L'adob orgànic que farà guanyar una guerra.

A Síria porten 5 anys de guerra amb 250.000 morts i més de la meitat de la població fugida de sa llar. Milers de milions de Dòlars han estat malbaratats en bombes. Un sol míssil Tomahawk arriba a valdre 1'5 milions https://es.wikipedia.org/wiki/BGM-109_Tomahawk.

Però cap guerra es guanya amb la panxa buida i la situació agrícola de la regió és comprensiblement devastadora: Camps sembrats de mines, pagesos executats, sequera i manca d'adobs, fan molt poc productiu qualsevol intent de plantació.

Ara, en Rojava ( Kurdistan sirià), hi ha un grup de bona gent que vol canviar aquesta situació. Encaixonats entre el turc-feixisme i l'integrisme brutal de l'Estat Islàmic, continuen lluitant per defensar la terra i l'ecologia, fent amb democràcia popular una revolució laica i feminista, que mereix tot el nostre suport.

Estan tirant endavant amb  l'organització d'un ambiciós crowdfunding en:

 Coopfundinghttps://coopfunding.net/es/campaigns/feed-the-revolution/ 
  

Els diners recollits aniran destinats a organitzar la recollida selectiva de la matèria orgànica i la construcció d'una planta de compostatge. Si Rojava aconsegueix tenir sobirania alimentària, podrà acollir els refugiats Sirians que Turquia bloqueja en la frontera, podent viure com a persones dignes altre volta. 

Ja sabem que els estats seguiran apostant per invertir els nostres impostos en la industria armamentística, enlloc de donar eines de pau. Però nosaltres podem solidaritzar-nos amb els habitants de Rojava fent aportacions en Euros o criptomonedes com els Bitcoins o els Faircoins... Prometen publicar un informe de despeses i del destí i els resultats de les inversions. De m oment, un primer vídeo on es veu l'espai triat i alguna explicació https://www.youtube.com/watch?v=Q6We6FV2bZk

Joies robades.

Pengem dues joies, que va fer l'any 1984 l'amic Felicià Pla, de la associació ecologista UNIVERD, Ell va ser el nostre precursor.

De l’hort social al centre cívic i hotel de cooperatives.

L'entorn urbà on està immersa la ciutadania barcelonina és ecològicament insostenible. S'han de prendre mesures de planificació urbana que rectifiquin els errors comesos fins ara: Veure http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/02/planificacio-urbanistica-i-produccio.html

Però a curt termini que es pot fer?

Un hort social comunitari és una eina polivalent. Permet socialitzar, produir i aprendre, tot millorant la salut i l’entorn. Veure http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2015/02/lhort-social-comunitari-es-una-eina.html

Bo i amb això,.... i si ens atrevim a anar una mica més enllà? Emmarcat dins d’un model més ample, podríem catalitzar moltes més opcions ecològiques, si posés en contacte productors i consumidors.  Si a més d’un hort social, (que ocuparia la meitat de l’espai disponible), fem coincidir diferents equipaments complementaris, potenciarien moltes altres capacitats. 
Fent les funcions de centre cívic permacultural i hotel de cooperatives de productors i consumidors. Els beneficis mutus es multipliquen en progressió geomètrica. Això que diuen economia verda gaudiria d'un biòtop on completar els seus cicles naturals. Veure https://vimeo.com/143892834

Des de nouvinguts amb traves burocràtiques que els impedeixen guanyar-se la vida honradament, fins a persones amb altres capacitats o mobilitat reduïda, passant per veïnat en general, generarien vincles interculturals i intergeneracionals entre elles. Això permetria que poguéssim recosir el teixit social esparracat, que s'esfilagarsa sense que ningú l'apedaci.

Proposta model hort i hotel de cooperatives, de 10.000 m2

Parlem d'un equipament municipal que faci de catalitzador socioeconòmic, generant a l'hora riquesa humana.Per acomplir els diferents objectius, dividim el terreny en tres espais de funcionalitats diverses. En la zona 1 van 34 parcel·les de 100 m2, En fer una mica de xamfrà, en realitat seran uns 96 m2 cadascuna. Fan 10m X 10m i la idea és que dels 34 espais, 20 quedin sense cap divisió interna, 7 els separi en dos horts de 50 m2 i els altres 7 que queden els divideixo en 4 parts, obtenint 28 horts de 25 m2, 14 horts de 50 m2 i 20 horts de 100.

 Conclusió, gastem uns 5.000 m2 en la zona 1, aproximadament la meitat del terreny, dels que 3.400 serien “Útils”.  Si “cobrem” a cada futur usuari d'aquestes parcel·les 1hora setmanal de feina comunitària per cada 25 m2 utilitzats, obtindríem 136 hores de feina comunitària a canvi d’usar aquesta meitat de l’espai disponible. Aquestes hores de voluntariat social es podrien fer servir per a mantenir els espais comunitaris ( Zones 2 i 3), però també per altres fins. Per exemple, iniciar un pla pilot de recollida selectiva porta per porta,de matèria orgànica en bars i restaurants del voltant. Altre manera de pagar el lloguer dels espais agrícoles d'us privatitzat, seria entregant un % de la collita a entitats com els bancs d'aliments o (Millor encara)  botigues socials municipals., que dignifiquen a les usuàries perquè són solidaritat horitzontal.
En la zona 2 hi haurà compostadors comunitaris que transformarien les deixalles en adob col·lectiu i gratuït. També podríem construir taules de conreu amb material reciclat, dissenyades per a que persones amb mobilitat reduïda podessin treballar un hort des de una cadira de rodes, etc...

Hi ha dues zones 2, on aniran els espais educatius i de collita comunitària (550 M2)  galliner de 100 m2 i compostador de 175 m2, en total, cadascuna de les dues zones 2 gasta uns 800 m2. Total 1.600 m2. En aquestes zones, escoles del barri poden venir a fer pràctiques hortícoles, o construir un dessecador solar, interactuar amb gallines i/o conills,....

Queden quasi 3.000 m2 on cal posar 4 espais construïts.
- una caseta per menjar, cuinar i socialitzar-se els diferents usuaris dels espais.
- un altre caseta per W.C., dutxa i vestidor

- la tercera caseta és per a guardar les eines.

- cal un altre espai més gran, amb façana al carrer, per a ecobotiga i obrador on fer cistelles.
Les zones les separem amb passadissos de 5 metres d'ample, amb arbres fruiters plantats al tresbolillo, que permeten passejar-hi i organitzar fires de productors a llur l’ombra.... També es podria acabar de plantar amb més fruiters tot el perímetre, dependrà del pressupost disponible i de si l’espai ho permet...

Organització dels usuaris i els espais.
 

La idea seria que l’ajuntament invertís una partida econòmica en organitzar lo anterior i contractar dos docents a mitja jornada, que farien cursos gratuïts de permacultura, especialment dirigits a persones amb risc d’exclusió social, però oberts a qualsevol ciutadà. Semblant al que ja ha fet en http://eldigital.barcelona.cat/un-trampoli-cap-a-la-reinsercio-laboral_297560.html.

 Els participants de la zona 1, la majoria derivats pels serveis socials, aprendrien uns coneixements útils a l’hora de treballar de jardiner o peó agrari, practicarien en el seu espai “particular” i disposaria de la collita per a consum propi o comercialitzar. Un exemple: si disposes de 100 m2, pots plantar 400 enciams. Durant l’estiu et creixen en un mes, i es poden vendre per un Euro cada unitat. Durant l’estiu, cada 100 m2 poden arribar a donar 400 euros al mes. A l’hivern, el creixement vegetatiu, alentit per les baixes temperatures, reduiria el potencial econòmic a uns 100 euros al mes per cada 100 m2. Per això la importància de disposar d’un obrador que compleixi les normatives i carnets de manipuladors d’aliments. Es podria obtenir registre sanitari per comercialitzar productes manufacturats, que augmenten molt els beneficis econòmiques de la comercialització.

També es podrien produir milers de Kg de verdures ecològiques pels menjadors de les escoles bressols municipals, ( Veure http://soberaniaalimentaria.info/numeros-publicados/42-numero-20/197-los-comedores-escolares  ). L'ajuntament compraria la collita i, mitjançant una cooperativa de càtering (que contractés persones amb altres capacitats) elaborar els menús de les guarderies. En estar lliures de pesticides, aquestes verdures permetrien assegurar que, en les escoles bressols, els nostres nens s'alimenten sense consumir agrotòxics. Mireu que diu la TV3 sobre l'efecte de la contaminació damunt l'aprenentatge infantil  http://www.ccma.cat/324/la-contaminacio-perjudica-laprenentatge-dels-nens-segons-un-estudi-del-centre-de-recerca-en-epidemiologia-ambiental/noticia/2647334/
Penseu que diaris tant poc donats a l'alarmisme com La Vanguardia es fan ressò dels riscos de l'exposició que tenen ja els fetus no nascuts
http://www.lavanguardia.com/natural/20151002/54437833322/ginecologos-alertan-dano-contaminantes-quimicos-en-reproduccion-humana.html.
També altres investigadors d'hospitals barcelonins s'esparveren dels tòxics que ingerim http://www.imim.cat/media/upload/arxius/porta/Valor%20produ%20eco_AE.pdf 

Creant horts municipals, a l'hora que es minimitzarien els micro-enverinaments, la ciutat de Barcelona reduiria la seva petjada ecològica, guanyaria sobirania alimentària i augmentaria llur resiliència. Dit amb unes altres paraules, es farien polítiques mediambientals dignes d'esser considerades d'esquerres, sense augmentar el preu dels menús. Veure http://www.eldiario.es/aragon/sociedad/estafando-comida-hijos_0_391961846.html

L’elaboració de pa d’espelta amb massa mare o galetes, o .... són altres opcions de rendibilitzar esforços, que permeten solapar-se entre elles.

Els usuaris de les zones 2 i 3 tindrien altres perfils. Des de A.M.P.A.'s. d'alumnes d’escoles properes, fins a Minyons Escoltes o casals d'avis, passant pels socis de les cooperatives de consum ecològic del barri que podrien usar gratuïtament l’obrador de l’ecobotiga per a preparar-se els productes en cistelles, o que els seus productors comercialitzessin els excedents que puguin tindre, ...

La zona 3 té espais buits no plantats expressament, per a tenir lloc on realitzar jornades, espectacles, recitals poètics, passis de vídeos a l’aire lliure....

Materials i pressupostos aproximats.

Per a poder treballar la terra de la zona 1 en comunitat, calen eines que poder compartir.

El llistat inclouria: 2 pics, 6 pales de punta, 6 pales planes, 12 caveguets, 6 carretons, 12 tisores de ma, 2 de força i dues de dos mans, 6 rasclets, 12 uletes, Cordill, guants, sabates de seguretat, llavors, llavorers... En aquest apartat, poden haver entre 3.000 i 5.000 Euros de despesa prevista.

En les dues zones 2 s’ha de comprar xarxa per a tancar 100 m2 en cadascuna, comprar 2 dotzenes de gallines, construir-les un sostre, uns ponedors, menjadores, abreujadors... També cal tenir materials per a fer els compostadors, hivernacles, etc. Això pot representar uns altres 2.00 o 3.000 Euros més.

En la zona 3 cal construir diferents infraestructures. Un menjador-cuina, un vestidor, W.C i dutxa, una caseta d’eines i un obrador-ecobotiga on poder manipular per a comercialitzar la collita de la zona 1. Com que al barri hi ha clientela potencial ( 60.000 habitants) molt per sobre de la capacitat productiva, també podríem comercialitzar els excedents d’altres productors permaculturals de les rodalies de Barcelona.

Construir seria l’apartat més voluminós del pressupost. Per posar preus orientatius, una casa de fusta prefabricada de 36 m2 està per 8.000 euros. Un contenidor de vaixell de 18 m2 surt per uns 3.000 Euros,...

Els arbres fruiters poden costar entre 10 i 15 Euros la unitat, si en plantem 100 serien uns 1.200 Euros.

Usos ciutadans.

Els espais de les diferents zones estan separats per passadissos amples amb fruiters plantats a banda i banda, pensant en la comoditat de les veïnes que vinguin a passejar i fer una ullada, gaudint tothom que vulgui del plaer de caminar entre camps productius dins la ciutat.

Les entitats del barri, especialment les sensibilitzades amb el medi ambient, podrien organitzar tot d’activitats que donessin resposta a les seves necessitats. Des d’una calçotada diumengera fins a una gimcana de casal d'estiu, passant per activitats culturals diverses. Veure https://www.youtube.com/watch?v=SdCrj0GpNUg. 

La proposta està disponible en l'Issuu  https://issuu.com/joanmarcatristan/docs/ruralitzar_la_ciutat_es_possible

planificació urbanística i producció agrària.

De fa massa temps, la ciutat de Barcelona pateix un urbanisme depredador del territori, basat en el consum d'un recurs no renovable, el sol. S'ha deixat que les lleis del mercat capitalista "regulin" l'ordenació dels espais. 
En lògica conseqüència, els resultats dels plans urbanístics com els del 22@ ha estat l'enriquiment d'uns pocs amb els diners fàcils del canvi de qualificació. El veïnat, però, s'ha vist empobrit econòmicament per la bombolla immobiliària i empobrit culturalment. S'han perdut referències i escenaris comuns del barri, gentrificat escandalosament. Llocs que pertanyien a tothom i formaven part d'un patrimoni emocional, han sigut esborrats a punta d'excavadora. Onejant el nom del lucre curtplacista, ens han venut el pa per avui i la fam per el demà.

Tot intent de pal·liar aquest desastre, passa imprescindiblement per canviar de paradigma: cal una planificació que endreci i diversifiqui els usos, bo i limitant el creixement d'edificabilitat que hipoteca la sostenibilitat futura. L'escandalosa petjada ecològica de cada barceloní supera de llarg les 7 hectàrees, i cal legislar per tal d'anar reduint-la el màxim possible. 

L'actual alcaldessa de la ciutat, senyora Ada Colau; va signar l'Octubre de l'any passat el Pacte de Política Alimentària Urbana que s’ha celebrat a Milà. Veure http://blog.socium.cat/2015/10/que-diu-el-pacte-de-politica-alimentaria-urbana-que-ha-signat-ada-colau-a-mila/ . Malgrat això, el monocultiu del turisme i congressos defineix la nostra realitat diària, sense que veiem la més mínima perspectives de canvi veritable. La xerrameca ben intencionada no fructifica per enlloc :-(

Però ara ja no toca parlar de medi ambient, ara toca actuar essent coherent amb el discurs ecologista i plantar cara a les lògiques del mercat capitalista. Hem de tenir governança territorial per anar més enllà de la presó dels possibles, doncs s'ha fet impossible continuar com fins ara. El pla B enfrontat a la fal·làcia del creixement constant, inclou com un dels eixos fonamental la producció agrària urbana.

Cal impulsar que el 10% de les 200 Ha afectades pel 22@ siguin dedicades a projectes que generin aliments saludables. Espais no edificats pel Poblenou encara en queden de sobres per a triar. Veure http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2015/09/volem-horts-socials-en-els-descampats.html

Un 10% de la planificació urbanística dedicada a zona hortícola dins de la ciutat, permetria dissenyar un ecosistema permacultural autònom. Això potenciaria que Barcelona fora una ciutat en transició controlada cap el decreixement. També faria baixar la petjada ecològica, combatre el canvi climàtic, potenciar la biodiversitat, millorar el paisatge urbà, guanyar sobirania alimentaria i resiliència, generar teixit associatiu i espai de socialització per integrar persones amb risc d'exclusió, educar i conscienciar a les noves generacions, compartir coneixements i investigar tècniques novelles,  generar cooperatives de productors i de consumidors ecològics que proporcionin llocs de treball en l'economia verda.... Veure http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2015/02/lhort-social-comunitari-es-una-eina.html  En Resum, guanyar qualitat de vida enmig de la selva urbana actual.

Per tal d'aconseguir-ho cal voluntat política i destinar una generosa partida pressupostària de les administracions públiques. Els terrenys de propietat municipal haurien d'estar disponibles, per a que una comissió tècnica decidís quins es poden utilitzar en la producció alimentària. Pel que fa als terrenys de propietat privada, caldria utilitzar impostos com ara l'I.B.I. per perdonar-lo als propietaris que ofereixin l'us de fruit de l'espai fins tenir aprovats i finançats els plans d'edificabilitat prevista. Al propietari que no col·labori, se li triplica l'impost cada any que tingui l'espai sense cap us social. Aprovar una llei que permeti expropiar temporalment l'us de fruit dels solars abandonats, seria una mesura legal a implementar amb urgència.

El gran vídeo dels horts permaculturals de Vallbona.

Ja està a l'abast d'un clic el vídeo dels horts socials comunitaris municipals de Vallbona:

 https://www.youtube.com/watch?v=SUZiOzBGFCY&feature=youtu.be 

En el vídeo s'intenta documentar argumentadament les múltiples avantatges d'aquest equipament polifacètic: Genera teixit social, dignitat humana i aliments ecològics, combat el canvi climàtic, germina resiliència i sobirania alimentària, aflora conscienciació mediambiental, fructifica salut física i mental...

Alcaldes de ciutats més grans comencen a posar-se també les piles, com el de València, que proposa fer horts urbans en els solars buits i que se fan resó la premsa
http://www.eldiario.es/cv/Ribo-plantea-huertos-terrenos-abandonados_0_442006821.html


http://www.lasprovincias.es/valencia-ciudad/201510/17/vecinos-colegios-podran-cultivar-

En la "ciutat comtal", però, de moment sols tenim notícia de que hi ha intencions ben intencionades, sense propostes concretes que les sustentin. Ara que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha signat el Pacte de Política Alimentària Urbana que s’ha celebrat a Milà ( i que ha reunit representants de cents ciutats de tot el món) seria el moment d'exigir-li coherència i que els set punts de que consta aquest pacte ( i que diuen el següent) no quedi en paper mullat:

1. Treballar per desenvolupar sistemes alimentaris sostenibles, inclusius, resistents, segurs i diversificats, per assegurar menjar sà i accessible a tots en un marc d’acció basat en els drets, amb el fi de reduir el malbaratament d’aliments i preservar la biodiversitat i, al mateix temps, mitigar i adaptar-se als efectes dels canvis climàtics.
2. Promoure la coordinació entre departaments i sectors en l’àmbit municipal i territorial, afavorint la inclusió de consideracions relatives a la política alimentària urbana dins de les polítiques, els programes i les iniciatives en el camp social, econòmic i ambiental, que tractin, entre d’altres coses, la distribució i l’abastiment alimentaris, la protecció social, la nutrició l’equitat, la producció alimentària, la instrucció, la seguretat alimentària i la reducció dels malbaratament.
3. Promoure la coherència entre les polítiques i els programes municipals relatius a la alimentació i les polítiques i els processos sub nacionals, nacionals, regionals i internacionals pertinents.
4. Involucrar a tots els sector del sistema alimentari (incloses les autoritats locals, els ens tècnics i acadèmics, la societat civil, els petits productors i el sector privat), per al desenvolupament, l’actuació i l’evaluació de polítiques, programes i iniciatives en el camp alimentari.
5. Revisar i modificar les polítiques, els plans i les normes existents en l’àmbit urbà per afavorir la creació de sistemes alimentaris justos, resistents i sostenibles.
6. A cada ciutat, utilitzar el Marc d’Acció com a punt de partida per organitzar el propi sistema alimentari urbà i compartir els avenços entre les ciutats participants, els governs nacionals i les organitzacions internacionals, en el seu cas.
7. Promoure la participació d’altres ciutats en el marc de la nostra acció a favor de les polítiques alimentàries.

Amb voluntat política, la capital del país hauria de predicar amb l'exemple d'integració i reducció de la insostenible petjada ecològica barcelonina damunt la resta de territori, bo i invertint en polítiques d'inclusió dels més febles. Si Vallbona d'Anoia pot, la "millor botiga del món" no hi arriba? Falta d'espai no poden alegar:

http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2015/09/volem-horts-socials-en-els-descampats.html 

El conreu en Big bags.

He vist taules de conreu de diferents materials, preus i mides, però no hi ha model que me convenci més que el conreu en big bags, col·locats damunt de palès de plàstic. Els avantatges són molts, i passo a enumerar-los:

Primer que res la relació qualitat/preu. Una taula de conreu comercial costa entre 150 i 200 euros, proporcionant menys de 200 litres de substrat útil per l'arrelament dels vegetals. En comparació, un big bag proporciona 1000 litres de volum de substrat, que sumant el cost del palet i la terra vegetal  es pot aconseguir per un preu força inferior als 100 Euros, comprant a l'engròs.

El major volum aporta inèrcia tèrmica, de manera que les arrels pateixen menys les glaçades o les ones de calor. El color blanc del big bag causa un efecte d'albero molt interessant durant l'estiu ( Època de màxima collita). L'entreteixit de la tela permet gran superfície d'intercanvi de gasos entre l'atmosfera i el terreny., i garanteix un magnífic drenatge dels lixiviats.

També tenim més retenció d'aigua de reg per metre quadrat, en tenir major fondària un big bag que una taula de conreu comercial. Això permet més resiliència dels vegetals davant l'estrès hídric per una manca puntual de reg.

En estar els big bags col·locats damunt de palets són perfectament mòbils, ja sigui amb un transpalet per a trajectes curts, ja sigui amb un toro per a trajectes mitjans, ja sigui amb un camió ploma per a viatges llargs.

El sistema és perfectament utilitzable per a persones amb mobilitat reduïda, doncs la superfície de treball està a 1'20 metres d'alçada, utilitzable des d'una cadira de rodes.

La hipotètica contaminació del terra no és problemàtic, doncs les arrels no surten del big bag. També és ùtil a l'hora d'horticulturalitzar espais amb jaciments arqueològics en el subsol, com per exemple l'antic recinte fabril de Can Ricart http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2015/03/volem-can-ricart-musical-i-horticola.html

El fet de disposar d'horts bellugables, permet posar en producció espais encimentats amb usos molt puntuals, d'on l'hort es pot moure quan faci nosa. Per exemple, l'esplanada del Fòrum en Barcelona http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2015/04/la-facana-mes-falac-de-totes-les-que-es.html
Si la producció de verdures ecològiques la fan persones amb risc d'exclusió, es creen llocs de treball protegits per als més vulnerables http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2015/02/lhort-social-comunitari-es-una-eina.html, a l'hora que se guanya una significativa sobirania alimentària http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2015/08/res-mes-patriotic-que-els-horts.html, bo i predicant amb l'exemple de l'anomenada resiliència urbana http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2013/10/resiliencia-predicant-mentre-van.html enlloc de fer el paperina amb els malabarismes municipals del pla buits http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2014/06/pla-buits-i-butxaques-plenes.html . Un hort social pot ser una bona font d'ingressos pels seus usuaris si se li dona valor afegit a la collita i es treballa en cooperativa http://www.regio7.cat/anoia-baix-llobregat/2015/08/27/laccio-social-dels-horts-vallbona/326979.html

Si les escoles bressol municipals disposen d'unes empreses de càtering que utilitzin les verdures ecològiques per a menjar dels més petits, evitarem que al demostrat endarreriment cognitiu que causa la contaminació atmosfèrica, veure http://www.ccma.cat/324/la-contaminacio-perjudica-laprenentatge-dels-nens-segons-un-estudi-del-centre-de-recerca-en-epidemiologia-ambiental/noticia/2647334/ se li sumin els micro enverinaments a que la agroindústria convencional ens condemna a totes les seves consumidores.

Res més patriòtic que els horts col·lectius.

En 1859,  Abraham Lincoln va afirmar: "En un futur no molt llunyà, la més valuosa de les arts serà la de generar subsistència en la parcel·la de terra més petita. Cap comunitat on tots els seus membres dominin aquest art, podrà ser mai víctima de l'opressió". Un segle després, Henry Kíssinguer va encunyar la frase: "Si vols controlar els governs, deixe'ls sense petroli. Si vols controlar els pobles, deixa'ls sense aliments"

Avui, que la legalment anomenada "comunitat autònoma de Catalunya" s'enfronta al procés de recuperar les llibertats nacionals,( que ens arravataren per dret de conquesta fa 300 anys), la qüestió de la sobirania alimentària pren una importància cada dia més cabdal.

Ja no és tant sols ( que també) el canvi climàtic, el pic-oil i la 6ª extinció massiva de la història del planeta, les que amenacen amb deixar-nos buit el rebost ( Veure http://blogs.ccma.cat/latituds.php?itemid=55113). El conflicte inevitable amb l'estat veí posarà en escacs la nostra capacitat de resiliència. 

Els més que probables bloqueigs de les fronteres, ens obligaran a menjar del que produïm, i els anys d'especulació urbanística ens han encimentat el territori. Tenim una pagesia en perill d'extinció i depenem de les exportacions d'aliments per a poder omplir el pap. La Catalunya rica i plena pot començar a assaborir llurs llibertats amb la panxa escassament nodrida :-( Diuen que Henry Kissinger va afirmar "controla els aliments i controlaràs pobles"

La veritable pàtria són els boscos, els rius, la terra i les persones que les habiten, i el tenir-ne cura de totes elles et dona el dret a autoproclamar-te patriota.

Els himnes i les banderes ens alimenten els esperits amb renovada fúria, fins a quasi delejar la lluita, però no dissimulen pas la fam.  Tampoc es poden servir els símbols per amagar les vergonyes de la classe política postfranquista, caracteritzada en bona mesura per un grau de corrupció digne de les millors monarquies bananeres. Els enriquiments per "art de màfia" tenen tendència a justificar els seus barroers trucs agitant draps de colors, com si fossin capots de torero, per desviar les envestides i fent continuar l'espectacle. :-(

Per això, davant uns temps imminents carregats de cabòries, incerteses i trasbalsos, on el país es juga el ser o no ser, no hi pot haver cap acció més patriòtica que organitzar uns horts públics i col·lectius en cada ajuntament.

Hi ha qui diu que un hort és lo més revolucionari que hi ha, i no li negarem. Però cal dir clar i català que lo més patriòtic també són els horts. Horts públics, col·lectius, multiculturals i permaculturals,fent teixit social i associatiu, i defensant la terra, bo i compartint els fruits del nostre treball tot sembrant llavors de dignitat nacional!!!!

 http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/03/ruralitzar-la-ciutat-es-posible.html

Fitodepuració que no tenim :-(

En un territori resilient, els rius han d'esser una font de vida que regui la biodiversitat. En l'actual comunitat autònoma de Catalunya tenim unes clavegueres a cel obert que fan pudor a encobriments i saquejos "A.C.A." més gran. 

El riu Anoia, passat Capellades, és un dels exemples d'incompliment denunciat per Brussel·les http://www.eldiario.es/sociedad/Europa-abiertos-vertidos-residuales-Espana_0_328617844.html que diu que l'estat espanyol no fa els anàlisi que la normativa europea obliga a fer http://politica.elpais.com/politica/2015/04/06/actualidad/1428335072_466324.html
 

No cal més que veure les fotos de com baixa el riu per entendre la manca d'interès en analitzar el que s'hi aboca https://www.facebook.com/joan.marcatristan/media_set?set=a.973195942707226.1073741873.100000504888874&type=3&hc_location=ufi
 

Les possibles solucions no són tant difícils. La natura és poderosa quan se l'ajuda, http://www.iagua.es/noticias/espana/csic/15/06/15/que-papel-juegan-plantas-y-microorganismos-depuracion-rios?utm_source=twitterfeed&utm_medium=facebook i la fitodepuració permet, per exemple que ja hi hagi una piscina natural pública en Londres https://www.veoverde.com/2015/03/londres-construye-la-primera-piscina-publica-que-se-limpia-con-plantas-en-vez-de-cloro/ però hi ha més exemples de descontaminació de rius urbanitzats http://www.plataformaurbana.cl/archive/2014/01/21/ocho-ejemplos-de-que-es-posible-descontaminar-los-rios-urbanos/ en molts llocs del món. La depuració ecològica permet aigües prou netes com per a banys de qualitat http://davidmadridalonso.blogspot.com.es/2011/11/tratamiento-ecologico-del-agua-de-las.html

Hi ha boies que oxigenen amb energia solar http://www.lanacion.com.ar/1786463-una-boya-que-funciona-con-energia-solar-oxigenara-el-agua-del-lago-soldati i aspecte casolà, fins grans hivernacles flotants d'aspecte futurista http://www.plataformaurbana.cl/archive/2014/06/13/the-looper-un-invernadero-flotante-que-descontamina-los-rios/ passant per dissenys intermedis com http://www.pnat.net/jellyfish-barge/ i altres opcions modulars i adaptables als espais http://super.abril.com.br/blogs/planeta/sistema-de-tratamento-ecologico-recupera-rios-poluidos-e-cria-jardins-flutuantes/ que te fascinat a més d'una http://diarioecologia.com/fascinante-proyecto-transforma-rios-contaminados-en-jardines-flotantes/?doing_wp_cron=1425158854.0254440307617187500000

 Tornant a lo que dèiem del riu Anoia, tot el que s'ha fet fins ara de fitodepuració és la performance reivindicativa de fer una illa surant amb material de reciclatge i batejar-la amb el nom del responsable de l'agència catalana de l'aigua del tros d'Anoia que arriba fins Vallbona: https://www.facebook.com/profile.php?id=100007504457375&sk=photos&collection_token=100007504457375%3A2305272732%3A69&set=a.1552934511633349.1073741858.100007504457375&type=3  

La responsabilitat de tenir les aigües dels rius netes no és un joc de nens. La deixadesa de funcions en temes tant cabdals acaba passant una factura massa elevada com per a continuar permetent que uns pocs embrutin per enriquir-se i els responsables públics no surtin del seu despatx !!!!

Una via verda seria una opció econòmica molt més rendible a llarg termini  http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2012/05/passejant-pel-riu-anoia.html

L'hort social comunitari és una eina polivalent.

L'hort social comunitari de Vallbona d'Anoia ha publicat la memòria d'activitats dels darrers dos anys. El document evidencia la polivalència d'aquest equipament municipal. http://goo.gl/5Z0NPK

D'una banda, permet a les persones amb risc d'exclusió social que demanen ajut alimentari a l'ajuntament, aconseguir mitjançant el seu treball bona part del menjar que consumeixen les seves famílies. També els hi permet vendre una part de la seva collita i aconseguir uns mínims ingressos.

D'altre banda, el curs de permacultura que s'imparteix tots els Dilluns no festius, permet a tothom qui ho vulgui aprofundir en els seus coneixements agraris, bo i practicant diferents tècniques ecològiques.

Però a més, posa en producció camps abandonats, disminuint la càrrega de foc en cas d'incendi, embellint el paisatge i el paisanatge, millora la dieta dels usuaris i els hi permet fer exercici físic gaudint de l'aire lliure.

 També millora les opcions laborals dels alumnes, perquè adquireixen coneixements útils en jardineria, viverisme, horticultura, etc.http://soberaniaalimentaria.info/numeros-publicados/42-numero-20/201-la-agricultura-social

Conceptes tant de moda com la resiliència, la conscienciació ecològica i la sobirania alimentària s'hi materialitzen de forma visible, palpable i digerible. És un espai on l'esforç literalment fructifica i a l'hora, és un hàbitat humà ideal per a la socialització i l'oci no consumista.

Enllaç a la memòria  http://issuu.com/joanmarcatristan/docs/memoria_activitats-_joan_marca_tris

Ara que han passat 6 mesos....

En els horts socials de Vallbona, https://www.facebook.com=photoscollection ,fa una mica més de 6 mesos que plantàrem mongetes damunt la segona feixa fonda ( veureunhortalbalco.blogspot.com.es/2014/04/fent-una-feixa-fonda-en-dues-fases.) i encara no 6 mesos que enfonsàrem una bala de palla en el fons de la bassa-piscina (veure unhortalbalco.blogspot.com.es/2014/08/control-permacultural-del-creixement)

Curiosos i "desconfiats" de mena com som, volem veure per creure. Així que hem obert els "experiments" per tal de comprovar com evolucionaven:
 
La terra de la feixa fonda té un aspecte immillorable. La pinassa i els branquillons s'han compostat perfectament i queden els troncs més grossos i les branques gruixudes seguint el seu procés :-)

La palla enfonsada feia una pudoreta a putrefacció anaeròbica que ofenia lleument la pituïtària. Però després d'una quinzena de dies escorrent-se a sol i serena, encara l'hem reciclat per a fer multxing. En l'aigua no hi ha crescut cap alga, però té una tonalitat marronosa deguda als tanins alliberats.

Deixem les proves gràfiques que evidencien aquestes realitats empíriques a disposició de qui les vulgui aprofitar, però sense lucrar-se en cap altre moneda que no sigui els Faircoins http://vimeo.com/109907239#at=0

Tota la nostra solidaritat amb Josep Pàmies.

Compartim el manifest de suport a Josep Pàmies, pagès de Balaguer, impulsor de l’associació Dolça Revolució, membre de Som lo que sembrem i Slow Food Terres de Lleida i autor del llibre “Una dolça revolució”.

Pàmies, ben conegut per la seva entrega a la recuperació i difusió dels sabers i usos populars de plantes medicinals i la seva crítica al sistema mèdic hegemònic i els poders dominants, ha estat denunciat pels Mossos d’Esquadra.

Es convoca una concentració de suport l’11 de desembre a les 10.30h davant els Jutjats de Balaguer.

La informació sobre el cas es troba a la web www.femlanostra.org.

Pàmies denunciat

L’abril de 2012, Josep Pàmies posa un terreny a disposició de l’Associació Dolça Revolució de les Plantes Medicinals per a que els seus socis hi poguessin cultivar plantes per a usos medicinals, entre elles la marihauna.

Aquesta estiu,  com a conseqüència d’un incident al·liè a la qüestió,  ocorregut en la finca de l’empresa Pàmies Hortícoles, es va requerir la presencia dels mossos d’esquadra. Va ser llavors quan els agents van veure les plantes de marihuana de l‘associació, les van requisar i van interposar una denúncia al Josep Pàmies per un Presumpte Delicte Contra la Salut Pública.

A partir d’aquesta denuncia, el Jutjat de 1ª Instància i Instrucció nº 3 de Balaguer ha citat a declarar al Pàmies el proper dia 11 de desembre a les 11 del matí.

Manifest de suport: Solidaritat amb Josep Pàmies, plantem Marihuana i fem la nostra

Ja són massa les plantes prohibides, ja són massa les persones acusades de cultivar-les i ja són massa els coneixements populars que ens impedeixen compartir. Les cultures pageses són fruït d’una relació mil·lenària entre la humanitat, el medi i la resta d’espècies. Cap estat, cap universitat, cap lobby empresarial, cap hospital les ha de poder impugnar, amagar o privatitzar.

Som persones conscients i solidàries i no creiem en el paternalisme d’una administració que criminalitza les actuacions pel bé comú al temps que entorpeix la justícia davant la corrupció; una administració que protegeix els grans interessos econòmics i dilata la resolució  de les causes d’arrel de la malaltia, la pobresa i la destrucció del planeta.

Ens oposem a la inculpació de Josep Pàmies i la Dolça Revolució de les Plantes Medicinals, per cultivar, recomanar i facilitar marihuana per a usos medicinals. Considerem injust que no es  permeti  cultivar marihuana per a usos mèdics, quan d’aquesta activitat se’n derivaria la millora i curació de diverses malalties com ho demostren centenars d’estudis científics i la pràctica diària de milers de persones.

Mentre siguem privats de poder decidir directament sobre allò que ens afecta amb consultes vinculants i altres mecanismes horitzontals,  manifestem la nostra voluntat de desobeir lleis injustes i, entre elles, les que ens porten a presentar aquest manifest.

I per això:

# Demanem l’arxivament de la causa contra Josep Pàmies i la Dolça Revolució.

# Exigim la despenalització del cultiu i ús de marihuana, per facilitar-ne els usos medicinals i eradicar-ne el narcotràfic.

# Fem una crida a plantar marihuana i oferir-la una vegada obtinguda  a totes les unitats de dolor dels hospitals, com alternativa natural a la morfina, la cortisona i altres medicaments que causen greus efectes secundaris.

# Invitem a fer ús de la desobediència civil organitzada per acabar amb l’actual règim alimentari, mèdic i polític i construir-ne un de nou, basat en  la justícia social i ambiental i en la democràcia directa.

 https://www.youtube.com/watch?v=mDs09G6ikM8

Control permacultural del creixement d'algues.

La recuperació d'una antiga piscina per reconvertir-la en bassa i regar l'ampliació dels horts comunitaris de Vallbona d'Anoia,  presentava la dificultat de controlar el creixement de les algues sense ús de Clor, per poder seguir donant-li els anteriors usos lúdics, sense malmetre les verdures que regarem.

Per assolir el repte, seguim una estratègia de tres eixos. El primer és la limitació de l'energia solar que reben, mitjançant la cobertura amb una tela d'ombrejat. La segona consisteix en introduir peixos omnívors d'aigua dolça, com ara carpes, que es menjaran les algues i les larves de mosquit. El tercer eix estratègic consisteix en absorbir el Nitrogen dissolt en l'aigua, per treure-li el principal nutrient vegetal relacionat amb el creixement.

Però, com absorbim el N dissolt? doncs mitjançant l'enfonsament d'una bala de palla :-)

La cosa funciona així: La palla té una relació Carboni/Nitrogen molt baixa. El Carboni submergit "voldrà podrir-se", i per a poder fer-ho han de créixer bacteris i fongs que facin la feina. Però per a créixer cal poder fabricar proteïnes, i per a fer proteïnes cal un 6'25% de N en cadascuna. Si la palla està enfonsada, cap bacteri podrà fer us del N2 atmosfèric i estaran obligats a consumir el que porti l'aigua, fins esgotar-lo. 

Sense gaire llum ni N, i menjades pels peixos, les algues tenen un futur d'escassetat garantit. Tot i que la bala de palla ( embolicada amb tela mosquitera i filferro de galliner i lligada a tres pedres que li donen llast), caldrà canviar-la amb regularitat mensual, surt més bé de preu que qualsevol potinga amb químics de síntesi, i sobretot, no contamina la collita amb marranades agrotòxiques :-)