vent.  

Però si excavem una rasa i comencem el hugelkultur a uns 50 centímetres de fondària, el resultat és molt diferent. Aconseguim adaptar el millor d'aquest sistema al nostre principal factor limitant: L'aigua per a regar. 

En aquest cas, hibridem diferents tècniques agroecològiques (Des de l'anomenat "bancal biointensivo" fins al de l'horta en lasanya) i aconseguim una fertilitat basada en l'augment de la matèria orgànica i la descompactació del terreny. Aquestes alimenten la vida fúngica, bo i augmentant la capacitat d'intercanvi catiònic del substrat. Les hifes del miceli fan simbiosi amb les arrels del cultiu, multiplicant fins a per 1000 el volum de terra que poden explorar.
També la capacitat de camp per a retenir aigua es veu molt augmentada, doncs la matèria orgànica millora la textura del sol, transformant-lo en una esponja. A l'hora, la mesofauna edàfica necròfaga ens llaurarà la feixa, facilitant l'intercanvi gasós que oxigenarà les arrels dels conreus.
Un altre avantatge aconseguit és foradar la sola de llaurança, que tot d'anys d'utilitzar motocultor havia generat.

El risc de "fam de Nitrogen" el conjurem mitjançant la tècnica de "l'horta en lasanya" i anem intercalant capes de fems de vedella, entre les capes de terra i de matèria orgànica de diferents mides ( troncs, branques, fulles...).
Finalment la primera plantació és una lleguminosa per acabar d'enriquir el conjunt. En el nostre cas, hem plantat faves.
La idea és donar-lis el maneig del mètode de les parades en crestall, amb la seva estupenda rotació de conreus i l'aportació d'adob en superfície, que a l'hora fa d'encoixinat. Com que no arrencarem cap planta, que les tallarem deixant les arrels a dins, sempre hi tindrem matèria orgànica descomposant-se. També els trocs més gruixuts que em enterrat, trigaran molts anys en desfer-se del tot, i mentre, ens alliberen nutrients.
Així també aconseguim transformar les feixes en micro-embornals temporals de carboni, de manera que posem un granet de sorra en amortir l'impacte climàtic.
Que el compostatge és la alquímia de la vida és quelcom que sempre hem defensat des d'aquest blog. La "màgia compostera" ens dona suport en les nostres tasques, darrera d'aconseguir resiliència i sobirania alimentària.

Podeu veure més fotografies clicant damunt l'enllaç:

El mètode original és aquest
I també podeu veure aquest vídeo d'un habitant de les illes canàries, que fa pràcticament el mateix, i l'anomena " Cama de cultivo para el desierto" clicant damunt l'enllaç: 
Nosaltres, al mètode hibridat que acabeu de llegir, l'hem batejat com a Feixa fonda, a l'espera d'alguna altra proposta de nom que ens convenci més. 

Salut i bones verdures.
Publicat per a

2 comentaris:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)